Molt Honorable President de Catalunya, Honorables Consellers i Consellera del Govern, Il·lustríssim 1r. Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Il·lustríssim Alcalde de l’Ajuntament de Terrassa, Magnífics Rectors d’Universitats, autoritats, representants empresarials de Catalunya i del resto del Estado, senyores i senyors,

Estem convençuts que distingir les bones pràctiques en àmbits professionals i empresarials, premiar-les, fer-les públiques i compartir-les, és una funció bàsica en la nostra organització empresarial. I més quan els models econòmics i empresarials en els que desenvolupem han canviat, i molt, en els darrers anys. Per tant, a tots els guardonats d’aquesta 21a edició dels Reconeixements al Progrés Empresarial de Cecot, l’Enhorabona!

També vull expressar el meu agraïment a tots els gremis, associacions i personal de la Cecot perquè sou els protagonistes que feu possible que la nostra patronal avanci i que aquesta festa de la Nit de l’Empresari tingui tanta projecció. 

I, amb afecte, la meva felicitació a l’associació FEM, recentment arrencada entre els gremis del metall de Sabadell i Terrassa. Un pas important per consolidar una col·laboració, efectiva pel sector i tractora a nivell vallesà. I finalment, agrair a tots vostès la seva assistència. Més que mai té sentit estar junts, té sentit fer empresa, i té sentit fer Cecot. La seva presència és molt rellevant doncs la seva proximitat ens trasllada confiança i estimula el compromís de servei i d’adaptació permanent per ser valuosos pel teixit empresarial de Catalunya.

Nit VUCA. Com la majoria de vostès coneixen, aquestes 4 lletres corresponen a l’acrònim en anglès de Volatilitat, Incertesa, Complexitat i Ambigüitat. VUCA pot evocar una visió d’amenaces en l’entorn. En realitat el concepte va ser introduït el segle passat pel U.S. Army War College per descriure el context de presa de decisions. I algunes escoles de negocis i líders empresarials per referir-se a l’entorn caòtic, turbulent, impredictible i de canvi accelerat que s’ha de seguir gestionant.

Les característiques són les següents: 
ï‚· Volatilitat: les condicions de l’entorn no es mantenen en el temps; el que donem per segur, pot canviar de forma dramàtica; l’entorn és extremadament dinàmic.
ï‚· Incertesa: impossibilitat de realitzar previsions amb certesa. No es pot anticipar, amb pensament lineal, quin són els següents escenaris.
ï‚· Complexitat: el nombre de variables en joc és massa elevat i les seves interaccions massa fortes per crear models simples i de fàcil comprensió; les interdependències canvien dinàmicament.
ï‚· Ambigüitat: petits efectes poden ser anticipació de grans canvis imprevistos; malgrat tenir experiències passades, una nova senyal pot tenir conseqüències diferents; els canvis poden arribar amb gran potència i disruptivitat.

En entorns VUCA generalment no es disposa d’evidències suficients per prendre decisions amb seguretat; el management convencional pot caure en un cercle viciós i letal per falta d’evidències fefaents perseguir prenent decisions. 

Sobreviure en entorns VUCA requereix un nou “Mindset” organitzatiu, orientat a l’experimentació i aprenentatge immediats. Per fer-ho entenedor: la volatilitat es combat amb visions inspiradores, creant els nostres propis escenaris competitius. La incertesa s’atenua amb informació extreta de la primera línia (empleats, clients, experts), no només de freds raports corporatius. La complexitat es pot esmorteir amb lideratge i estratègia (reduint els nivells de la mateixa per part dels sèniors). I l’ambigüitat se supera amb agilitat, experimentació, orientació a la iniciativa i l’acció controlada i immediata.

Buscant una perspectiva històrica llarga, els entorns que ara anomenem VUCA, no han deixat mai d’existir. Res nou sota el sol. El que succeeix és que l’evolució i l’adaptació s’han accelerat de tal manera que les percepcions que tenim de la tecnologia, la societat, la cultura, les empreses o les actituds ens superen parcialment. Com pacificar? Com conviure amb aquestes realitats? Doncs confiant en les persones. Si comencéssim per respectar-les i ocupar-nos-en, iniciaríem el bon trajecte: talent, risc, bondat i humor com la base del camí pel progrés i per la felicitat. Per entendre’ns, el somriure és l’idioma de les persones intel·ligents.

Aquestes recomanacions són aplicables a tots els lideratges i governances, a tots nosaltres. L’agilitat, la iniciativa constant i l’adaptació al canvi, son capacitats imprescindibles per a navegar en el competitiu i borrós món del segle XXI.

Les empreses, les organitzacions, les administracions i les organitzacions empresarials que siguem capaces de generar avantatges competitives serem les que triomfarem en aquest nou entorn. En les organitzacions empresarials és ineludible un gran debat per recuperar la visió i la missió del paper dels agents socials en el segle XXI. Penso que som fills del debat institucional de la transició, on es va definir un model que incorporava el rol dels agents socials. Però aquest paper ha quedat desdibuixat per la manca de revisió del model, per la percepció que té la societat de les nostres entitats i pel menysteniment dels governs. Està clar que tenir reconeixement legal no suposa tenir reconeixement social.

Quin paper volem tenir acompanyant a les empreses? O davant de les administracions públiques? Volem ser protagonistes principals en la formació professional de les futures generacions? Volem passar de ser agents, als qui es consulta, a agents que decidim en les matèries que ens afecten? Les respostes són positives per servir millor a les empreses. Haurem de posar-ho en comú amb els sindicats al voltant dels conceptes, fer equip, fer empresa, fer societat. Per aportar competitivitat i cohesió social.

Uns exemples d’actualitat del que no pot seguir igual: durant 7 duríssims anys de crisi, de greus patiments de treballadors, empresaris i autònoms, mai els empresaris vàrem aconseguir fer una cimera per buscar uns acords estructurals, de país, per re-fundar les bases de competitivitat i de progrés econòmic i social. En canvi, la darrera setmana, pel tema del futur de Catalunya, el President del Govern Espanyol es va reunir amb un ampli conjunt de representants polítics i econòmics. És inaudit, insòlit. En aquest àmbit, la falta de lideratge és tan notòria des de fa tants governs centrals que, enlloc de portar la iniciativa i anticipar-se, els únics canvis que recordaran han vingut de fora i forçats.

També és evident que portem dècades, amb democràcia també, perdent drets davant l’Estat. En part perquè ens hem deixat. El poder de l’Administració és tan gran que només podem plantar-nos i reivindicar-nos. Defensar-nos i aportar nova visió. Exigim participar. Així incorporarem eficiència, meritocràcia o retiment de comptes. I un imprescindible mapa d’indicadors microeconòmics i socials. I no hi ha exclusivitat en la rebel·lia empresarial. Els empresaris de tot l’Estat compartim la diagnosi de que el país no funciona com deuria ni s’estan posant els fonaments adequats per consolidar la recuperació i el progrés.

Bufen nous aires. Estic convençut que ho revertirem. Està en les nostres mans, en la unió de les nostres mans. Hem de sortir de la nostra zona de confort. S’ha d’agafar la iniciativa. L’associacionisme empresarial, és més necessari que mai. Com transformem la visió del que no ens agrada en acció? Participant. En la diagnosi i en les estratègies de sortida. Per transformar ens hem d’implicar. I el temps és or. Diàleg, pacte i acció. 

Simplement ens ho hem de creure. Hem de passar, en la pràctica, de ser importants a imprescindibles. Elemental en temps VUCA. La conclusió és òbvia: Obrim l’agenda i traiem les línies vermelles. Toca asseure’s a negociar i acordar. Amb normalitat. De tots els temes que hi ha sobre la taula. Així ho fem a les empreses. Demanant ajuda externa quan convé. Perquè parlant la gent s’entén i les persones volem ser responsables de nosaltres mateixes. Delegar-ho en l’Estat té poc sentit, com es ve demostrant. En definitiva, vivim en un entorn de sobiranies compartides, facilitat i possible gràcies els mitjans tecnològics i digitals de que disposem. 

Els acords multilaterals i les multisobiranies compartides, a tots nivells, es multipliquen. No podem, en temps VUCA, perdre oportunitats per marcs legals antics i caducs. No assumir-ho té un cost d’oportunitat massa alt. A la Cecot continuem acompanyant el teixit empresarial de la gran, mitjana i petita empresa. Les fórmules originals evolucionen per dinàmiques de gestió renovades.

Tenim molts fronts oberts:

LOBBY/ACCIÓ PATRONAL
-Fiscalitat: aportacions transcendents per autònoms, societats civils i particulars en el projecte del nou marc de regulació. 
-Energia: treballem l’estalvi, l ́eficiència, la pedagogia i la competitivitat. Gas i electricitat tenen uns preus finals de cost elevadíssims en comparabilitat internacional. En defensa de l’empresa hem presentat conjuntament amb dues altres patronals, davant la Comissió Europea, una reclamació per evitar la repercussió directe del cost de rescat del magatzem Castor en la factura del gas. En energia elèctrica estem defensant l’autoconsum per millorar el cost final per les empreses i particulars, buscant que el seu tractament sigui homologable dins la UE.
-Innovació: hem generat un informe – proposta, de model català de recerca aplicada. Formació: les aportacions d’empreses i treballadors del 0’7% per aquesta funció, van ser acordades per diàleg social. Avui el Govern central en fa un ús exclusiu i diferent per reduir dèficit. Estem treballant, des de línies de reclamació per recuperar aquests diners per formació, a la possible insubmissió per deixar de pagar uns diners que no s’apliquen al seu propòsit. En quan el model de formació, ha de passar del platonisme a aristotèl·lic. D’escoltar idees a l’aula a aprendre fent (doing by learning). En aquest context, l’empresa és el punt nuclear de trobada pel progrés personal i col·lectiu. Amb urgència estem treballant per convèncer Administracions i empreses que aquesta és la millor alternativa. Podem reduir l’atur juvenil a la meitat!
-Territori: Àrea Vallès i Regió metropolitana centren molts treballs i reunions a nivells municipal, comarcal, parlamentari i de govern. Avancem en una visió integrada, eficient i ambiciosa que haurà de tenir traducció pràctica.
-Desjudicialització de conflictes: propiciant marcs i el seu coneixement en el món ESARIAL: conciliació, mediació i arbitratge. Com al món anglosaxó: buscant ser més econòmic, eficaç i ràpid.

SERVEIS
-Emprenedoria: BANC, els nostres business angels per noves i joves empreses i Reempresa, sinònim de relleu empresarial. Portem salvades més de 600 empreses, de tots els sectors, per tot Catalunya. Gràcies a les complicitats de gremis i associacions i a la col·laboració públic-privada. 
-Acompanyament a petites i mitjanes empreses: 35 assessors per donar respostes en totes les àrees. 
-Reindustralització: des de plans de viabilitat i recol·locació a propostes selectives per generar nou sol industrial. 
-Mobilitat: treballs, informes i col·laboració amb diverses administracions catalanes per infraestructures de mobilitat de persones i vehicles: carreteres, orbital B40, ferrocarrils. I no pararem. Amb la voluntat de seguir sent un bon instrument al servei de les empreses. Amb un equip i Junta entusiastes. 
-Torna a ser 9-N; i són temps VUCA. Sorprenentment alguns polítics estan parats, immòbils i, com en l’esport, demanant temps mort. Però necessitem un país en evolució i adaptació, amb valors i actituds concordants amb els temps actuals. Fins i tot la gent d’ordre sap que res és permanent excepte el canvi. Des dels perfils més moderats, l’immobilisme exaspera perquè desestabilitza i el no-diàleg provoca tensió i màxima preocupació. Amb arguments del passat no es pot defensar el futur.

Està demostrat que el bon funcionament de les institucions públiques és un element que afavoreix l’activitat econòmica i genera confiança. És en aquest sentit que els ESARIS tenim clar que, en una societat democràtica, és la voluntat dels ciutadans la que crea o modifica la legalitat, i també la seva interpretació.

I sí, necessitem Govern quan abans millor. Versat en la pràctica, expert. Que integri i representi aspiracions i valors col·lectius. Però serem implacables en exigir un país nou, és a dir, el que necessitem, modern i tan bo com els millors. Afegir, perquè creiem en la cohesió social, que aquesta només és possible si el país és competitiu, creix la seva economia i s’administren millor els recursos públics que entre tots generem.

En aquest sentit i àmbit, advertir de la greu responsabilitat que assumeix qui es venta de tenir la clau de la caixa, d’una caixa que no és seva, si castiga els proveïdors de l’administració catalana i els nostres serveis i prestacions. La situació actual ja és inacceptable i immoral. Aquesta és la sensibilitat dels empresaris de la Cecot.

El futur immediat no el construirà la política sola. Reconeixem el seu paper i àmbit però perfilar els detalls del model de país que volem i necessitem també està en el cap dels empresaris. Volem participar, com es fa en els països amb els que volem assemblar-nos. Perquè la societat i la societat empresarial som determinants. Volem ser protagonistes del disseny i de la seva concreció. I farem que passin coses bones. Explicarem en positiu que no podem adoptar un relat màgic per insensat: sense ingressos no hi ha despeses ni inversions. I es produiran canvis. I molts, per homologar-nos entre els millors. Per sentir-nos orgullosos.

Per concloure, dos missatges per inspirar-nos:

El que és important, no és ser millor que altres, sinó ser millor que ahir.

I la frase de l’any, qui no viu per servir, no serveix per viure.