Aquest és el primer d'una sèrie de tres articles que es publicaran els pròxims dies. Se centra en què ha de passar perquè Donald Trump guanyi les eleccions nord-americanes de dimarts vinent, i el segon farà el mateix, però posant el focus en les opcions de Kamala Harris. El tercer ja es publicarà el dia de les eleccions, per tal d'explicar l'estat final de la cursa, i aprofitaré per plasmar-hi una predicció, com fa quatre anys. En aquella ocasió, l'encert va ser superior al 90%. Confio que els càlculs siguin tan acurats com el 2020. Dit això, ens endinsem en quins factors han de convergir perquè Trump pugui guanyar les eleccions.
En primer lloc, una condició imprescindible és mantenir els estats que ja va guanyar el 2016 i que no va perdre el 2020. Si els manté, i tot indica que serà així, Trump començaria amb 219 vots al Col·legi Electoral, mentre que Harris partiria amb 226, amb set estats pendents per tots dos candidats. L'expresident necessita sumar com a mínim 51 vots dels 93 que hi ha en joc. Els set estats en disputa es divideixen en dos grups, el Sun Belt -el cinturó del sol- i el Rust Belt -el cinturó de l'òxid-. El primer suma 49 vots electorals i inclou Nevada (6), Arizona (11), Geòrgia (16) i Carolina del Nord (16). El Rust Belt, per la seva part, aporta 44 vots electorals, amb Michigan (15), Pennsilvània (19) i Wisconsin (10).
Dels dos grups, és al Sun Belt on Trump té més opcions de fer millors resultats, segons indiquen diverses enquestes. Tot i això, encara li faltarien dos vots per aconseguir els 270 necessaris, per la qual cosa necessitaria vèncer en almenys un dels estats del Rust Belt. Pennsilvània, el més gran dels tres, sembla ser on la cursa està més igualada segons les projeccions, i una victòria de Trump li permetria fins i tot perdre en algun dels quatre estats del Sun Belt i, tot i així, aconseguir el despatx oval.
L'escenari és incert, però alguns factors poden ser decisius per a una possible victòria de l'aspirant republicà. El primer seria una participació inferior en els set estats clau respecte fa quatre anys, fet que seria un primer indicador favorable per a ell. Si la participació del vot afroamericà baixés del 80% i la dels hispans s'aproximés al 40%, com indiquen algunes enquestes, Trump podria ser més competitiu i guanyar. A més, el diferencial de vot entre homes i dones és molt marcat, amb 30 punts de diferència entre els dos sexes; si aconseguís reduir aquesta diferència o incrementar el suport masculí, milloraria les seves opcions.
Les opcions de Trump, estat per estat
- Arizona sembla el més probable dels set estats clau per a Trump, ja que Harris no està obtenint bons resultats entre els votants blancs majors de 65 anys ni amb els hispans, segons les enquestes. Això proporciona li un avantatge per poder donar-li la volta al resultat de 2020, on els republicans van perdre Arizona per primera vegada en més de seixanta anys. Els dos principals factors que afavoreixen Trump en aquest estat són les politiques d’immigració -Arizona és un estat fronterer amb Mèxic-; i l’altre és la baixa mobilització entre els homes hispans per votar a Harris. L'expresident els ha fet sentir que pel fet de ser homes no s’han d’avergonyir. Es una fenomen que podriem comparar amb el que aquí coneixem com el mascle ibèric.
- A Geòrgia, on Trump va perdre per menys de 10.000 vots fa quatre anys, el resultat dependrà de la participació, especialment dels votants afroamericans. Si la participació entre els votants negres baixa per sota del 29%, Trump tindrà més possibilitats de guanyar. Ara mateix, la intenció de vot entre aquest col·lectiu ronda el 28%.
A Nevada, Trump està sent molt més competitiu que fa quatre anys, principalment per dos motius. Primer, el 75% dels vots provenen del comtat de Clark, on es troba Las Vegas. Els votants recorden positivament l'època de Trump com a president, quan l'economia anava bé, abans de la pandèmia que va afectar durament el sector del turisme i el joc, que representa un percentatge enorme del PIB de l'estat. A més, durant la campanya, l'expresident ha promès que les propines no haurien de ser declarades, un incentiu més per votar-lo. El segon motiu és que el vot hispà no s’esta mobilitzant en aquest estat tampoc com en anteriors ocasions, especialment entre el homes.
A Carolina del Nord, les enquestes mostren un lleuger avantatge per a Trump. Tot dependrà de si manté el nivell de suport entre els votants blancs i de si els afroamericans no es mobilitzen més del que és habitual. Tot i tenir una alta població afroamericana (22%, comparat amb el 33% de Geòrgia), Carolina del Nord només va votar demòcrata quan Obama es va presentar per primera vegada. Així, la baixada de 10% que presenten les enquestes entre els votants afroamericans cap a Harris serà clau perquè Trump pugui guanyar en l’estat de la Universitat de Michael Jordan.
Arribats aquí, queden només els tres estats del cinturó de l’òxid: Michigan, Pennsilvània i Wisconsin. Si Trump guanya els quatre estats esmentats del cinturó del sol, només li caldria vèncer en un dels tres del cinturó de l'òxid per ser el 47è president dels Estats Units.
Dels tres, en el que Trump confia més en guanyar és a Wisconsin, ja que és on hi ha més població blanca i sense estudis superiors. Michigan sembla el menys favorable per a ell, a causa de la composició de l’electorat i les seves habituals preferències de vot, excepte per les eleccions de 2016 on l'expresident hi va guanyar contrapronòstic. Tot i això, una mobilització més baixa del votant palestí-americà, habitualment demòcrata, podria canviar aquest escenari.
Finalment, arribem a Pennsilvània, la gran batalla d’aquestes eleccions. És l'estat més gran dels set clau, amb una demografia diversa, grans àrees urbanes i rurals, i factors racials que poden decantar el guanyador de l’estat. Perquè Trump hi guanyi, la participació de les dones, especialment amb estudis superiors, hauria de disminuir entre tres i cinc punts del que estan en aquests moments projectant la majoria d’enquestes. La qüestió de l’avortament és un factor que no l’esta afavorint en la mobilització de votants blanques i amb estudis, però una cosa son les enquestes i l’altra el que s’acaba posant a l'urna.
Les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020 van mostrar una polarització significativa en el vot segons factors demogràfics. Joe Biden va dominar en les àrees urbanes amb un suport del 60-65%, mentre que Donald Trump va rebre el 65-70% del vot en zones rurals. Aquesta divisió territorial va emmarcar una tendència demogràfica clau.
Entre els evangèlics blancs, Trump va obtenir aproximadament el 75-80% del suport, mantenint una base religiosa conservadora, mentre que Biden va rebre només el 20-25%. En termes de gènere, les dones van preferir l'actual president (57%) sobre el dirigent republicà (42-43%), mentre que els homes es van inclinar lleugerament per Trump, amb un 52%. En el grup hispà, Biden va aconseguir un 65-70% del vot general, però amb variacions regionals: a Florida, on l'expresident va aconseguir fins al 45-50%. Pel que fa als afroamericans, Biden va rebre el 87-90% del suport, i entre les dones afroamericanes, el suport va superar el 90%.
Aquestes dades reflecteixen clarament com les filiacions religioses, les dinàmiques urbanes i les divisions per sexe i raça van contribuir a les preferències polítiques en una elecció marcada per una alta polarització demogràfica i geogràfica el 2020. Qualsevol variació substancial en aquestes xifres favorable a Trump, especialment amb el vot masculí, hispà i afroamericà, podria ser decisiva per assegurar-li la presidència. Algunes enquestes apunten en aquesta direcció, destacant una mobilització significativa entre homes hispans i afroamericans, sectors en què Harris no està arribant als resultats que Biden va obtenir fa quatre anys. Aquesta diferència en la capacitat de captació d'aquests grups clau pot tenir un impacte crucial en els resultats electorals, especialment si es manté la tendència de mobilització en favor del candidat republicà.
És cert que, amb una cursa tan ajustada i un marge d'error de les enquestes al voltant del 3%, les diferències inferiors a l'1% entre els candidats que reflecteixen totes les enquestes en els estats clau ens indiquen un final incert. A més, en els darrers dies de campanya poden ocórrer esdeveniments que influeixin en la decisió dels votants indecisos. Per tant, els que vulgueu que guanyi Trump no podeu cantar victòria i els que volem que guanyi Harris, no ens hem de deprimir. Hi ha partit.