L'onada de protestes que s'ha estès pels campus universitaris dels EUA en contra de la guerra de Gaza ha cristal·litzat en un ampli moviment que exigeix un alto el foc i que Washington es desmarqui clarament d'Israel. Mentre Tel Aviv no dona senyals d'estar disposat a cedir a les pressions internacionals, i especialment les nord-americanes, per posar fi a l'escalada militar, a l'Administració Biden se li ha obert un nou front en ple any electoral.
Tot va començar a la Universitat de Colúmbia, a Nova York, l'abril passat. Però la protesta s'ha expansionat pels campus, des de la George Washington a la capital federal i l'Emerson College de Boston a la UCLA, a Los Angeles, o la Universitat del Sud de Califòrnia. L'extensió de les ocupacions, les acampades, alguns episodis de protesta violenta i la irrupció de la policia a les universitats, amb centenars de detinguts, ha fet recordar les revoltes contra la guerra del Vietnam els anys 60, i planteja un gran interrogant: quin impacte tindrà la rebel·lia estudiantil a les eleccions?
L'ombra tèrbola del 1968
El març passat, Nació va entrevistar el professor Gregory Payne, de l'Emerson College, prestigiosa institució de Boston i una de les que elabora enquestes en processos electorals. Un centre on també hi ha hagut protestes. Payne va assenyalar, abans de les protestes, que la campanya electoral "començava a recordar la del 1968, que va ser molt dramàtica i en què van morir assassinats Robert Kennedy i Luther King". Un ràpid cop d'ull a aquell moment pot donar algunes claus.
El 1968, el moviment contrari a la guerra del Vietnam s'havia convertit en un tsunami. Els EUA hi tenien destinats 540.000 soldats. Havien mort més de 30.000 combatents. La lluita contra la segregació racial, d'altra banda, també havia esdevingut una gran força social, amb xocs virulents als carrers de molts estats del sud. El president, Lyndon Johnson, un demòcrata centrista, havia introduït algunes reformes profundes, com la llei de drets civils, però la seva administració va quedar enfangada al sud-est asiàtic.
El Partit Demòcrata es va fracturar. Robert Kennedy va anunciar la seva candidatura reprenent la torxa deixada pel seu germà a Dallas el 1963 i criticant Johnson. Més a l'esquerra, el senador Eugene McCarthy liderava l'ala més vinculada a les protestes estudiantils. El mes de març, Johnson, veient caure la seva popularitat, va renunciar a la reelecció. Aquests dies, molts analistes recorden Johnson.
Unes protestes realment populars?
L'opinió pública nord-americana ha canviat respecte d'Israel. Malgrat que el vincle Washington-Tel Aviv continua sent un element estratègic que ningú qüestiona dins l'establishment, un sector del Partit Demòcrata exigeix a Biden que forci Benjamin Netanyahu a un alto el foc. A això s'han afegit les protestes universitàries. Però una enquesta recent del Harvard Youth Poll feta a joves d'entre 18 i 29 anys assenyala que el tema de Gaza no és prioritari fora dels àmbits universitaris: apareixia com el 15 de 16 aspectes. La principal inquietud recau sobre l'habitatge, la inflació i l'ocupació. A la Casa Blanca, calculen els moviments. Potser per això, Biden ha sortit a assegurar que "les protestes violentes no seran protegides".
La dreta israeliana no ajuda Biden
L'Administració és conscient que ha de moure peça a l'Orient Mitjà. El secretari d'Estat, Anthony Blinken, ha insistit en un alto el foc amb Hamàs. Les converses al Caire, amb la diplomàcia egípcia abocada, són intenses. De moment, l'únic que ha fet Netanyahu ha estat oferir un cessament de les hostilitats durant sis setmanes amb intercanvi d'ostatges (40) per presos (900), però alhora amenaçant amb una invasió de Rafah, al sud de la franja, on s'han anat concentrant un milió i mig d'habitants. Podria ser un cataclisme humanitari. Biden ha dit que ho rebutja. Netanyahu, però, també té els seus condicionants: l'extrema dreta del seu govern amenaça de fer-lo caure si els tancs no assalten Rafah.
Trump emula la "llei i l'ordre" de Nixon
Les batalles campals a les universitats poden estendre's si la guerra de Gaza no deixa de fumejar. Però si Netanyahu no ajuda Biden, els republicans menys. Les imatges d'enfrontaments entre joves i policies són aprofitades pels conservadors per presentar una Casa Blanca superada. Donald Trump vol emular el republicà Richard Nixon que el 1968 va guanyar, per la mínima, les eleccions sobre les cendres de les protestes i la divisió del camp progressista. Com Nixon, Trump parla de "llei i ordre", però amb un estil més provocatiu, assegurant que "va ser d'una gran bellesa" contemplar com la policia entrava a les universitats de Nova York.
Més problemes per als demòcrates
Aquell any 1968 va ser tràgic per als progressistes. La Convenció Demòcrata es va celebrar l'agost a Chicago per elegir l'aleshores vicepresident Hubert Humphrey com a candidat. Va ser una Convenció protagonitzada per les manifestacions pacifistes al carrer i violents xocs amb la policia. Aquesta va ser la imatge que va quedar, amb Robert Kennedy assassinat a trets el mes de juny. Aquest any, el fill de Robert Kennedy és candidat independent al davant d'una proposta antivacunes ideològicament inclassificable. Els demòcrates confirmaran, si no hi ha sorpreses, Joe Biden com a candidat. Serà a l'agost. A Chicago, per cert.