Què és i com funciona la «migració circular» que ha defensat Sánchez a la gira a l'Àfrica

Actualment, a l'Estat ja hi ha convenis amb onze països, amb 20.500 migrants enguany que participaran en programes que els facilitaran contractes fixos discontinus i tornaran al seu país d'origen un cop feta la feina

Una treballadora recull maduixes en una finca de Huelva
Una treballadora recull maduixes en una finca de Huelva | FRESHUELVA
Redacció
29 d'agost de 2024, 10:00
Actualitzat: 10:03h

Els programes de migració circular que el govern espanyol ha subscrit amb Mauritània i Gàmbia durant la gira que el president Pedro Sánchez està fent aquesta setmana per aquests països són "una eina més" de les disponibles per a garantir fluxos ordenats i ajudar les empreses espanyoles a cobrir els llocs vacants. Segons han explicat des del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, aquesta via permet la contractació en altres països de treballadors i treballadores perquè vinguin a Espanya a cobrir temporalment els llocs que es necessiten i una vegada acabada la feina, tornin al seu país d'origen. 

La idea, tal com ha insistit Sánchez a Banjul aquest dimecres, és "facilitar una migració segura, ordenada i regular" i que beneficia la ciutadania en tots dos països. Des del departament que encapçala Elma Saiz, que acompanya Sánchez a la gira, han reivindicat que aquest "és un exemple paradigmàtic de migració regular, ordenada i segura que ofereix un triple guany".

D'una banda, "permet a les persones trobar oportunitats a l'estranger sense trencar els vincles amb el seu país en origen", alhora que "afavoreix que empreses trobin els perfils qualificats que requereixen". A més a més, des del punt de vista bilateral, constitueix "una eina de cooperació i relació entre països a escala internacional", ja que en molts casos inclou la formació dels treballadors i treballadores i el consegüent benefici per a les seves comunitats quan tornen. Segons diversos estudis de l'ONU, la Comissió Europea, l'FMI, l'Airef o el Banc d'Espanya, l'Estat necessita de l'ordre de 300.000 treballadors migrants a l'any per sostenir l'estat del benestar.

A això s'ha referit precisament Sánchez la vespra a Mauritània. "Per a nosaltres el fenomen de la migració és una qüestió de principis morals, de solidaritat i de dignitat", va sostenir, incidint en el fet que "també és un assumpte de pura racionalitat perquè la contribució dels treballadors migrants a la nostra economia és fonamental, com ho és també el sosteniment de la seguretat social o del nostre sistema públic de pensions".

Però com funciona exactament?

La Direcció General de Gestió Migratòria del Ministeri es posa en contacte amb l'Ambaixada d'Espanya al país en qüestió amb el qual ja existeix un acord en la matèria per posar en coneixement les ofertes d'ocupació concretes que tenen empreses espanyoles en determinats sectors. Aleshores, si el país considera que pot satisfer aquesta demanda, posa en marxa el procés de selecció de personal. Aquesta contractació podrà fer-se per cobrir llocs de caràcter estacional, de temporada o de campanya, a través de la migració circular i només amb aquells països amb què Espanya tingui acords sobre regulació i ordenació de fluxos migratoris.

Gràcies a la reforma del reglament d'estrangeria, els procediments s'han simplificat i ara s'atorga a les persones beneficiàries, a través d'un contracte fix discontinu, una autorització de quatre anys, que habilita a treballar un màxim de nou mesos l'any. Amb això, han desgranat des d'Inclusió, aquests treballadors i treballadores poden venir tots els anys a l'Estat i després tornar al seu país amb les garanties establertes en el seu contracte que seran convocats en la següent estació o temporada. Abans d'aquesta reforma, aquests projectes havien de tramitar-se any a any pel que el canvi redueix de manera molt rellevant totes les càrregues administratives tant per a les empreses com per a les persones que migren.

Des de la Moncloa han admès que ara com ara les xifres de migrants que aconsegueixen arribar per aquesta via legal a Espanya en lloc d'haver-se de jugar la vida en una pastera són modestes, però han posat en relleu que van en augment i s'han mostrat esperançats a continuar impulsant aquest model que han qualificat d'èxit.

Regulats per llei pel govern d'Aznar

Espanya duu a terme programes d'aquest tipus des de l'any 2000, quan es van incloure a la llei orgànica sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. El 2022, es van signar convenis amb països com el Marroc, Colòmbia, Hondures i l'Equador, i van venir 19.100 treballadors i treballadores. Després, l'any passat, es va ampliar a tres països més -Senegal, l'Argentina i l'Uruguai-, i s'hi van beneficiar prop de 20.000 persones.

Amb Mauritània i Gàmbia seran ja 11 els països amb convenis en funcionament: Colòmbia, l'Equador, Hondures, el Perú, Guatemala, l'Uruguai, l'Argentina, el Marroc, Mauritània, el Senegal i Gàmbia. Segons Inclusió, des de principi d'any es calcula que hi ha hagut 20.515 treballadors i treballadores que han arribat gràcies a aquests acords. També hi ha estats amb els quals existeixen instruments de col·laboració en aquesta matèria: Guinea, Guinea Bissau, Cap Verd, Mali, Níger, Mèxic, El Salvador, Filipines i Paraguai.

L'exemple de la maduixa de Huelva

Un dels exemples d'èxit, han considerat des de l'executiu espanyol, és el projecte Wafira destinat a dones marroquines empleades en la collita de fruits vermells a Huelva i que inclou formació en emprenedoria del qual s'han beneficiat ja 173 dones. Iniciat l'octubre del 2021, s'estendrà fins al febrer de 2025 i té un cost total de 3,25 milions d'euros, cofinançats per la Unió Europea (UE) a través del mecanisme Migration Partnership Facility (MPF).

Un cop finalitzat el programa, les treballadores participants tornen al seu país, on reben assistència tant de l'Organització Internacional del Treball (OIT) com de les institucions marroquines per a la posada en marxa dels negocis en sectors com el comerç, la restauració, les explotacions agràries i ramaderes, entre altres. "Els programes de migració circular són un guany per a totes les parts implicades", ha subratllat Saiz, per a qui constitueixen "un extraordinari exemple de la nostra política migratòria: procurem la mà d'obra que necessitem en sectors de difícil cobertura, protegim els drets dels treballadors, i, de retruc, facilitem el retorn d'aquestes persones als seus països d'origen, amb els beneficis que pugui implicar en el desenvolupament de les seves comunitats".

Arxivat a