Albert Querol creu que tot passa per algun motiu. Per a ell, les teràpies naturals ajuden a responsabilitzar-se de la pròpia vida. A més, és actor i busca comprendre les ciutats i els seus habitants amb l’espectacle de carrer Kamchàtka.
Què feu els ciutadans de Kamchàtka quan arribeu a una ciutat nova?
Arribem a cada ciutat nova amb els nostres costums i manera de fer, però amb ganes d'integrar-nos. Si veiem que un home porta el seu fill a les espatlles, pensem: “calla, potser en aquest lloc les coses valuoses es porten a sobre”. I com que el més valuós que tenim és la nostra maleta buida, ens la posem a les espatlles.
Quins són els costums allà a Kamchàtka?
A Kamchàtka ho fem tot junts, ho compartim tot. Com que arribem a un lloc desconegut, ens sorprèn tot. Si arribem a una ciutat nova i veiem dues persones que s'abracen... Nosaltres correm a abraçar-les, perquè deu ser el codi d'aquella ciutat!
Quina és la ciutat que més t’ha sorprès?
Fins ara les ciutats de Mèxic i Brasil. Són llocs on la gent té moltes ganes de teatre i d'interactuar; no s'esperaven gens la nostra actuació.
A més d’actor i pallasso, tens una feina “seriosa”...
Seriosa? No... Per a mi fer teràpia natural i ser un pallasso d’hospital van en la mateixa línia humanísta. Un somriure pot ser la millor teràpia!
En què consisteix?
En el canvi. Quan entro en una habitació d’hospital l’ambient es pot tallar amb un ganivet. Poc a poc veus que la família es va deixant anar, i quan te’n vas, tot i que l’habitació és la mateixa, els qui estan a dins han canviat. Quan fas teràpies naturals també hi ha canvis, perquè la persona es veu des d’una forma més àmplia.
El clown neix o es fa?
Totes dues alhora. El clown és el nostre nen interior, però alhora se’n riu de les debilitats pròpies que tenim com a adults. Per això és terapèutic: veus els teus defectes i a més els poses en joc.
Quines teràpies treballes?
Naturopatia, homeopatia, tècniques per alliberar emocions... Treballo amb metàfores per desbloquejar emocions que s’han quedat a dins.
Com es desbloqueja una emoció?
Primer acceptant-la, i després trobant-ne la part positiva. Si no aprenem dels errors, s’aniran repetint al llarg de la nostra vida.
Què feu els ciutadans de Kamchàtka quan arribeu a una ciutat nova?
Arribem a cada ciutat nova amb els nostres costums i manera de fer, però amb ganes d'integrar-nos. Si veiem que un home porta el seu fill a les espatlles, pensem: “calla, potser en aquest lloc les coses valuoses es porten a sobre”. I com que el més valuós que tenim és la nostra maleta buida, ens la posem a les espatlles.
Quins són els costums allà a Kamchàtka?
A Kamchàtka ho fem tot junts, ho compartim tot. Com que arribem a un lloc desconegut, ens sorprèn tot. Si arribem a una ciutat nova i veiem dues persones que s'abracen... Nosaltres correm a abraçar-les, perquè deu ser el codi d'aquella ciutat!
Quina és la ciutat que més t’ha sorprès?
Fins ara les ciutats de Mèxic i Brasil. Són llocs on la gent té moltes ganes de teatre i d'interactuar; no s'esperaven gens la nostra actuació.
A més d’actor i pallasso, tens una feina “seriosa”...
Seriosa? No... Per a mi fer teràpia natural i ser un pallasso d’hospital van en la mateixa línia humanísta. Un somriure pot ser la millor teràpia!
En què consisteix?
En el canvi. Quan entro en una habitació d’hospital l’ambient es pot tallar amb un ganivet. Poc a poc veus que la família es va deixant anar, i quan te’n vas, tot i que l’habitació és la mateixa, els qui estan a dins han canviat. Quan fas teràpies naturals també hi ha canvis, perquè la persona es veu des d’una forma més àmplia.
El clown neix o es fa?
Totes dues alhora. El clown és el nostre nen interior, però alhora se’n riu de les debilitats pròpies que tenim com a adults. Per això és terapèutic: veus els teus defectes i a més els poses en joc.
Quines teràpies treballes?
Naturopatia, homeopatia, tècniques per alliberar emocions... Treballo amb metàfores per desbloquejar emocions que s’han quedat a dins.
Com es desbloqueja una emoció?
Primer acceptant-la, i després trobant-ne la part positiva. Si no aprenem dels errors, s’aniran repetint al llarg de la nostra vida.
