Temps era temps que Ègara, antic nom de Terrassa, fou seu episcopal d’un vast territori situat entre el Penedès i el Montseny. Un centre religiós tan rellevant havia de tenir uns edificis, dedicats al culte, de prestigi, i no es va fer curt: entre els segles VI i VIII es van alçar, al mateix turó on ja havien deixat petjada pobladors anteriors, una gran basílica amb el seu baptisteri, un edifici funerari i una església parroquial.
El pas dels segles va anar canviant la fesomia de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere, però això encara els va acabar dotant de més singularitat, ja que a través d’aquestes tres joies arquitectòniques separades entre elles per escassos metres de distància es pot traçar tota la història de l’art al nostre país ,des de l’època visigòtica fins avui mateix, amb les reformes que s’hi han realitzat. I encara podem anar més enrere: “En aquest indret hi ha enterrades sitges dels ibers i construccions romanes, algunes visibles, però el que s’ha prioritzat és l’època de la Seu d’Ègara”, explica la guia del Museu de Terrassa, Mia Pérez, a un dels primers grups que visita el conjunt monumental, després que aquest octubre es tornessin a obrir les portes posteriorment a l'important rentat de cara que s’hi ha dut a terme.
Les reformes han durat més d’una dècada i hi han intervingut totes les administracions. Daniel Criach, que visita el conjunt, observa amb detall els canvis. I és que coneix bé el lloc: ell va contraure matrimoni a l’església de Sant Pere fa 52 anys i hi va batejar els fills. “Hi trobo a faltar algunes coses que hi havia, com ara un pou. Però en general m’agrada molt com ha quedat, sobretot perquè ara es poden visitar espais i, a més les pintures murals que s’hi poden veure són les més antigues d’Europa.
Tota la Seu d’Ègara és un espai ideal per poder comprendre el procés de cristianització medieval europeu. A Santa Maria s’hi conserva en bon estat un pantocràtor romànic sobre el martiri de Sant Tomàs Becket. En canvi, a l’església de Sant Pere l’obra mestra és el retaule gòtic dels Sants Abdó i Senén, de Jaume Huguet, si bé de segur trobarà competència en l’interès que pot generar als visitants el retaule de pedra que encara s’està restaurant aquests dies: “L’hem d’acabar d’interpretar i fins i tot de datar, ja que sembla que la pedra està esculpida al segle X, però la biga de fusta que hi ha enmig, segons les proves realitzades, és del segle VI”, informa el restaurador Ramon Pijuan, de l’empresa Tracer.
Aprofitant les noves tecnologies, la visita es veu complementada amb un muntatge audiovisual en 3D de vint minuts de durada, que ens ajudarà a entendre encara més com era tot l’espai que estem trepitjant uns quants segles enrere. Una manera excel•lent de finalitzar el recorregut és accedir a la terrassa que s’ha habilitat a la zona del baptisteri, des d’on es té una esplèndida vista, no només de tot el conjunt de la seu d’Ègara, sinó també de part de Terrassa i els seus voltants.
El pas dels segles va anar canviant la fesomia de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere, però això encara els va acabar dotant de més singularitat, ja que a través d’aquestes tres joies arquitectòniques separades entre elles per escassos metres de distància es pot traçar tota la història de l’art al nostre país ,des de l’època visigòtica fins avui mateix, amb les reformes que s’hi han realitzat. I encara podem anar més enrere: “En aquest indret hi ha enterrades sitges dels ibers i construccions romanes, algunes visibles, però el que s’ha prioritzat és l’època de la Seu d’Ègara”, explica la guia del Museu de Terrassa, Mia Pérez, a un dels primers grups que visita el conjunt monumental, després que aquest octubre es tornessin a obrir les portes posteriorment a l'important rentat de cara que s’hi ha dut a terme.
Les reformes han durat més d’una dècada i hi han intervingut totes les administracions. Daniel Criach, que visita el conjunt, observa amb detall els canvis. I és que coneix bé el lloc: ell va contraure matrimoni a l’església de Sant Pere fa 52 anys i hi va batejar els fills. “Hi trobo a faltar algunes coses que hi havia, com ara un pou. Però en general m’agrada molt com ha quedat, sobretot perquè ara es poden visitar espais i, a més les pintures murals que s’hi poden veure són les més antigues d’Europa.
Tota la Seu d’Ègara és un espai ideal per poder comprendre el procés de cristianització medieval europeu. A Santa Maria s’hi conserva en bon estat un pantocràtor romànic sobre el martiri de Sant Tomàs Becket. En canvi, a l’església de Sant Pere l’obra mestra és el retaule gòtic dels Sants Abdó i Senén, de Jaume Huguet, si bé de segur trobarà competència en l’interès que pot generar als visitants el retaule de pedra que encara s’està restaurant aquests dies: “L’hem d’acabar d’interpretar i fins i tot de datar, ja que sembla que la pedra està esculpida al segle X, però la biga de fusta que hi ha enmig, segons les proves realitzades, és del segle VI”, informa el restaurador Ramon Pijuan, de l’empresa Tracer.
Aprofitant les noves tecnologies, la visita es veu complementada amb un muntatge audiovisual en 3D de vint minuts de durada, que ens ajudarà a entendre encara més com era tot l’espai que estem trepitjant uns quants segles enrere. Una manera excel•lent de finalitzar el recorregut és accedir a la terrassa que s’ha habilitat a la zona del baptisteri, des d’on es té una esplèndida vista, no només de tot el conjunt de la seu d’Ègara, sinó també de part de Terrassa i els seus voltants.
