Magatzem Pasqual Sala, avui Cecot Foto: Arxiu

La cecot és una de les grans patronals catalanes. I la seva seu es troba en ple centre de Terrassa i en un edifici farcit d'història. Ocupa l'antic magatzem Pasqual Sala. Els terrenys en què es va construir eren, antigament, la jardineria de Cal Segala. També s’hi va ubicar el teatre Principal, que l'any 1847 va quedar destruït per un incendi. Anys més tard, el terreny entre els carrers de Bernat de l’Om, del Passeig i de Sant Pau és adquirit per l’industrial Pasqual Sala i Sallés.

L’edifici va ser fet construir per ell l’any 1893 i destinat a l’emmagatzematge de teixits. L’arquitecte va ser Joan Trays i els mestres d’obra, Baltasar Gorina i Vicenç Aymerich. La construcció recorda més un petit palau que un magatzem de teixits.

Els magatzems terrassencs han constituït una tipologia d’edificis que han destacat per la qualitat i originalitat de la seva arquitectura. Se situaven als carrers pròxims a l’estació del Nord, per on arribaven els viatjants a la ciutat i eren l’aparador de les noves indústries, per la qual cosa sempre han presentat les solucions constructives més arriscades o les façanes més originals.

El Magatzem Pasqual Sala és d’estil eclèctic, d’estructura classicista i està decorat amb referents històrics. Està rodejat d’un jardí d’estil anglès, amb façana a quatre carrers i cercat per una tanca de ferro treballat. La façana principal és simètrica. El 1952 s’inaugura com a seu de l’Institut Industrial de Terrassa. L’adaptació, la va fer l’arquitecte barceloní Salvador Soteras i Taberner, també responsable de la casa Soteras, ubicada al carrer de Sant Jaume. La construcció consta de dues parts: un cos frontal orientat al sud, cap al carrer de Sant Pau, i una gran sala octogonal coberta amb una cúpula envoltada d’una construcció en planta baixa.

Una gran cúpula
El cos frontal tindria la funció d’acollir les oficines i serveis. Té una alçada de dos pisos amb dues obertures a banda i banda d’una gran portalada central coberta amb un arc de mig punt. Aquesta gran porta que abraça els dos pisos de l’edificació sobrepassa el nivell de la cornisa, reblada per un frontó amb llinda a dues alçades amb un rosetó al centre. La integració entre aquest accés i l’interior de l’edifici està resolta a través d’un gran vestíbul que ocupa també tota l’alçada de l’edifici, cobert amb una volta de mig punt amb petits cassetons ornamentals.

Té un cos central que sobresurt per l’altura i dóna lloc a una entrada coberta per una volta adornada amb quarters. Presideix el vestíbul un relleu referent al déu Mercuri, símbol del comerç, i en el seu entorn està representada la indústria amb edificis, xemeneies i l'escut de Catalunya, i una bandera amb el nom de Terrassa. En el vestíbul que dóna accés a diverses  dependències hi ha, a les parets, quadres de reconeguts pintors i que formen part de la pinacoteca de la Cecot. La foscor permet la correcta conservació.

En el vestíbul interior, hi ha una vitrina on es guarda el Llibre d’Or de l’Institut Industrial-Cecot, així com medalles i objectes atorgats a l’Institut Industrial i a la Cecot per diferents organitzacions culturals, industrials i econòmiques. A la part baixa de la vitrina hi ha exposats els primers llibres de constitució de l’Institut Industrial, els quals daten de 1873, i altres llibres antics referents a qüestions tèxtils.

L’aspecte més interessant de la construcció és la cúpula, de la qual no s’ha aconseguit identificar l’empresa constructora. L’edifici, de planta quadrada, compta amb la coberta d’aquesta cúpula octogonal, d’il·luminació zenital amb claraboia i una alçada de 14 metres des del terra fins al punt més alt. El gran espai central de la cúpula s’usava com a sala d’exposicions i vendes, i s'hi conserven velles fotografies que permeten veure la disposició dels taulells i de la resta de mobiliari.