
"No crec que la gent ens vegi com una cosa estranya" diu l'Oscar Herrero, president dels Bastoners de Terrassa. L'entitat, actualment formada per unes 120 persones (més una desena de músics), segueix immersa en els actes de celebració del trentè aniversari, que van començar l'any passat.
La Diada de Sant Jordi i, sobretot, l'actuació a la Festa Major, on van estrenar "Jazztic", la fusió del jazz amb l'hoquei feta ball, van marcar la pauta. Però la festa es perllonga. L'exposició "Mirada de Bastons" continua fent el seu itinerari per les biblioteques de la ciutat: serà a la del districte 2 fins al 3 de març i posteriorment passarà per la del districte 5 (entre el 6 i el 20 de març) i farà la darrera parada a la del districte 3, entre el 21 de març i el 3 d'abril. Mitjançant 30 plafons, la mostra inclou referències històriques i detalls sobre vestuari, picades, tipus de balls i llocs on han actuat: des dels cims del Pedraforca "en un espai reduït i pla amb molta roca" fins a Brussel·les, passant per Itàlia, Pàmias (una ciutat occitana agermanada amb Terrassa) Pamplona o Eibar.
Precisament al País Basc és on es va viure una anècdota per la qüestió de gènere. "Es van quedar molt estranyats del fet que en la nostra colla hi hagués dones" explica l'Oscar. A l'horitzó, la festa infantil, un llibret més un DVD descriptius i els 30 balls que s'exhibiran al Teatre Principal el 24 de març.
Trobada nacional al juny
Però sens dubte, la cita més il·lusionant és el juny, mes en què la ciutat acollirà, sis anys després, la Trobada Nacional de Ball de Bastons de Catalunya, on s'espera que vinguin les 52 colles inscrites a la coordinadora. A banda de compartir vivències, es farà una cercavila que finalitzarà amb un sopar de germanor.
Una extensió del propi cos
La síntesi equilibrada entre tècnica i sentiment acostuma a ser la recepta idònia per uns balladors, que arriben a alts graus d'interacció amb el bastó. "Quan portes molt de temps usant-lo, és com si fos teu, el notes com si tinguéssis un avantbraç més", admet Herrero. El president dels Bastoners diu que tot plegat neix de la passió. "Ens encanta ballar. Al principi és difícil recordar el repertori però al cap i a la fi es tracta de moviments". Una sensació similar és la que té Teresa García, una de les més veteranes de la colla, de la qual n'és la sots-directora.
"Tot va començar amb un taller a les escoles que feia el Marc Galí i des d'aleshores m'hi vaig engrescar". La Teresa admet que el que li sedueix més de l'activitat és la seva vessant lúdica i social. "M'agrada perquè t'ho passes bé i és una manera de conèixer gent diferent". La Teresa també percep el bastó com la continuïtat del seu cos. "És com si anés incorporat, sents la música i ja et deixes anar". Res a veure amb l'expressió "ball de bastons", perquè en aquest cas la complicitat és imprescindible. "Això no és cadascú fent la seva pel seu cantó sinó que tot té una coreografia", indica l'Oscar Herrero.
L'edifici del Condicionament Terrassenc, antiga seu del centre tecnològic LEITAT, és el lloc cedit pel consistori per a que els Bastoners hi assagin. La colla gran ho fa tots els dimarts (excepte juliol i agost) a les deu de la nit. La colla infantil ho fa els divendres a la tarda a la plaça del carrer Canonge Rodó, que fa cantonada amb el 22 juliol, on hi ha el Condicionament. En aquest mateix espai coincideixen amb altres entitats que integren la sucosa oferta de cultura popular i tradicional de la ciutat: La Pàjara, centrada en el bestiari festiu, els Gegants, els Diables, els Nans i el Drac de Terrassa.
A banda de les nombroses sortides internacionals, la vocació d'estrènyer lligams en l'àmbit català és una altra de les constants de la colla terrassenca. Així, els Bastoners tenen actualment tres altres colles apadrinades: la d'Esplugues, la dels Bastoners de l'antic poble de Sant Pere i la de Copons, un municipi situat a la comarca de l'Anoia. La finalitat de l'apadrinament, segons Oscar Herrero, és "donar-les a conèixer".