Signatura de llibres, lectures ininterrompudes (una de Rodoreda a l'Institut d'Estudis Catalans i una altra de Tirant Lo Blanc al Romea), intervencions als mitjans de comunicació i reunions al despatx són el full de ruta de Vicenç Villatoro aquest Sant Jordi. Encara amb l'eco dels seus dos darrers llançaments (la novel·la "Moon river" i el poemari "Sense invitació"), l'escriptor terrassenc presenta  "Amb Déu o sense", un llibre a mitges amb Francesc Torralba.

De què tracta el seu nou llibre?
Són cartes creuades entre un creient, el Francesc Torralba, i un no creient, que sóc jo. No són només sobre l'existència de Déu sinó també sobre la moral pública, la presència de la religió en l'espai públic, valors socials...

Espera les novetats d'alguns autors en concret?
Aquest any hi ha una oferta literària en català especialment interessant: Jordi Coca, Antoni Vives, Imma Monsó, Sebastià Alzamora... Sant Jordi té una lògica pròpia i a vegades és un públic que no és habitual consumidor de llibres i per tant té interessos específics i és difícil fer pronòstics.

Què li sembla el panorama literari terrassenc?
Cada vegada és més difícil generar panorames locals, si ja ho és fer-ne de nacionals... A més, l'escriptura literària és un vici bastant solitari, no depèn de l'existència d'un nucli de gent que es troba. No es poden fer mitjanes aritmètiques ni sociologies, té un punt d'atzar. En el teatre o en la música, sí depenen d'unes infraestructures: no hi pot haver una bona vida musical si no hi ha un  bon auditori, però la vida literària és molt individual.

Però es trenca amb la firma d'autògrafs i dedicatòries...
Sí, és un motiu de curiositat, és una ocasió en què un lector que no coneixes i que l'únic vincle és haver-te llegit, et fa algun comentari o t'indica què l'ha atret del llibre. L'escriptor literari -altra cosa és el fabricant de best-sellers-, no pensa en el lector quan escriu, pensa el que li agradaria llegir. Aleshores, que el lector s'encarni et provoca interès.

És millor passar el Sant Jordi a Terrassa que no pas a Barcelona, per evitar les multituds?
Tinc poc marge de comparació perquè per raons professionals gairebé sempre m'ha tocat viure aquest dia a Barcelona. I això dels carrers plens em sembla bé, el carrer és el que fa específic el Sant Jordi perquè de llibres n'hi ha sempre; la diferència és que en comptes d'anar a la llibreria, la llibreria et ve a buscar al carrer.

Faltaria que la gent en comprés la resta de dies perquè si no és com els Dies Mundials de les malalties, en què només ens recordem del mal un cop l'any.
Sí però si no hi hagués Sant Jordi no crec que els de Sant Jordi es repartissin per tot l'any, simplement es deixarien de vendre els de Sant Jordi. L'alternativa no és entre comprar-los per Sant Jordi o un altre dia sinó entre fer-ho el 23 d'abril o no comprar-los, per tant, que existeixi un dia així ja m'està bé.

Fins a quin punt la tradició és una metàfora del país?
És un reflex del que li agradaria ser a la societat catalana. Les tradicions no són tant el que som com el que ens agradaria ser, la representació del rostre que ens agradaria que ens fos reconegut. Centrar una celebració col·lectiva en la cultura forma part del propi concepte que el país té d'ell mateix, la nostra comunitat és més definida per la cultura que per altres variables.

Li fan una mica de ràbia els autors mediàtics o els veu una competència legítima?
No crec que el llibre que deixi de vendre un autor mediàtic sigui perquè el passi a vendre Proust. És un mercat en si mateix que no roba a un altre mercat i que segons com n'és la via d'accés. A mi el que m'inquieta a vegades és que fem una festa col·lectiva i posem senyeres per tot arreu i la fonamentem en el llibre i en el món de la literatura i la paraula i en el moment de la veritat el factor literari i el fet català passen a ser més ornamentals que centrals. Diuen que és la festa de la literatura i de la catalanitat però aleshores, quin pes té la catalanitat en les vendes? El que no s'hi val és disfressar-se. Hauríem d'intentar fer coincidir el que hem escollit com a disc dur de la festa i el que ho sigui de veritat, i que no hi hagi una disfunció.