Francesc-Marc Àlvaro, reconegut periodista i tertulià habitual a Catalunya Ràdio o als Matins de TV3, va exposar la seva visió de la crisi política dels últims anys, en el marc del cicle “Temps per saber” al Centre Cultural Unnim.
Àlvaro va posar paraules a les sensacions de molts ciutadans en la seva relació amb la política. “Piquem a la porta de la política”, com si la política estés tancada en algun lloc, reclusa dins d’una sala i no en sortís mai. “I ens adonem que els polítics no havien detectat la crisi”. No l’havien detectada, l’havien negada, no tenen respostes i, a més, asseguren que no hi ha lloc per la creativitat política. Aquesta frustració és la que porta al desencís polític. “Si la política no dóna respostes quan més la necessitem, aleshores és que és un luxe”.
Marc Àlvaro és conegut per no tenir pèls a la llengua i fer anàlisis punyents amb tots els bàndols. En aquesta ocasió, el ciutadà tampoc se'n va lliurar. Sovint s'esperen solucions ràpides als problemes polítics, però Àlvaro recorda que “excepte pel debat dels braus, la política és molt complexa”, i això la converteix en un procés lent. A més, apel·là a la responsabilitat de cadascú, assumint en primera persona: "els ciutadans també ens hem equivocat".
El diagnòstic és clar: inseguretat ciutadana, actitud adversa a la política I als polítics i un fatalisme que desmobilitza i que ha fet caure la democràcia actual en desgràcia. Per això Àlvaro aposta per un canvi en el sistema representatiu. “Jo no tinc solucions, perquè no sóc polític”, es defensa, però proposa un model en què els polítics hagin de passar comptes, en certa manera, davant els ciutadans. Cal, doncs, un canvi, que passa per l'entrada de nous personatges en la política (nous lideratges) i per la implicació de la ciutadania en aquest procés.
Àlvaro va posar paraules a les sensacions de molts ciutadans en la seva relació amb la política. “Piquem a la porta de la política”, com si la política estés tancada en algun lloc, reclusa dins d’una sala i no en sortís mai. “I ens adonem que els polítics no havien detectat la crisi”. No l’havien detectada, l’havien negada, no tenen respostes i, a més, asseguren que no hi ha lloc per la creativitat política. Aquesta frustració és la que porta al desencís polític. “Si la política no dóna respostes quan més la necessitem, aleshores és que és un luxe”.
Marc Àlvaro és conegut per no tenir pèls a la llengua i fer anàlisis punyents amb tots els bàndols. En aquesta ocasió, el ciutadà tampoc se'n va lliurar. Sovint s'esperen solucions ràpides als problemes polítics, però Àlvaro recorda que “excepte pel debat dels braus, la política és molt complexa”, i això la converteix en un procés lent. A més, apel·là a la responsabilitat de cadascú, assumint en primera persona: "els ciutadans també ens hem equivocat".
El diagnòstic és clar: inseguretat ciutadana, actitud adversa a la política I als polítics i un fatalisme que desmobilitza i que ha fet caure la democràcia actual en desgràcia. Per això Àlvaro aposta per un canvi en el sistema representatiu. “Jo no tinc solucions, perquè no sóc polític”, es defensa, però proposa un model en què els polítics hagin de passar comptes, en certa manera, davant els ciutadans. Cal, doncs, un canvi, que passa per l'entrada de nous personatges en la política (nous lideratges) i per la implicació de la ciutadania en aquest procés.
