L'electicitat forma part del dia a dia de la societat contemporània, però no fa pas tant que va arribar a la ciutat si es mira des d'una perspectiva històrica. Si fa no fa, poc més de 100 anys. A finals del segle XIX, les llànties d'oli i les espelmes per la llum de gas desapareixien. Francesc Giralt i Serrà va introduir l'electricitat i el telèfon.

L'any 1884, va instal·lar una petita central elèctrica particular que donava llum a l'Ateneu i a alguna casa particular. També aquell any va muntar un generador al Vapor Galí de la Rasa. El muntatge consistia en tres "làmpades" d'arc voltaic alimentades per una dinamo Bruch, exportada d'Amèrica, que donava una llum molt blanca i que va fer furor. Fou el mateix Giralt qui va posar uns llums a casa del seu amic Salvador Arc, un rellotger.

L'any 1893, el Centre Industrial Terrassenc va posar a prova una il·luminació per a particulars, i va instal·lar el fluid elèctric a la botiga Biosca, a la farmàcia Coll i a la barberia Neia del carrer de Sant Pere, i a cal Sanana del carrer Major. Va ser un èxit sonat.

Però la instal·lació definitiva de l'electricitat cal cercar-la el 1896. Davant del notari Ramon Estalella es va signar l'escriptura de la nova Societat General d'Electricitat per produir electricitat i destinar-la a l'enllumenat públic, particulars i altres usos.
 

Generador de vapor

La societat es constituïa amb 60.000 pessetes (360 euros) de capital, en accions de 250 pessetes. El 31 de gener va començar a subministrar fluid, a partir d'un generador de vapor, tres motors de gas model Crossley i dinamos Crompton. Un total de 14.600 bugies a plena potència generaven 34.080 watts. L'any 1904 el preu era de 0,70 pessetes el quilowatt, un luxe a l'abast de poca gent.

L'any 1907 va inaugurar-se l'enllumenat públic al carrer de Sant Pere per mitjà d'arcs voltaics, i el 1924 a la Font Vella i Gavatxons. Cada fanal tenia un interruptor que un fanaler amb un pal havia d'accionar per encendre i apagar cada dia. Fins als anys 50 van conviure els fanals de gas i d'electricitat.

Al carrer de la Unió, la Societat General d'Electricitat va construir una nova central productora, inaugurada el 1908. L'edifici d'estil modernista, de Lluís Muncunill, està format per dues naus de maó vist cobertes amb volta catalana. Aquest coronament sinuós n'és l'element més característic, així com el ritme de les obertures, d'arc rebaixat. A la façana encara es conserva un rètol de ceràmica vidriada amb la inscripció del nom de la societat.

L'any 1911, la Societat va instal·lar un nou motor amb dinamo de 100 CV per tal de respondre a l'augment de la demanda. També contracta fluid de la Barcelonesa d'Electricitat. Començava a generalitzar-se la sol·licitud per part de les empreses tèxtils, que de mica en mica anaven abandonant les velles màquines de vapor.

Fins llavors, la Societat General d'Electricitat va tenir el monopoli. Un any després altres companyies van fer-li la competència. La lluita va portar les dues empreses a espavilar-se i a apostar pels cables soterrats. Riegos y Fuerza del Ebro, coneguda més popularment com «la Canadiense», va entrar més tard i va acabar comprant les dues primeres, amb la signatura d'un conveni per repartir-se les zones entre Terrassa, Sabadell i Manresa. Però va conservar el nom tradicional de Societat General d'Electricitat.

Molts anys després, la companyia va ser adquirida per FECSA. És per això que la veu popular coneix l'edifici del carrer de la Unió com «la FECSA». La modificació del pati de la Societat General d'Electricitat com a zona urbanística va comportar la prolongació del tram del carrer de la Vila Nova entre els de Cremat i de la Unió, al qual se li va assignar el nom de carrer de Joan Coromines, un dels grans filòlegs del país.

Aquesta rectificació es va aprovar per decret el 25 de febrer del 1998. L'any 2002 l'edifici de la Societat General d'Electricitat va ser reformat per una empresa de Sabadell, que el va transformar en un establiment de restauració, el Viena. Aquesta firma va conservar l'estructura original de Muncunill i, al soterrani, l'antiga carbonera del Vapor.