17
de març
de
2024, 17:00
Quan les eleccions nord-americanes dibuixen un escenari de forta pugna entre el president demòcrata Joe Biden i el republicà Donald Trump, ha passat per Barcelona Gregory Payne, director del Departament d'Estudis de Comunicació del prestigiós Emerson Collegede Boston. Payne, que és doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull (URL), codirigeix el Centre Emerson-Blanquerna per a la Comunicació Global.
L'Emerson College és una de les institucions que fa enquestes electorals i el seu responsable és un expert en la història de com funcionen les urnes al seu país. Coneix bé la política nord-americana i ha col·laborat amb personalitats com l'exsecretària Hillary Clinton, de qui ha estat un dels seus speechwriters. En aquesta conversa, que ha fet possible el doctor i professor de Comunicació i Relacions Internacionals de la URL Jordi Xuclà, Payne ens parla de com veu el panorama electoral als EUA, del periodisme i d'aspectes que va viure de prop, com l'assassinat de Robert Kennedy.
Abans que res, moltes felicitats perquè acaba de celebrar 40 anys com a professor de l'Emerson College.
Sí, en efecte. Ja fa anys. És curiós i divertit perquè he vingut a Barcelona amb un antic alumne, Mark Brodie, que ara és també professor i col·labora amb mi en diversos projectes.
És un expert en comunicació i eleccions, i tots estem pendents de què votaran els nord-americans. Fins ara, la major part d'enquestes donen bones perspectives a Trump. Com s'explica aquesta situació?
Per entendre Trump hem de tenir en compte que respon perfectament al que deia McLuhan que el mitjà és el missatge. És un fenomen sorgit de la irrupció de la televisió. Aquesta és una perspectiva que sorgeix en política amb tota la seva força amb motiu de les eleccions del 1960, amb els famosos debats entre John Kennedy i Richard Nixon. Trump empra un llenguatge molt directe, molt semblant al d'una part important de la població i continua fent el que havia fet prèviament quan conduïa un reality show a la televisió, un programa que es deia The Apprentice. Trump és el xou i el xou continua. És un fenomen molt peculiar. Pel candidat, la imatge és una qüestió essencial. Fins i tot quan és arrestat sap treure benefici del moment, amb una actitud desafiant. En els judicis juga a cridar l'atenció, no importa quines siguin les acusacions.
Fins i tot quan ha de fer front a tantes acusacions?
Ho aprofita tot en el convenciment que si es parla d'ell, això el beneficiarà. Darrerament ha arribat a llançar missatges a la comunitat negra i llatina quan els ha dit: "Us entenc perquè estan fent amb mi el mateix que us han fet a vosaltres. Em persegueixen i soc desafiant com Rocky Balboa". Tot i que jo no soc trumpista, he de reconèixer-li al candidat una capacitat enorme de manejar la imatge. A mi em fa pensar, en aquest aspecte, en la princesa Diana, que en va ser un altre exemple abans de l'època d'Instagram. Va saber emprar molt bé la imatge. Ara recordo quan Lady Di va visitar el Taj Mahal i va enviar una foto sense el seu marit, enviant un missatge que alguna cosa no funcionava en el seu matrimoni. Doncs Trump sap utilitzar les imatges com ho feia Diana. Tot és un xou.
Però vist des d'Europa, sorprèn que trobi tant de ressò.
És que ell és un mestre del maquiavel·lisme. Quan Joe Biden l'acusa de posar en risc la democràcia, sobretot pels fets del 6 de gener, amb l'assalt al Capitoli, Trump té la capacitat de girar el tema i acusar Biden de ser ell l'amenaça contra la democràcia perquè va avalar el suposat frau electoral contra ell.
Esmenta Biden. El balanç de la seva administració no sembla pas negatiu, a ulls de molts analistes. Com és que fins ara va darrera en els sondejos?
Hem de pensar que Trump, en tots aquests anys des que va deixar la presidència, ha tingut una cobertura mediàtica durant les 24 hores del dia. Biden es va abocar a la gestió del Covid, el que li va ocupar molta energia i temps. S'ha d'admetre que els demòcrates no han fet la seva millor campanya per explicar el que han fet durant aquets quatre anys. Això malgrat que els fets mostren que aquest mandat ha estat força transformador, amb uns bons resultats i reformes en profunditat. Les dades mostren una economia nord-americana que està molt millor. En canvi, Trump assegura que és la pitjor situació econòmica en anys. Fins ara, la campanya no s'ha basat en els fets. Sí que s'ha vist certa inflexió, que caldrà veure, amb el discurs de Biden sobre l'estat de la Unió.
Va suposar un gir en la campanya?
Bé, s'hi va veure un president Biden combatiu, que va confrontar-se directament amb el candidat Trump. I això podria ser un punt d'inflexió. El missatge que va enviar Biden va ser: vostès han d'elegir entre quatre anys més de caos o quatre anys més d'un president educat, format i que sap gestionar bé les coses. Aquesta és una campanya en què no es vota a favor sinó en contra. Aquesta és l'opció que tenen els nord-americans: votar en contra. En la recent trobada entre Trump i el primer ministre hongarès, Viktor Orban, el dirigent nord-americà va reiterar que la victòria de Biden seria quatre anys més en mans d'una agenda d'esquerra radical.
Quins seran els temes centrals d'aquesta campanya?
Un dels temes centrals serà la immigració i la situació a la frontera amb Mèxic. S'ha treballat un acord dels dos partits que ha estat molt simptomàtic del que està passant als Estats Units. S'ha fet un acord liderat pel senador republicà James Lankford, d'Oklahoma. Un molt bon element. Lankford ha treballat amb els demòcrates en un acord per una major intervenció a la frontera amb Mèxic, però Trump ha aturat aquesta entesa perquè ha considerat que donava un triomf a Biden. Recordem que sempre ha furgat en aquest tema. Durant el seu mandat va repetir que construiria el mur i que el pagaria Mèxic, i en realitat es van construir 89 quilòmetres i no el va pagar Mèxic, sinó els EUA. Obama ja va construir 21 quilòmetres d'aquest mur. Tot és entreteniment i xou. Les paraules sonen bé, però no són veritat.
S'atreveix a fer algun pronòstic?
La darrera enquesta de l'Emerson College mostra un escenari molt ajustat, amb un 45% per a Trump, un 45% per a Biden i un 10% d'indecisos. Hi ha alguns tercers candidats, però estan molt lluny. Ara el que hem de tenir en compte és que nosaltres estem parlant de política perquè ens agrada molt, però als Estats Units, majoritàriment, la gent encara no està parlant de política. La majoria es posaran a parlar de política a partir del primer dilluns de setembre, el Dia del Treball, que és quan en la cultura política nord-americana comença formalment la campanya. Trump ha aconseguit algun suport en la comunitat negre que no tenia però crec que aquest vot tornarà als demòcrates. Més difícil serà veure què fa el vot llatí, que és més complex i molt diferent si és l'hispànic de Miami o dels llatins que són a Colorado. Aquesta vegada serà molt important saber qui serà el candidat a vicepresident de Trump. Crec que si les eleccions fossin avui, Trump guanyaria. Ara bé, d'aquí al novembre, els nord-americans s'ho pensaran. Però voldria dir també una cosa de l'ambient polític.
L'escoltem.
Molta gent diu que el clima d'aquesta campanya comença a recordar la del 1968, que va ser molt dramàtica i en què van morir assassinats un candidat com Robert Kennedy i el reverend Martin Luther King.
Que la campanya es tacaria de sang?
No és el meu punt de vista però hi ha qui diu que podria passar alguna cosa.
El tema de l'edat de Biden també s'ha convertit en un aspecte central de la campanya. Pot acabar sent determinant?
Fixi's en una cosa. Segons els informes mèdics, Biden té més bona salut que Trump. Perquè en els informes mèdics, que són públics, encara que doni una aparença de fragilitat, presenta una bona salut. En canvi, els informes mèdics de Trump assenyalen que està més delicat. És un home que sembla que cada dia vagi a dinar al McDonald's. Un cop més, estem davant d'una performance. Al final de tot, els votants s'hauran de plantejar si volen Biden perquè els doni previsibilitat i estabilitat, o si volen el retorn de Trump. I s'ha de recordar una cosa: en la història recent dels Estats Units, és molt xocant que un president en exercici perdi les eleccions. Això va passar precisament amb Trump. Biden juga amb el factor de ser el president i que fa campanya des de la Casa Blanca.
Ha esmentat abans Robert Kennedy. Un moment molt important en la seva vida va ser quan va escoltar Robert Kennedy en un míting precisament de la campanya del 1968. Vostè va canviar d'idees.
Jo era president dels Joves Republicans a la Universitat d'Indiana i el senador Kennedy va venir a un acte electoral de la campanya de les primàries demòcrates del 1968. Em va impressionar. Vaig fer un gir. Em va impactar sobretot perquè vaig veure un polític que reconeixia errors. Ens va dir que havia estat un error anar al Vietnam. Era el moment més dramàtic de la guerra i la societat nord-americana estava molt trasbalsada. Kennedy es va mostrar trist per com s'havia plantejat la nostra política al sud-est asiàtic. Havia escrit un llibre, A la recerca d'un nou món. Ara un fill seu es presenta en aquestes eleccions, però no té res a veure. En aquell moment del 1968, vaig demanar un semestre sabàtic i em vaig afegir a la campanya del senador. Vaig estar fent campanya a estats com Nebraska i Oregon, on ell competia amb el també senador demòcrata Eugene McCarthy.
Una campanya que va acabar tràgicament. Robert Kennedy va ser assassinat a l'Hotel Ambassador de Los Angeles.
Sí. Jo era a l'Ambassador aquella nit.
Què em diu?
Vaig escoltar el darrer discurs de Robert Kennedy. Havia perdut davant McCarthy a Oregon però va guanyar a Califòrnia, que era una victòria molt important davant dels seus rivals, McCarthy i l'aleshores vicepresident Hubert Humphrey. Tant McCarthy com Kennedy defensaven sortir del Vietnam. Després de l'assassinat, però, vaig quedar molt decebut i no vaig donar suport a McCarthy. Molta gent no va votar demòcrata en les eleccions del novembre, cosa que va facilitar la victòria del republicà Nixon. Jo era jove i idealista. Hi ha una pel·lícula molt recomanable, que és Bobby, i que reflecteix el que va ser aquest moment.
Què recorda d'aquell dia a l'Ambassador?
Me'n recordo molt bé d'aquell dia. Kennedy portava tot el dia de campanya. La seva dona estava embarassada. Ell va acabar de fer el discurs i es dirigia cap a l'ascensor però va ser dut cap a la cuina de l'hotel i va ser allí quan va rebre els trets. Va ser detingut i jutjat un palestí, Sirhan Sirhan, un cuiner palestí de qui es va dir que havia actuat pel rebuig a Israel en la guerra del 1967. Però jo mai he cregut aquesta teoria. Crec que allí hi va haver una cosa molt més complicada. Quan Kennedy era fiscal general, va ser molt actiu contra la màfia. De fet, crec que hi ha un fil entre els assassinats de John i Robert Kennedy. Alguna cosa lliga Lee Harvey Oswald i Sirhan Sirhan, i l'autoria final de tots dos assassinats no està aclarida. Hi havia una dona en el hall de l'hotel que va exclamar: "L'hem caçat, l'hem caçat". Va desaparèixer i mai va ser interrogada. I sempre hem de recordar l'advertiment que va fer el president Eisenhower en el seu discurs de comiat el 1960: "Aneu amb compte amb el complex militar-industrial".
En breu apareixerà la nova pel·lícula d'Alex Garland, Civil War, una distopia sobre una possible guerra civil als Estats Units. La possibilitat d'un conflicte així és només una ficció?
És possible que el sector que va protagonitzar l'assalt al Capitoli estigui disposat a tornar-hi. Trump és capaç de tornar a donar ordres per fer-ho. Ell ha llançat el missatge que aquesta campanya seva està basada en la idea de la revenja. No sabem si està sobreactuant i és part del show o és veritat. Però li puc dir que en tota la meva vida, aquest és el moment de més divisió a la societat nord-americana que he viscut, més que en la campanya del 1968. No estem davant un joc. Ara mateix, hi ha una cosa que em sembla molt negativa: hi ha molts silencis en el món universitari sobre la situació política i això no és bo. Trump ha dit que si guanya, adoptarà mil ordres executives, que són una mesura excepcional, el primer dia de mandat.
Què ha passat en el panorama comunicatiu perquè els grans diaris que abans exercien un predomini en l'opinió, molts de tendència liberal com The New York Times o The Washington Post, ara siguin menys influents i hagin aparegut amb força mitjans tan conservadors o ultraconservadors com la cadena Fox, que fan més opinió que informació?
En aquests moments, les grans cadenes clàssiques com són la CBS, l'ABC o la NBC no tenen prou pressupost per poder fer una bona informació. Per això en aquests moments hi ha molt poc periodisme als Estats Units. Tot és espectacle. El millor periodista que hi ha hagut als Estats Units, Walter Cronkite, cada dia informava del nombre de morts al Vietnam. El president Johnson va dir que ell havia perdut la presidència per la manera com es feia periodisme, que era un periodisme factual. En aquests moments això no existeix i la Fox basa el seu èxit en la capacitat de vendre. És un periodisme de venda, no és un periodisme honest. Tenim a la nostra societat, i vosaltres també, un virus que és el virus de la desinformació. Una bona pel·lícula per entendre el que ha passat en el món del periodisme és Good night and good luck, amb George Clooney, que mostra aquest periodisme avui en crisi. En aquests moments, tenim una Fox que fa elogis de Trump, encara que molts dels seus periodistes no s'ho creuen, però hi estan obligats, i per l'altra banda una CNN que odia Trump. No és un periodisme dels fets.
Des que va venir amb un grup d'alumnes a veure els Jocs del 92, manté molta relació amb Barcelona i Catalunya.
Sempre he dit que, a banda de Boston, hi ha una altra ciutat al món on jo viuria i que considero la ciutat més creativa del món, que és Barcelona. Recordo el cant de Montserrat Caballé i Freddie Mercury.
Com contempla l'evolució política de Catalunya els darrers anys?
La veritat és que és un moment fascinant. Hem estat amb la presidenta del Parlament i vam parlar de l'actualitat política. Hi ha molts temes oberts, com poden ser l'evolució que tindrà la llei de l'amnistia. Són moments de combinacions complexes, amb els pactes fets a Madrid, però les coses s'aniran posant al seu lloc. Potser us sembli que ara travesseu un moment de foscor, però la vostra lluita ha de continuar perquè esteu en el lloc correcte. Sempre hi ha la foscor abans del dia.
L'Emerson College és una de les institucions que fa enquestes electorals i el seu responsable és un expert en la història de com funcionen les urnes al seu país. Coneix bé la política nord-americana i ha col·laborat amb personalitats com l'exsecretària Hillary Clinton, de qui ha estat un dels seus speechwriters. En aquesta conversa, que ha fet possible el doctor i professor de Comunicació i Relacions Internacionals de la URL Jordi Xuclà, Payne ens parla de com veu el panorama electoral als EUA, del periodisme i d'aspectes que va viure de prop, com l'assassinat de Robert Kennedy.
Abans que res, moltes felicitats perquè acaba de celebrar 40 anys com a professor de l'Emerson College.
Sí, en efecte. Ja fa anys. És curiós i divertit perquè he vingut a Barcelona amb un antic alumne, Mark Brodie, que ara és també professor i col·labora amb mi en diversos projectes.
És un expert en comunicació i eleccions, i tots estem pendents de què votaran els nord-americans. Fins ara, la major part d'enquestes donen bones perspectives a Trump. Com s'explica aquesta situació?
Per entendre Trump hem de tenir en compte que respon perfectament al que deia McLuhan que el mitjà és el missatge. És un fenomen sorgit de la irrupció de la televisió. Aquesta és una perspectiva que sorgeix en política amb tota la seva força amb motiu de les eleccions del 1960, amb els famosos debats entre John Kennedy i Richard Nixon. Trump empra un llenguatge molt directe, molt semblant al d'una part important de la població i continua fent el que havia fet prèviament quan conduïa un reality show a la televisió, un programa que es deia The Apprentice. Trump és el xou i el xou continua. És un fenomen molt peculiar. Pel candidat, la imatge és una qüestió essencial. Fins i tot quan és arrestat sap treure benefici del moment, amb una actitud desafiant. En els judicis juga a cridar l'atenció, no importa quines siguin les acusacions.
"Per entendre el fenomen Trump, cal admetre-li al candidat una capacitat enorme per al xou i l'entreteniment"
Fins i tot quan ha de fer front a tantes acusacions?
Ho aprofita tot en el convenciment que si es parla d'ell, això el beneficiarà. Darrerament ha arribat a llançar missatges a la comunitat negra i llatina quan els ha dit: "Us entenc perquè estan fent amb mi el mateix que us han fet a vosaltres. Em persegueixen i soc desafiant com Rocky Balboa". Tot i que jo no soc trumpista, he de reconèixer-li al candidat una capacitat enorme de manejar la imatge. A mi em fa pensar, en aquest aspecte, en la princesa Diana, que en va ser un altre exemple abans de l'època d'Instagram. Va saber emprar molt bé la imatge. Ara recordo quan Lady Di va visitar el Taj Mahal i va enviar una foto sense el seu marit, enviant un missatge que alguna cosa no funcionava en el seu matrimoni. Doncs Trump sap utilitzar les imatges com ho feia Diana. Tot és un xou.
Però vist des d'Europa, sorprèn que trobi tant de ressò.
És que ell és un mestre del maquiavel·lisme. Quan Joe Biden l'acusa de posar en risc la democràcia, sobretot pels fets del 6 de gener, amb l'assalt al Capitoli, Trump té la capacitat de girar el tema i acusar Biden de ser ell l'amenaça contra la democràcia perquè va avalar el suposat frau electoral contra ell.
Esmenta Biden. El balanç de la seva administració no sembla pas negatiu, a ulls de molts analistes. Com és que fins ara va darrera en els sondejos?
Hem de pensar que Trump, en tots aquests anys des que va deixar la presidència, ha tingut una cobertura mediàtica durant les 24 hores del dia. Biden es va abocar a la gestió del Covid, el que li va ocupar molta energia i temps. S'ha d'admetre que els demòcrates no han fet la seva millor campanya per explicar el que han fet durant aquets quatre anys. Això malgrat que els fets mostren que aquest mandat ha estat força transformador, amb uns bons resultats i reformes en profunditat. Les dades mostren una economia nord-americana que està molt millor. En canvi, Trump assegura que és la pitjor situació econòmica en anys. Fins ara, la campanya no s'ha basat en els fets. Sí que s'ha vist certa inflexió, que caldrà veure, amb el discurs de Biden sobre l'estat de la Unió.
Gregory Payne, durant l'entrevista, feta a la Casa Fuster. Foto: Hugo Fernández
Va suposar un gir en la campanya?
Bé, s'hi va veure un president Biden combatiu, que va confrontar-se directament amb el candidat Trump. I això podria ser un punt d'inflexió. El missatge que va enviar Biden va ser: vostès han d'elegir entre quatre anys més de caos o quatre anys més d'un president educat, format i que sap gestionar bé les coses. Aquesta és una campanya en què no es vota a favor sinó en contra. Aquesta és l'opció que tenen els nord-americans: votar en contra. En la recent trobada entre Trump i el primer ministre hongarès, Viktor Orban, el dirigent nord-americà va reiterar que la victòria de Biden seria quatre anys més en mans d'una agenda d'esquerra radical.
Quins seran els temes centrals d'aquesta campanya?
Un dels temes centrals serà la immigració i la situació a la frontera amb Mèxic. S'ha treballat un acord dels dos partits que ha estat molt simptomàtic del que està passant als Estats Units. S'ha fet un acord liderat pel senador republicà James Lankford, d'Oklahoma. Un molt bon element. Lankford ha treballat amb els demòcrates en un acord per una major intervenció a la frontera amb Mèxic, però Trump ha aturat aquesta entesa perquè ha considerat que donava un triomf a Biden. Recordem que sempre ha furgat en aquest tema. Durant el seu mandat va repetir que construiria el mur i que el pagaria Mèxic, i en realitat es van construir 89 quilòmetres i no el va pagar Mèxic, sinó els EUA. Obama ja va construir 21 quilòmetres d'aquest mur. Tot és entreteniment i xou. Les paraules sonen bé, però no són veritat.
"Aquesta campanya comença a recordar la del 1968, que va ser molt dramàtica i en què van morir assassinats Robert Kennedy i Luther King"
S'atreveix a fer algun pronòstic?
La darrera enquesta de l'Emerson College mostra un escenari molt ajustat, amb un 45% per a Trump, un 45% per a Biden i un 10% d'indecisos. Hi ha alguns tercers candidats, però estan molt lluny. Ara el que hem de tenir en compte és que nosaltres estem parlant de política perquè ens agrada molt, però als Estats Units, majoritàriment, la gent encara no està parlant de política. La majoria es posaran a parlar de política a partir del primer dilluns de setembre, el Dia del Treball, que és quan en la cultura política nord-americana comença formalment la campanya. Trump ha aconseguit algun suport en la comunitat negre que no tenia però crec que aquest vot tornarà als demòcrates. Més difícil serà veure què fa el vot llatí, que és més complex i molt diferent si és l'hispànic de Miami o dels llatins que són a Colorado. Aquesta vegada serà molt important saber qui serà el candidat a vicepresident de Trump. Crec que si les eleccions fossin avui, Trump guanyaria. Ara bé, d'aquí al novembre, els nord-americans s'ho pensaran. Però voldria dir també una cosa de l'ambient polític.
L'escoltem.
Molta gent diu que el clima d'aquesta campanya comença a recordar la del 1968, que va ser molt dramàtica i en què van morir assassinats un candidat com Robert Kennedy i el reverend Martin Luther King.
Que la campanya es tacaria de sang?
No és el meu punt de vista però hi ha qui diu que podria passar alguna cosa.
El tema de l'edat de Biden també s'ha convertit en un aspecte central de la campanya. Pot acabar sent determinant?
Fixi's en una cosa. Segons els informes mèdics, Biden té més bona salut que Trump. Perquè en els informes mèdics, que són públics, encara que doni una aparença de fragilitat, presenta una bona salut. En canvi, els informes mèdics de Trump assenyalen que està més delicat. És un home que sembla que cada dia vagi a dinar al McDonald's. Un cop més, estem davant d'una performance. Al final de tot, els votants s'hauran de plantejar si volen Biden perquè els doni previsibilitat i estabilitat, o si volen el retorn de Trump. I s'ha de recordar una cosa: en la història recent dels Estats Units, és molt xocant que un president en exercici perdi les eleccions. Això va passar precisament amb Trump. Biden juga amb el factor de ser el president i que fa campanya des de la Casa Blanca.
"Era a l'Hotel Ambassador quan van assassinar Robert Kennedy. Hi ha un fil entre aquest crim i el de John Kennedy, i l'autoria final de tots dos no està aclarida"
Ha esmentat abans Robert Kennedy. Un moment molt important en la seva vida va ser quan va escoltar Robert Kennedy en un míting precisament de la campanya del 1968. Vostè va canviar d'idees.
Jo era president dels Joves Republicans a la Universitat d'Indiana i el senador Kennedy va venir a un acte electoral de la campanya de les primàries demòcrates del 1968. Em va impressionar. Vaig fer un gir. Em va impactar sobretot perquè vaig veure un polític que reconeixia errors. Ens va dir que havia estat un error anar al Vietnam. Era el moment més dramàtic de la guerra i la societat nord-americana estava molt trasbalsada. Kennedy es va mostrar trist per com s'havia plantejat la nostra política al sud-est asiàtic. Havia escrit un llibre, A la recerca d'un nou món. Ara un fill seu es presenta en aquestes eleccions, però no té res a veure. En aquell moment del 1968, vaig demanar un semestre sabàtic i em vaig afegir a la campanya del senador. Vaig estar fent campanya a estats com Nebraska i Oregon, on ell competia amb el també senador demòcrata Eugene McCarthy.
Gregory Payne:"En aquests moments hi ha molt poc periodisme de fets als EUA". Foto: Hugo Fernández
Una campanya que va acabar tràgicament. Robert Kennedy va ser assassinat a l'Hotel Ambassador de Los Angeles.
Sí. Jo era a l'Ambassador aquella nit.
Què em diu?
Vaig escoltar el darrer discurs de Robert Kennedy. Havia perdut davant McCarthy a Oregon però va guanyar a Califòrnia, que era una victòria molt important davant dels seus rivals, McCarthy i l'aleshores vicepresident Hubert Humphrey. Tant McCarthy com Kennedy defensaven sortir del Vietnam. Després de l'assassinat, però, vaig quedar molt decebut i no vaig donar suport a McCarthy. Molta gent no va votar demòcrata en les eleccions del novembre, cosa que va facilitar la victòria del republicà Nixon. Jo era jove i idealista. Hi ha una pel·lícula molt recomanable, que és Bobby, i que reflecteix el que va ser aquest moment.
Què recorda d'aquell dia a l'Ambassador?
Me'n recordo molt bé d'aquell dia. Kennedy portava tot el dia de campanya. La seva dona estava embarassada. Ell va acabar de fer el discurs i es dirigia cap a l'ascensor però va ser dut cap a la cuina de l'hotel i va ser allí quan va rebre els trets. Va ser detingut i jutjat un palestí, Sirhan Sirhan, un cuiner palestí de qui es va dir que havia actuat pel rebuig a Israel en la guerra del 1967. Però jo mai he cregut aquesta teoria. Crec que allí hi va haver una cosa molt més complicada. Quan Kennedy era fiscal general, va ser molt actiu contra la màfia. De fet, crec que hi ha un fil entre els assassinats de John i Robert Kennedy. Alguna cosa lliga Lee Harvey Oswald i Sirhan Sirhan, i l'autoria final de tots dos assassinats no està aclarida. Hi havia una dona en el hall de l'hotel que va exclamar: "L'hem caçat, l'hem caçat". Va desaparèixer i mai va ser interrogada. I sempre hem de recordar l'advertiment que va fer el president Eisenhower en el seu discurs de comiat el 1960: "Aneu amb compte amb el complex militar-industrial".
"Les grans cadenes clàssiques no tenen prou pressupost per fer una bona informació i tenim una Fox que elogia Trump i una CNN que l'odia"
En breu apareixerà la nova pel·lícula d'Alex Garland, Civil War, una distopia sobre una possible guerra civil als Estats Units. La possibilitat d'un conflicte així és només una ficció?
És possible que el sector que va protagonitzar l'assalt al Capitoli estigui disposat a tornar-hi. Trump és capaç de tornar a donar ordres per fer-ho. Ell ha llançat el missatge que aquesta campanya seva està basada en la idea de la revenja. No sabem si està sobreactuant i és part del show o és veritat. Però li puc dir que en tota la meva vida, aquest és el moment de més divisió a la societat nord-americana que he viscut, més que en la campanya del 1968. No estem davant un joc. Ara mateix, hi ha una cosa que em sembla molt negativa: hi ha molts silencis en el món universitari sobre la situació política i això no és bo. Trump ha dit que si guanya, adoptarà mil ordres executives, que són una mesura excepcional, el primer dia de mandat.
Què ha passat en el panorama comunicatiu perquè els grans diaris que abans exercien un predomini en l'opinió, molts de tendència liberal com The New York Times o The Washington Post, ara siguin menys influents i hagin aparegut amb força mitjans tan conservadors o ultraconservadors com la cadena Fox, que fan més opinió que informació?
En aquests moments, les grans cadenes clàssiques com són la CBS, l'ABC o la NBC no tenen prou pressupost per poder fer una bona informació. Per això en aquests moments hi ha molt poc periodisme als Estats Units. Tot és espectacle. El millor periodista que hi ha hagut als Estats Units, Walter Cronkite, cada dia informava del nombre de morts al Vietnam. El president Johnson va dir que ell havia perdut la presidència per la manera com es feia periodisme, que era un periodisme factual. En aquests moments això no existeix i la Fox basa el seu èxit en la capacitat de vendre. És un periodisme de venda, no és un periodisme honest. Tenim a la nostra societat, i vosaltres també, un virus que és el virus de la desinformació. Una bona pel·lícula per entendre el que ha passat en el món del periodisme és Good night and good luck, amb George Clooney, que mostra aquest periodisme avui en crisi. En aquests moments, tenim una Fox que fa elogis de Trump, encara que molts dels seus periodistes no s'ho creuen, però hi estan obligats, i per l'altra banda una CNN que odia Trump. No és un periodisme dels fets.
Des que va venir amb un grup d'alumnes a veure els Jocs del 92, manté molta relació amb Barcelona i Catalunya.
Sempre he dit que, a banda de Boston, hi ha una altra ciutat al món on jo viuria i que considero la ciutat més creativa del món, que és Barcelona. Recordo el cant de Montserrat Caballé i Freddie Mercury.
Com contempla l'evolució política de Catalunya els darrers anys?
La veritat és que és un moment fascinant. Hem estat amb la presidenta del Parlament i vam parlar de l'actualitat política. Hi ha molts temes oberts, com poden ser l'evolució que tindrà la llei de l'amnistia. Són moments de combinacions complexes, amb els pactes fets a Madrid, però les coses s'aniran posant al seu lloc. Potser us sembli que ara travesseu un moment de foscor, però la vostra lluita ha de continuar perquè esteu en el lloc correcte. Sempre hi ha la foscor abans del dia.