Ruben Gimeno, amb l'Orquestra Simfònica del Vallès i la coral Polifònica de Vilafranca. Foto: Judit Rodríguez.Ballar sardanes no sempre ha estat una activitat "políticament neutra" com ho és ara. Si, durant el franquisme, el règim se'n va apropiar per demostrar que tolerava un cert grau de folklorisme català, durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera es va veure una sardana concreta, La Santa Espina, com a himne independentista que calia eradicar. I així ho va fer, fins al punt que el conjunt de la rondalla La Santa Espina, d'Enric Morera amb lletra d'Àngel Guimerà, s'ha deixat de representar durant més de cent anys. Fins aquest dissabte.
En el marc dels actes de la Capital de la Sardana 2014, el Barcelona Teatre Musical (BTM) acull aquest dissabte a les 9 del vespre la reestrena de la rondalla La Santa Espina, dins la qual s'hi incloïa la sardana que va acabar sent tot un himne per al catalanisme de l'època. L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), la mezzosoprano Anna Alàs, el tenor David Alegret i el baríton Enric Martíenz-Castignani, conjuntament amb la Polifònica de Vilafranca, seran els encarregats de tornar a escenificar una obra emmudida durant gairebé cent anys.
Composta el 1907, de seguida va adquirir una gran popularitat, arribant-se a representar en més de 200 ocasions. Però el 1924, el llavors governador civil de Barcelona, el general Carlos de Losada, va prohibir que es representés, perquè representava "odioses idees i criminals aspiracions", i que hi havia qui se l'escoltava "amb el respecte i la reverència que es tributen als himnes nacionals".
Concretament, el general Losada va dictaminar: "Habiendo llegado a este Gobierno Civil, en forma que no deja lugar a dudas, que determinados elementos han convertido la sardana La Santa Espina en himno representativo de odiosas ideas y criminales aspiraciones, escuchando su música con el respeto y reverencia que se tributan a los himnos nacionales, he acordado prohibir que se toque y cante la mencionada sardana en la vía pública, salas de espectáculos y sociedades, y en las romerías o reuniones campestres, previniendo a los infractores de esta orden que procederé a su castigo con todo rigor."
Arran d'aquella prohibició, la rondalla va deixar-se de representar, i no va tornar als escenaris ni amb l'arribada de la República, caient definitivament en l'oblit. Fins aquest dissabte.
"Som i serem gent catalana"
La rondalla de Morera i Maragall és una veritable mostra de teatre musical català autòcton, amb un argument mitològic inspirat en l'òpera italiana, Wagner i la sarsuela espanyola, amb un argument fantàstic de caire romàntic, en què es mostra un camp català idealitzat, fades, bruixes, reis i encanteris diversos. Tot plegat, amb un rerefons clar de reivindicació nacional en uns moments polítics molt delicats i tensos per a la societat catalana i el catalanisme polític.
La sardana que va enervar el règim espanyol es troba al tercer acte de l'obra, quan unes noies segrestades per uns pirates expliquen que vénen de Catalunya, i descriuen el país tot ballant una sardana:
tant si es vol com si no es vol!
Que no hi ha terra més ufana
sota la capa del Sol.
Déu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.
Canta l'ocell, lo riu, la planta
canten la lluna i el Sol.
I tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra
el passat ja mai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol!
Que no hi ha terra més ufana
sota la capa del Sol."
Uns versets que dissabte podran tornar-se a sentir en el seu context originari.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ib5WEaGZjWw[/youtube]
