Els Estats Units afronten dimarts unes eleccions legislatives de mig mandat (midterms) que poden modificar profundament l’equilibri polític de Washington. Donald Trump arriba a les urnes amb una popularitat molt deteriorada i amb el risc que el Partit Republicà perdi el control de la Cambra de Representants i del Senat, fet que condicionaria els dos últims anys de la seva presidència.
Les últimes dades d’NBC News i les projeccions de CNN coincideixen a descriure un clima electoral advers per als republicans. Especialment, per la insatisfacció ciutadana amb l’economia i l’evolució dels preus.
Trump, castigat per l’economia i la inflació
L’última enquesta d’NBC News, analitzada per Steve Kornacki, situa l’aprovació de Trump en el 40%, davant d’un 60% de desaprovació. És una situació pitjor que la del 2018, quan tenia un 46% d’aprovació i els republicans van perdre 40 escons i el control de la Cambra de Representants.
El sondeig també revela que el 52% dels electors prefereix un Congrés controlat pels demòcrates, davant del 45% que opta pels republicans. L’economia és el principal factor explicatiu. Gairebé tres de cada quatre nord-americans estan insatisfets amb la situació econòmica del país. A més, per primera vegada en més de trenta anys d’enquestes d’NBC News, una majoria, el 51%, es declara insatisfeta amb la seva economia personal.
La inflació s’ha convertit en un problema polític central per a Trump. El 2024, els nord-americans confiaven més en ell que en Kamala Harris per controlar els preus, amb nou punts d’avantatge. Ara, segons les dades presentades per Harry Enten a la CNN, el seu saldo d’aprovació en aquesta matèria és negatiu en 52 punts.
CNN projecta una majoria demòcrata a la Cambra de Representants
A la Cambra de Representants es renoven els 435 escons, amb la majoria absoluta situada en 218. La CNN ha presentat una projecció final de 237 escons demòcrates i 198 republicans, amb una probabilitat estimada del 92% que els demòcrates recuperin el control de la cambra.
La projecció es fonamenta en milers d’enquestes, les valoracions dels districtes electorals i les dades de participació en les primàries. Els demòcrates disposen d’un avantatge nacional agregat de nou punts, segons l’anàlisi de CNN. Tanmateix, les projeccions no són resultats. El 2020, algunes estimacions van sobrevalorar en una vintena d’escons el resultat final demòcrata, un precedent que obliga a interpretar les xifres amb prudència.
El Senat: 10 estats concentren la batalla pel poder
La cursa pel Senat és especialment complexa. Els republicans disposen actualment de 53 escons, davant dels 47 del bloc demòcrata. Per recuperar-ne el control sense dependre del vot de desempat del vicepresident, els demòcrates necessiten un guany net de quatre escons.
La projecció final de CNN, situa el repartiment central en 52 senadors demòcrates i 48 republicans, amb una probabilitat estimada del 71% de majoria demòcrata. Però aquesta previsió depèn d'un conjunt de curses extraordinàriament ajustades.
Carolina del Nord i Maine són dues de les principals oportunitats dels demòcrates per guanyar escons republicans. A Carolina del Nord, l'exgovernador Roy Cooper encapçala les enquestes amb un avantatge de 10,8 punts sobre el republicà Michael Whatley. A Maine, el demòcrata Troy Jackson supera la veterana senadora Susan Collins per 2,8 punts, una diferència molt més estreta que manté la cursa oberta.
Ohio, Alaska, Texas, Kansas i Iowa constitueixen el gran interrogant electoral. Són cinc estats que Trump va guanyar per més de deu punts el 2024 i on els demòcrates han aconseguit situar-se en una posició competitiva.
A Ohio, l'exsenador Sherrod Brown intenta recuperar l'escó davant del republicà Jon Husted, amb tres punts d'avantatge. A Alaska, la demòcrata Mary Peltola supera Dan Sullivan per 1,8 punts. En tots dos casos, els marges continuen sent estrets.
Texas podria protagonitzar un resultat històric. El demòcrata James Talarico registra un avantatge de 2,9 punts sobre Ken Paxton i aspira a convertir-se en el primer demòcrata elegit senador per Texas des del 1988.
A Kansas, Adam Hamilton supera el senador republicà Roger Marshall per 2,5 punts. A Iowa, en canvi, la diferència és pràcticament inexistent: el demòcrata Josh Turek disposa d'un avantatge de només dues dècimes sobre Ashley Hinson. Les diferents mitjanes situen alternativament l'un o l'altra al davant, cosa que reflecteix la incertesa d'aquesta cursa.
La davallada de popularitat de Trump ajuda a entendre aquesta competició. Segons les dades exposades per CNN, el president registra saldos de popularitat negatius de tretze punts a Texas, quinze a Alaska i setze a Ohio, Kansas i Iowa.
Michigan, Geòrgia i Nou Hampshire són els tres estats on els demòcrates han de defensar escons propis. Michigan és el més competitiu dels tres: Abdul El-Sayed supera el republicà Mike Rogers per quatre punts. A Geòrgia, Jon Ossoff disposa d'un avantatge de 9,5 punts, mentre que a Nou Hampshire Chris Pappas supera el republicà John Sununu per sis punts. Aquestes dues últimes curses presenten marges més amplis, encara que les enquestes no permeten donar cap escó per assegurat.
La dada històrica que explica la dificultat del repte demòcrata és que, segons CNN, des del 2011 cap partit no ha aconseguit arrabassar en unes eleccions ordinàries al Senat un escó en un estat que havia perdut per deu punts o més a les presidencials anteriors. Els demòcrates necessiten trencar aquest precedent per completar el seu camí cap a la majoria.
El Senat, però, continua sotmès a una incertesa considerable. CNN recorda que, entre el 2018 i el 2024, els candidats republicans en estats guanyats per Trump van superar les seves mitjanes finals d'enquestes en 4,1 punts. Una desviació d'aquesta magnitud podria capgirar diverses de les curses actualment ajustades i permetre als republicans conservar el control de la cambra.
Què significaria per a Trump perdre les dues cambres?
Una derrota republicana a la Cambra de Representants i al Senat tindria conseqüències polítiques i institucionals profundes. Trump continuaria sent president fins al gener del 2029, però perdria bona part de la capacitat d’impulsar la seva agenda legislativa. Els demòcrates podrien bloquejar lleis, condicionar els pressupostos, dificultar la confirmació de càrrecs i jutges federals i impulsar investigacions parlamentàries sobre la seva administració.
El president conservaria les seves competències executives, però hauria de negociar amb una oposició que controlaria el poder legislatiu. La derrota també podria erosionar la seva influència dins del Partit Republicà i obrir tensions sobre el futur lideratge de la formació.
Trump entraria així en els dos últims anys del mandat en una situació que la política nord-americana coneix com a lame duck, literalment "ànec coix": un president que conserva el càrrec, però amb una capacitat política considerablement limitada.
Les eleccions del 3 de novembre determinaran, per tant, molt més que el repartiment dels escons al Congrés. També definiran fins a quin punt Trump podrà continuar desplegant el seu programa polític durant la segona meitat de la presidència.
