Jos Racero té gairebé 30 anys i aparença de rocker “soft”. Íntim i alhora abstracte, desgrana melodies interessants amb una veu excepcional, formada a l'Escolania de Montserrat i que l'ha portat a actuar amb l'ñ Orquestra de Jazz del Taller de Músics de Barcelona. Dimecres es presenta a la sala Faktoria de La Rasa amb el seu projecte, que al 2011 es convertirà en el seu primer CD. Nosaltres hem parlat amb ell.
Per qui no et conegui, quins són els teus referents?
He treballat molts estils, però ara he trobat el meu estil dins el que podriem anomenar “pop-rock d'autor”. Els meus referents musicals, ara mateix serien Jeff Buckley, John Meyers o Antonio Vega.
No ets un cantautor?
Solem identificar els cantautors amb aquells que expliquen històries. Jo prefereixo transmetre sensacions, no narrar una història explícitament. Així cadascú pot treure allò que més li agradi, les seves sensacions positives de les meves cançons. A més, el meu objectiu és presentar un projecte amb banda. Ara el presento en format acústic perquè em permet arribar a més llocs.
Tot i que personal i intimista, no renuncies a uns efectes de veu que recorden vagament al britànic Mika. Com ell, has rebut una formació en la música clàssica però has triat el pop per expressar-te. Podriem comparar les vostres trajectòries?
No és el primer cop que m'ho comenten, però no crec gaire en les comparacions, com tampoc crec en la competència musical.
En quin sentit?
Crec que els artistes no es prenen el públic els uns als altres, hi ha públic per tothom.
Aleshores la crisi de la que parla l'SGAE?
Bé, la crisi és sistèmica i no només pel que fa a la cultura. A mi no em fa por, és l'època que m'ha tocat viure i me la prenc com una oportunitat. És ara quan em puc dedicar a fer el que m'agrada i espero poder treure un disc aviat.
Vius entre Barcelona i Madrid. Hi vas per música?
Canto en castellà, i Madrid és un nucli vital per la música. Els circuits de cantants són allà, tot i que també a Barcelona. Monasterio, l'Astrolabi o el Coleccionista són les meves sales habituals aquí.
I allà?
Allà hi tinc el que serà la meva banda per gravar el disc, i el meu productor. Estem tancant actuacions al Buho Real i al Libertad 8, si tot va bé.
I del públic terrassenc, què n'esperes?
És un públic que ja conec una mica, perquè he actuat al St. Patrick's. A Faktoria sé que la gent vindrà expressament a escoltar-me i això és fantàstic.
Per qui no et conegui, quins són els teus referents?
He treballat molts estils, però ara he trobat el meu estil dins el que podriem anomenar “pop-rock d'autor”. Els meus referents musicals, ara mateix serien Jeff Buckley, John Meyers o Antonio Vega.
No ets un cantautor?
Solem identificar els cantautors amb aquells que expliquen històries. Jo prefereixo transmetre sensacions, no narrar una història explícitament. Així cadascú pot treure allò que més li agradi, les seves sensacions positives de les meves cançons. A més, el meu objectiu és presentar un projecte amb banda. Ara el presento en format acústic perquè em permet arribar a més llocs.
Tot i que personal i intimista, no renuncies a uns efectes de veu que recorden vagament al britànic Mika. Com ell, has rebut una formació en la música clàssica però has triat el pop per expressar-te. Podriem comparar les vostres trajectòries?
No és el primer cop que m'ho comenten, però no crec gaire en les comparacions, com tampoc crec en la competència musical.
En quin sentit?
Crec que els artistes no es prenen el públic els uns als altres, hi ha públic per tothom.
Aleshores la crisi de la que parla l'SGAE?
Bé, la crisi és sistèmica i no només pel que fa a la cultura. A mi no em fa por, és l'època que m'ha tocat viure i me la prenc com una oportunitat. És ara quan em puc dedicar a fer el que m'agrada i espero poder treure un disc aviat.
Vius entre Barcelona i Madrid. Hi vas per música?
Canto en castellà, i Madrid és un nucli vital per la música. Els circuits de cantants són allà, tot i que també a Barcelona. Monasterio, l'Astrolabi o el Coleccionista són les meves sales habituals aquí.
I allà?
Allà hi tinc el que serà la meva banda per gravar el disc, i el meu productor. Estem tancant actuacions al Buho Real i al Libertad 8, si tot va bé.
I del públic terrassenc, què n'esperes?
És un públic que ja conec una mica, perquè he actuat al St. Patrick's. A Faktoria sé que la gent vindrà expressament a escoltar-me i això és fantàstic.
