40 estudiants de l'Escola Superior d'Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han dissenyat tres missions tripulades a Mart viables. Es tracta d'una iniciativa impulsada des del centre i que promou la formació en enginyeria desenvolupant projectes factibles.
Els participants, estudiants de l'assignatura "Disseny de vehicles espacials" del Màster Universitari d'Enginyeria Aeroespacial de l'especialitat Espai, s'han distribuït en tres equips, cadascun dels quals ha elaborat una proposta diferent. Tots els projectes contemplen els sistemes d'enginyeria de les naus espacials i la tecnologia necessària, tant per arribar i aterrar de manera segura al planeta vermell, com per establir-hi un assentament permanent.
Miquel Sureda, responsable de l'assignatura explica que l'alumnat, a més d'aprendre el conjunt del llenguatge científic, també ha de saber aplicar-lo a solucions tecnològiques i projectar-les a situacions reals. Assegura que "per això, el repte que els vaig proposar va ser dissenyar un vehicle que pugui portar els astronautes a Mart i els permeti viure a la superfície del planeta mentre organitzen una base permanent".
Tres dissenys viables amb característiques diferenciades
Els tres projectes, coordinats pels estudiants Laura Tortajada, Ignacio Párraga i Jordi Grau, tenen en comú la viabilitat real de les missions, ja que es basen en tecnologia existent. Pel que fa a la singularitat de cada projecte, Tortajada afirma que, en el cas del seu equip, "hem dissenyat una nau que podria transportar tres astronautes i arribar a Mart després de sis mesos de travessia espacial". Així mateix, assegura que "el mallat de l'estructura fa que el mòdul sigui un 60% més lleuger del que seria habitual, la qual cosa es tradueix en un estalvi de combustible".
[noticia]216333[/noticia]
L'equip que coordina Ignacio Párraga també ha dissenyat una missió per a tres astronautes que viatjarien al planeta vermell durant 200 dies. En el seu cas, es tracta d'una nau similar a la que es va construir en el marc dels diferents programes espacials Apollo. Párraga destaca "la utilització de l'hidrogen com a combustible dels motors principals i la maniobra d'entrada a l'atmosfera marciana, que es faria amb la panxa de la nau i amb l’ús combinat de sis paracaigudes supersònics, en la fase inicial, i d’un altre de subsònic, en la segona fase, que freni la nau fins als darrers mil metres d’altitud i fer-la aterrar, a partir de la retropropulsió dels motors principals, sense incidències”.
Alguns dels estudiants de l’ESEIAAT coordinadors dels projectes de missions a Mart. Foto: Cedida
Per la seva banda, la missió projectada per l'equip coordinat per Jordi Grau viatjaria durant vuit mesos amb sis astronautes a bord. La diferència de la seva proposta rau en un plantejament dual del vehicle espacial. “D’una banda hem dissenyat el mòdul interplanetari i, de l’altra, el d’aterratge.
El primer s’encarrega de l’impuls i del transport; el segon es transforma en la base on viurien els 6 astronautes. Per tant, el mòdul d’aterratge seria mixt, amb una part rígida i una inflable, que esdevindria en la base de la missió”, explica Jordi, que la descriu com “una plataforma inflable molt similar a la de l’Estació Espacial Internacional”.
