Després de dos dies de debat, el Tribunal Suprem es decanta en favor de les entitats bancàries i diu que són els clients, i no els bancs, qui han de pagar l'impost per a la constitució d'hipoteques. Malgrat que el debat ha estat molt ajustat, finalment es deixa sense efecte la sentència que canviava la jurisprudència.

Sense unanimitat -15 vots a favor i 13 en contra- tots els magistrats compareixents s'han pronunciat al respecte en una votació que ha resultat bastant igualada. Entre d'altres elements, el Suprem havia d'aclarir les conseqüències de la sentència del 16 d'octubre del mateix Suprem que, durant les últimes setmanes, ha fet activar totes les alarmes, ja fos de la banca o de la societat civil, perquè canviava la doctrina que hi ha fins el moment.

De fet, la convocatòria d'aquest ple, per part del president de la sala contenciosa-administrativa, Luís María Díez-Picazo, ha estat envoltada de polèmica pel fre a l'aplicació d'una sentència desfavorable als interessos de les entitats financeres, i ha generat incertesa jurídica durant setmanes sobre qui ha de pagar l'impost. 

El canvi en la decisió del Suprem

La sentència de la secció segona de la sala contenciosa-administrativa del Suprem del passat 16 d'octubre havia d'obligar a canviar la jurisprudència. Determinava que és el banc qui ha de pagar l'impost que grava les escriptures de les hipoteques, i argumentava que l'únic interessat en inscriure la hipoteca és el banc.

La decisió es va fer pública el passat 18 d'octubre i va generar importants pèrdues a les entitats bancàries. Aquell mateix dia els sis bancs espanyols de l'Íbex 35 van perdre més de 5.300 milions d'euros en borsa. El Sabadell va liderar les pèrdues, amb un 6,7% de caiguda, seguit de Bankinter (-6,27%), Bankia (-5,11%), CaixaBank (-4,54%), el BBVA (-2,70%) i el Santander (-2,05%).

La paralització de la sentència

Díez-Picazo no va trigar ni 24 hores en fer una maniobra per frenar l'aplicació de la sentència. El president de la sala tercera del Suprem va emetre un comunicat el dia següent que transcendís el canvi de criteri de l'alt tribunal, on anunciava que portava aquesta decisió al ple de la sala tercera per debatre quina era la jurisprudència que s'havia d'aplicar. Tot i que la sentència era ferma i no es podia revisar, el Suprem va paralitzar la deliberació d'assumptes sobre impostos hipotecaris. Ara encara va més enllà.

El sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha va calcular que, en cas que es donés la raó als clients, més de 235.000 catalans podrien reclamar la devolució de l'impost de les hipoteques constituïdes en els últims quatre anys i que, per tant, no han prescrit. El valor de les reclamacions sumaria uns 830 milions d'euros només al Principat. Al conjunt de l'Estat, la xifra s'enfila als 3.631 milions d'euros d'un milió i mig de reclamacions.