El 5 de novembre se celebren les eleccions nord-americanes i, si no hi ha cap daltabaix, l'actual president, el demòcrata Joe Biden, i el republicà Donald Trump tornaran a veure's les cares. Quan queden menys de sis mesos d'una elecció que impactarà en el futur de la democràcia dels Estats Units però també a la resta del món, i sobretot a Europa, la incertesa creix. La majoria de les enquestes donen avantatge a Trump, que en aquests moments afronta el judici per suposat suborn a una actriu porno,Stormy Daniels, i a més amenaça de no reconèixer els resultats si perd.
Una de les darreres enquestes, elaborada per The New York Times, The Philadelphia Inquirer i el Siena College, dibuixa un panorama inquietant per a l'actual president: un 40% prefereix Trump, per un 33% de Biden i un 10% que opta pel tercer candidat, Robert Kennedy, fill de l'exsenador assassinat Bobby Kennedy però de perfil populista i antivacunes. El sondeig també mostra que un 74% dels enquestats es considera "no satisfet" amb les seves condicions de vida per només un 22% que es dona per "satisfet". Així es troba la cursa electoral quan queda mig any per la cita amb les urnes.
Bones dades econòmiques, malestar de fons
Com està realment la temperatura de l'electorat nord-americà? No és fàcil esbrinar-ho. Es dona un fet que pot semblar paradoxal. L'economia ofereix unes dades positives: més de 200.000 llocs de treball mensuals creats el 2023 i un atur per sota del 4%, amb una inflació que es va controlant (va arribar al 9% el juny del 2022) i que ha estat del 3,5% el primer trimestre. L'administració ha fet un esforç per reduir l'impacte de la crisi en les famílies, bàsicament a través de la llei per reduir la inflació, que ha inclòs capítols com un topall al preu de medicaments bàsics. Però és cert que moltes famílies no perceben millora substancial en el seu dia a dia i la inflació resta lluny encara de l'objectiu del 2%. Aquí hi ha una clau d'aquestes eleccions.
Set estats decisius
El país està molt polaritzat i tots dos partits mantenen una potent base de suport. Al final, són els swing states, els estats que fluctuen en cada elecció, els que decideixen la partida. Tot indica que aquest any seran set, que ja ho van ser en les eleccions anteriors. Tres són del Mig Oest, de base industrial: Pensilvània (on va néixer Biden, tot i establir-se aviat a Delaware, a l'est), Michigan i Wisconsin. El triomf de Trump als tres territoris el 2016 va liquidar les opcions de Hillary Clinton. El malestar per la crisi industrial va trencar la fidelitat als demòcrates i una franja de vot blanc treballador va abandonar Clinton. El 2020, un Biden de perfil més populista i "sindicalista", va recuperar el Mig Oest.
La resta de swing states són dos del sud, Carolina del Nord i Geòrgia, tradicionalment conservadors però que ara estan en ball. I dos de l'oest, Arizona i Nevada. Biden va imposar-se en sis dels set esmentats, menys Carolina del Nord, el 2020. Però ara la major part d'enquestes mostra Trump al davant en aquests estats. El Mig Oest -l'anomenat cinturó de l'òxid- és símbol de la crisi de la indústria manufacturera davant la competència global, especialment xinesa. Aquesta setmana, Biden va anunciar un increment brusc dels aranzels a l'acer i l'alumini xinès, claus per a l'automòbil i la construcció. Ho va fer a Pittsburgh, al cor de la Pensilvània siderúrgica, que el novembre pot ser decisiva.
Trump, entre tribunals i la designació del seu segon
Donald Trump té al davant un cúmul de causes judicials, més de 90. Però això no ha afectat fins ara el bloc rocós del seu electorat. L'únic cas que ha arribat a judici fins ara és el suposat suborn a l'actriu porno Stormy Daniels a canvi del seu silenci durant les eleccions del 2016, cas que s'arrossega de fa temps. No està clar que cap altre compte pendent amb la justícia -com el que afecta les seves maniobres per manipular les eleccions del 2020 i l'assalt al Capitoli arribi a sala abans de les eleccions. Els sondejos assenyalen, amb tot, que una condemna, en aquest cas per l'afer amb Daniels, sí que afebliria les seves opcions.
Mentrestant, en el pla estrictament polític, Trump ha de revelar qui serà el seu company de ticket, el candidat a la vicepresidència. Una decisió fonamental en cas de victòria. Per l'edat del magnat (77 anys) i per la suma de problemes judicials que ha d'afrontar i que durien la presidència pel temporal. D'aspirants no en falten. Hi ha empentes entre l'elit republicana per ser el segon de Trump. El senador negre (i arxiconservador) Tim Scott? El senador per Ohio J. D.Vance, estrella emergent d'una dreta populista desacomplexada? Malgrat l'hostilitat mútua, el nom de l'exrival Nikki Haley és fruit d'especulacions. Molt improbable, però amb una bona carta: potser seria l'única amb capacitat d'aportar vots moderats no-trumpians.
Se'n pot sortir Biden?
Els analistes no coincideixen sobre què passarà el novembre, però predomina clarament la visió que la campanya és costeruda per a un Joe Biden, de 81 anys, amb dificultats per generar entusiasme. Entre els "pessimistes", hi ha David Brooks, columnista del The New York Times, qui assenyalava darrerament que la preocupació dels electors per la inflació i la immigració i els problemes a la frontera amb Mèxic és combustible per als republicans. Però Brooks deia en un article recent que l'element més preocupant per Biden és la desmobilització que mostren els joves, que van ser decisius en la derrota de Trump.
Però hi ha qui ho veu diferent. És interessant l'informe publicat per Economist Intelligence Unit, del grup The Economist, el març passat, titulat Per què Biden guanyarà la reelecció. L'estudi apunta a la solidesa financera de la campanya del president, a un vot de protesta a les primàries demòcrates de només un 11% de mitjana i a la capacitat mobilitzadora de temes com l'avortament i la reforma sanitària d'Obama, que perillaria si Trump guanya. Segons l'informe, l'entusiasme escàs que genera Biden no es traduirà en vots per Trump i quan arribi el moment clau, a partir de setembre.
En una posició "no alineada" pel que fa al pronòstic, Ronald Brownstein, de la CNN, focalitzava en la penetració del trumpisme en dues bosses de vot tradicionals dels demòcrates, els afroamericans (on Trump ara tindria un suport d'entre el 20% i el 28% quan un republicà amb prou feines n'obté el 10%) i els llatins (entre el 45% i el 48%). Brownstein es preguntava si aquesta tendència es podria mantenir uns mesos més. De moment, el magnat apareix amb avantatge en una campanya que exigirà imaginació per part dels demòcrates. Aquest dimecres, Biden sorprenia oferint a Trump dos debats, però no a l'octubre, quan solen ser: un el juny i l'altre, el setembre. Trump ja ha acceptat.