La coreògrafa i ballarina de Terrassa Àngels Margarit ha obtingut el Premio Nacional de Danza 2010 en la modalitat de Creació. El premi, que concedeix anualment el Ministeri de Cultura, està dotat amb 30.000. El jurat ha concedit el premi a Àngels Margarit per la seva trajectòria com a creadora d'un llenguatge coreogràfic i estil propi que no ha deixat d'enriquir amb un treball constant d'investigació, i també pel seu reconeixement internacional i per la seva generositat en la formació de creadors contemporanis.
“Estic molt contenta. Arriba en un moment molt especial”. Així s'expressava Margarit poques hores després de saber que se li havia concedit aquest guardó. Margarit ha deixat clar que el Premi Nacional de Dansa 2010 és “el premi més important que he rebut a nivell de dotació i d'oficialitat pel reconeixement d'un estat”, però ha ressaltat que “cada premi té el seu valor”. Part de la importància del premi és pel moment en què arriba. Margarit ha explicat que “arriba en un moment molt especial” perquè la companyia Mudances ha estat un any i mig treballant amb el projecte 25 anys mundances, una mirada retrospectiva a una trajectòria de 25 anys.
En paraules de la coreògrafa, ara “toca un replantejament. Després d'aquests 25 anys de treball al voltant d'una estructura de companyia es tanca un cicle, i ara m'interessa fer un replantejament dels formats, d'estructures”.
A més de Margarit, la “bailaora” Rocío Molina Cruz també ha obtingut el Premio Nacional de Danza 2010, aquesta en la modalitat d'Interpretació. Molina també rebrà 30.000 euros.
Trajectòria professional
Àngels Margarit es dedica a la dansa des de fa gairebé trenta anys. Pertany a la primera generació de ballarins contemporanis sorgida a la fi dels anys 70, de l'Institut del Teatre de Barcelona, i des de 1985 dirigeix una de les companyies de dansa més consolidades a l'estat espanyol com és Mudances, nom també de la primera peça que va muntar al capdavant de la seva formació.
Abans, va estar durant cinc anys en el col·lectiu Heura. Solo para una habitación de hotel (1989), Suite d'estiu (1993), Tèrbola (1998), L'edat de la paciència (1999), Origami (2002), Solament per plaure (2005) i Flexelf (2008) són alguns dels molts muntatges que ocupen més de vint anys de creació coreogràfica.
Àngels Margarit ha estat guardonada amb premis com el Nacional de Dansa de Catalunya en tres ocasions, el Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques el 1993, i el Gran Prix del Concurs coreogràfic de Bagnolet el 1998.
“Estic molt contenta. Arriba en un moment molt especial”. Així s'expressava Margarit poques hores després de saber que se li havia concedit aquest guardó. Margarit ha deixat clar que el Premi Nacional de Dansa 2010 és “el premi més important que he rebut a nivell de dotació i d'oficialitat pel reconeixement d'un estat”, però ha ressaltat que “cada premi té el seu valor”. Part de la importància del premi és pel moment en què arriba. Margarit ha explicat que “arriba en un moment molt especial” perquè la companyia Mudances ha estat un any i mig treballant amb el projecte 25 anys mundances, una mirada retrospectiva a una trajectòria de 25 anys.
En paraules de la coreògrafa, ara “toca un replantejament. Després d'aquests 25 anys de treball al voltant d'una estructura de companyia es tanca un cicle, i ara m'interessa fer un replantejament dels formats, d'estructures”.
A més de Margarit, la “bailaora” Rocío Molina Cruz també ha obtingut el Premio Nacional de Danza 2010, aquesta en la modalitat d'Interpretació. Molina també rebrà 30.000 euros.
Trajectòria professional
Àngels Margarit es dedica a la dansa des de fa gairebé trenta anys. Pertany a la primera generació de ballarins contemporanis sorgida a la fi dels anys 70, de l'Institut del Teatre de Barcelona, i des de 1985 dirigeix una de les companyies de dansa més consolidades a l'estat espanyol com és Mudances, nom també de la primera peça que va muntar al capdavant de la seva formació.
Abans, va estar durant cinc anys en el col·lectiu Heura. Solo para una habitación de hotel (1989), Suite d'estiu (1993), Tèrbola (1998), L'edat de la paciència (1999), Origami (2002), Solament per plaure (2005) i Flexelf (2008) són alguns dels molts muntatges que ocupen més de vint anys de creació coreogràfica.
Àngels Margarit ha estat guardonada amb premis com el Nacional de Dansa de Catalunya en tres ocasions, el Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques el 1993, i el Gran Prix del Concurs coreogràfic de Bagnolet el 1998.
