Les caramelles a Terrassa

A mitjan segle XIX es va voler acostar la cultura a la classe obrera, a través de la música. La vida d’aquesta classe social es reduïa a treballar moltes hores en dures condicions i sense oportunitat de gaudir d’activitats extra-laborals de cap mena: ni oci, ni sanitat, ni educació. D’aquesta manera, els obrers abandonaven les tavernes per unir-se en societats corals. A poc a poc sorgiren a Terrassa diverses entitats i agrupacions que es dedicaven al cant coral. En general totes formaven grups de caramelles el Diumenge de Pasqua i es plantaven al peu del balcó dels amics i altra gent, principalment de fadrines, per cantar des de cançons de festeig fins al cant religiós, passant per les corrandes.

A tall d’exemple, un grup de nois, socis de la Societat Coral Joventut Terrassenca, deixaren l’entitat per formar una colla independent de cantaires. Joves, amb ganes de lluir-se davant les fadrines i sense gaires nocions de cant, tenien l’anhel de formar un grup de caramelles per sortir al carrer la Pasqua següent. Per això s’adreçaren al músic terrassenc Jacint Badrinas i Falguera, perquè els fes classes de cant i dirigís els assajos. Per la Pasqua Florida, el dia 1 d’abril, feren la primera cantada pels carrers de Terrassa amb molt d’èxit. Debutaren cantant La donzella de la Costa. Fruit d’aquestes cantades sorgí la Societat Coral Els Amics.

Baltasar Ragon en el seu llibre El arte y los artistas en Tarrasa en diu que el dia 21 de març de 1921 «...se celebro por primera vez un concurso de “caramelles” organitzado por la comisión de cultura del Ajuntamiento y de las cuatro “colles” que se presentaron, obtubieron premio el coro Juventud Tarrasense, los cuales en su grupo llevaban ademas dos mulas convenientemente adornadas, montadas por dos jovenes vestidos de payés. El segundo premio correspondió al Coro Los Amigos, que tambien llevaba dos mulas, pero cavalgadas por dos muchachas hábilmente vestidas a la antigua.»

També s’afegiren a aquest tradicional costum les entitats confessionals. El dia de Rams del 1877 es beneïa l’estandard o bandera del cor de caramelles del Centre Social. Aquest nou cor de l’entitat va sortir al carrer el dissabte de Glòria i el diumenge de Pasqua. La lletra de les cançons eren de Manuel Causanillas i la música del mestre Isidre Mogas. La tradició de les caramelles en aquesta entitat continua al llarg del temps, primer en nens de l’escolania i, passada la Guerra Civil, amb els nois de l’aspirantat.

Ca n'Aurell, Sant Pere i Ca n'Anglada
 A Ca n’Aurell quan Mossèn Moncau prengué la direcció de la nova parròquia de la Sagrada Família l’any 1932, Jaume Margarit li oferí la seva col·laboració per formar una escolania amb els nens de la catequesi en què, a més d’ensenyar a cantar, impartí classes de solfeig. Després de la Guerra Civil l’escolania retornà a l’activitat amb Camilo Domingo com a responsable i Jaume Margarit de nou com a director. L’escolania cantava a les misses de les festes assenyalades, a les processons de Setmana Santa i Corpus. També participaven en els cants del Pastorets. Quan el mestre Margarit ho va deixar, el substituí Josep Serres i, després prengué la direcció Josep Freixas. L’any 1968 l’escolania va deixar la seva activitat.

Camil Domingo, aprofitant el cant dels escolans, va crear amb ells el Grup de Caramelles de la Sagrada Família. El Dissabte Sant a la tarda i el Diumenge de Pasqua sortien a cantar caramelles, primer a peu i després dalt d’un camió guarnit. El nens, amb faixa i barretina, cantaven cançons populars catalanes i també cançons de caire humorístic que criticaven la vida quotidiana de la ciutat. Després de cada actuació passaven una cistella recollint diners o queviures amb els quals feien un berenar.

També es van formar grups espontanis de caramelles com la colla d’Acció Catòlica del Casal de Sant Pere. Antoni Badrenas, en un article publicat en el blog “Records de Terrassa”, en diu: «...Però, el que recordo amb més emotivitat del dia de Pasqua, eren les caramelles. Al meu barri, a Sant Pere, hi havia una coral que es deia “Societat Coral l’Aliança” que tenia la seu social al bar de l’Imperial, a la carretera de Matadepera, i en la qual cantaven una vintena de veïns del barri. Hi anaven a assajar uns mesos abans de Setmana Santa, i tenien com a director Antoni Odena, un professor de música molt popular al barri, que col·laborava amb la parròquia tocant l’orgue, amb el centre parroquial preparant la banda musical dels pastorets, i en moltes altres activitats, totes relacionades amb la música... Un cop passades les festes de Pasqua i Pasqüetes (el diumenge següent), s’acabaven les caramelles i amb la recaptació es feia un dinar, al mateix Imperial. La Societat Coral l’Aliança, a més de les caramelles, també cantava altres peces corals i per la festa major de Sant Pere, fins i tot, feia alguna actuació pública.»

A Ca n’Anglada, Jaume Margarit, que havia creat l’escolania de la Sagrada Família, va impulsar la creació de la coral infantil Cantaires de Sant Cristòfol. Entre el seu repertori van tenir-hi cabuda les caramelles.

Actualment les cantades de caramelles han desaparegut de les tradicions terrassenques; només per la Fira Modernista una de les activitats és una reivindicació de les antigues cantades de caramelles, a càrrec de la Coral Lamardebé, la Coral Rossinyol i l’Orfeó Joventut Terrassenca, el Cor Jove del CEM i el Cor Arts Música del CEM. En diversos llocs emblemàtics del modernisme, els xicots fan una cantada, alhora que les noies dels grups s’esglaien i gaudeixen dels cants dalt dels balcons.