D’ençà del resultat de les eleccions als Estats Units, amb l’aclaparadora victòria de Donald Trump, que molta gent diu que es veia venir, i és innegable que hi havia opcions. Tres dies abans dels comicis vaig publicar un article que plantejava què havia de passar perquè guanyés el candidat republicà, és el que s'ha acabat plasmant: participació més baixa, vot hispà igual o superior al 40% a favor de Trump, vot afroamericà baix per sota del 85%, i que el vot blanc entre els homes es mantingués com a mínim igual que fa quatre anys. Així ha estat.
La majoria dels números amb què treballaven les enquestes i les peticions de vot per correu i de vot per avançat -als Estats Units és possible- indicaven que Kamala Harris tenia grans opcions per guanyar. M’explico més detalladament. Al país nord-americà, per votar, has de fer una sol·licitud. I, en la majoria d’estats, t’has de censar com a votant republicà, demòcrata o independent. La majoria de la gent es registra per un o altre partit i, en menor mesura, com a independent, perquè després no pots votar a les primàries. Per això, entre les enquestes i les peticions per votar per correu o per poder exercir el vot per avançat, les xifres indicaven que les peticions dels demòcrates eren superiors a les dels republicans. La combinació de les enquestes i les peticions per poder votar abans feia pensar que Harris anava per davant, i és aquí on rau bona part de l’error que molts analistes vam cometre.
Les enquestes dels darrers dies que publicaven la majoria de les cadenes de televisió del país, excepte per Fox News, o els principals mitjans escrits, com per exemple el New York Times, indicaven que Harris anava per davant per un marge estretíssim, però hi anava. També sigui dit de passada, i és la clau, el marge d’error que indicaven totes les enquestes era de quatre punts. Si mirem el resultat als estats clau, és just això el que ha passat: la victòria de Trump està dins del marge d’error que indicaven les enquestes, i d’aquí l’error que molts vam cometre a l’hora de fer pronòstics, pronòstics que no estaven fets amb el cor, sinó amb els números, tot i sabent que existia aquest marge d’error.
Feta aquesta apreciació inicial sobre per què tots aquells que ens vam atrevir a fer un pronòstic ens vam equivocar sabent que amb el marge d’error existent el més còmode era dir que estava tan igualat que millor no fer cap pronòstic, sí que és convenient explicar algunes de les dades que ens donen el resultat final i que són indicatives de moltes coses.
Onze milions de vots menys que Biden
En primer lloc, cal assenyalar que hi ha una xifra que és la més rellevant: Harris ha perdut respecte Joe Biden més d’onze milions de vots, i Trump no n’ha guanyat cap respecte a ell mateix del 2020. Aquesta dada ens indica que no és que el futur president hagi arrasat i aconseguit més vots que mai, sinó que el votant habitual dels demòcrates s’ha quedat a casa. Després entraré en l’anàlisi més detallada per col·lectius, però la realitat és que el problema de Harris és que els històrics partidaris demòcrates no han anat a votar. I aquesta és la base per intentar guanyar unes eleccions: has de tenir un grau de fidelització del teu votant molt més alt. No ha estat així, ni cap enquesta ho havia detectat.
Trump no ha fet una campanya electoral brillant, però sí ha fet l’única campanya electoral efectiva que podia fer: ha anat a defensar els 74 milions de votants que va obtenir fa quatre anys i els ha retingut gairebé en la seva totalitat. Vull pensar que el president electe i els seus assessors havien detectat el grau de desaprovació que hi havia amb l’administració Biden i, per tant, també amb Harris. Havien testat el grau d’enuig que hi havia a la societat americana amb dos temes: la inflació i la immigració. Ho han apostat tot, i els ha sortit cara. La vicepresidenta ha parlat de coses menys palpables i possiblement menys creïbles davant d’un home que, quan va governar, l’economia i la inflació anaven bé, excepte pels mesos de la Covid, i que va posar molt d’èmfasi en la immigració. La combinació d’aquests dos factors li ha donat la victòria una altra vegada, com fa 8 anys.
És cert que el seu llenguatge és barroer, despectiu, i per a molts catalans, menyspreable. Però és efectiu, perquè, encara que sigui així, els fets l’avalen de quan governava, i per tant ha estat creïble. La gent busca certeses en un món ple d’incerteses, i Trump, agradi o no, és un home de fets provats, i la gent ha preferit una figura coneguda que una Harris semidesconeguda i que no parlava dels problemes que patien cada dia quan anaven a comprar al supermercat o posaven gasolina. Als Estats Units tothom posa molta gasolina.
El vot hispà i afroamericà
Respecte a la immigració, molta gent es pregunta com és possible que els homes hispans hagin votat més a Trump que a Harris. És la primera vegada en la història que passa que els republicans guanyen entre els homes hispans. La resposta és triple: primer, perquè els que poden votar ja es consideren americans i, quan es critica els immigrants, no se senten identificats; segon, perquè temen que si venen més immigrants, els seus salaris i condicions de vida empitjoraran; i en darrer lloc, perquè ha sortit el mascle alfa que porten dins i s’han negat a votar una dona. Podria entrar també en temes religiosos, però seria més complex, tot i que també hi ha una part d’aquest aspecte. També entre les dones hispanes o llatines, el suport a Harris ha estat un 22% menor respecte a Biden, i aquesta dada també és significativa.
Si anem a les xifres dels votants afroamericans, no és que siguin gaire millors per a Harris. Entre els homes, perd quatre punts, i amb les dones en guanya tres respecte a Biden. El factor masclisme i feminisme segurament també ha influït perquè es donin aquestes xifres. I entre els votants blancs, sense novetat: entre els homes, Harris no guanya ni un vot, i amb les dones blanques puja un 3%, una xifra massa insignificant, tant que en el còmput global respecte a Biden fa quatre anys, la vicepresidenta hi perd un 3% del vot femení. En resum, Trump augmenta el vot masculí entre homes negres i hispans, i la demòcrata guanya tres punts respecte al futur president només entre les dones blanques i negres. Un resultat inversemblant amb ulleres catalanes, però les dades post-eleccions mostren aquestes xifres.
Sé que hi ha molta gent pessimista amb el resultat, però es pot veure el got mig ple. Trump és un pragmàtic, encara que a vegades sembli un llunàtic. És un home de negocis, i l’única cosa important és que els negocis, especialment els seus, funcionin; per tant, buscarà la pau com ha dit, allà on hi hagi conflictes, no perquè sigui pacifista, sinó perquè és perjudicial per als seus negocis. Però el més important és que el president electe no es pot tornar a presentar.
I, com que és un egòlatra i sap de la importància del llegat, voldrà fer un molt bon segon mandat per passar als llibres d’història com un dels grans presidents dels Estats Units, com Lincoln, Roosevelt, Kennedy, Reagan, Clinton o Obama, per dir-ne alguns. Ah! I un bon mandat per als nord-americans no té per què ser un bon mandat per als europeus, perquè ell mirarà pels seus interessos, però potser ja va sent hora que els europeus entenguem que hem de ser un actor important al món i que no hem d’anar sota les faldilles de la mare Amèrica. I això també ha de ser un motiu d’estímul per a tots nosaltres.