Heus ací el títol d'un nou llibre. Ha estat editat per la Fundació Torre del Palau (que, per cert, no té cap mena de lligam amb el diari digital que duu el mateix nom). I s'ha presentat aquest dijous a l'Aula Magna del Centre Cultural.
 
N'és autor en Jacint Carbonell i Torrents, un egarenc de setanta-un anys, nascut a Ca n'Aurell. Ha dedicat bona part de la seva vida a la vocació religiosa. L'inici de tot plegat s'explica a partir del seu lligam amb l'escoltisme. Arran d'això, va quedar impactat per una trobada amb el P. Estanislau M. Llopart (ermità de Montserrat), la tardor de 1966. Allò va ésser una mena de capgirell de la seva vida espiritual. Tota una sotragada.
 
A partir d'ací, va entrar als Germanets de Jesús (del pare Foucauld), que el van destinar a un suburbi de Buenos Aires (Villa Almafuerte, 1968-1971). Després d'una estada (1972-1973) al monestir de Montserrat, va viure -d'ermità- a Les Guilleries (1973-1975). Tot seguit, es va integrar (1975-2000) a la comunitat del Mas Blanc, a Osona. Pas previ a la professió monàstica (6 d'agost de 1976), acte presidit pels malaurats Cassià M. Just i Ramon Masnou (abat de Montserrat i bisbe de Vic, respectivament).
 
La seva experiència missionera s'amplià -durant mig any- a l'Índia, en contacte amb corrents espirituals hinduistes. Més concretament, amb el moviment sannyasi (que defensa una renúncia plena als béns del món, recolzada en la contemplació). A hores d'ara, malgrat el laïcisme social, són molts els occidentals que cerquen inputs en els moviments filosòfics i religiosos dels països d'Orient. Alguna cosa deuen trobar-hi. Tal vegada, fins i tot en podria tenir part de culpa l'immobilisme conservador de bona part de la cúria catòlica. No és a mi a qui pertoca fer aquest anàlisi. Tan sols em faig la reflexió per mirar de forçar un senyal d'alarma allà on correspongui.
 
Després de tot plegat, desenvolupà un procés personal que qüestionava/replantejava el seu esquema vital. Com a resultat, s'instal·là a Castellfollit de la Roca, on feia de reflexoterapeuta. Fins que, fa dos anys, va retornar a Terrassa on hi té la família.
 
"La lectura d'aquests textos només es pot fer des de la contemplació. A poc a poc, des del cor. No només des del cap, perquè tenen molta vida al darrere. Llegits així, ens desvetllen aquesta mateixa vida i ens permeten gaudir del seu sentit profund. És una manera de compartir la vivència original d'en Jacint"... Transcric comentaris literals del pròleg, de la mà de n'Esteve Humet Climent (psicòleg, escriptor, sacerdot i company seu de fatigues durant molts anys). Persona especialitzada en meditació i programació neurolingüística. Bevent de dues fonts d'inspiració: el cristianisme i l'hinduïsme. Val a dir que ha traduït obres de n'Anthony De Mello, Henry Le Saux y les Upanishads. 
 
En aquest sentit, vull pensar que la presentació d'un llibre amb aquest perfil pot ésser una alenada d'aire fresc al món eclesial catòlic. Tant de bo!