Fa uns dies el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, va anunciar la seva intenció de plantejar a les autonomies “actuacions concertades” per flexibilitzar els horaris comercials. Com que aquesta és una competència autonòmica, la Generalitat va afanyar-se a comunicar que no ampliarà el nombre de dies festius d’obertura comercial. En paraules del director general de Comerç, Josep Maria Recasens, la normativa catalana “dóna cobertura àmplia i suficient a les necessitats d’aprovisionament dels consumidors i garanteix l’equilibri entre els diferents formats comercials”.
Amb aquesta opinió hi estan totalment d’acord els representants del petit i mitjà comerç, que tampoc han trigat a posicionar-se en contra de la voluntat de Zapatero. La presidenta de la comissió de Comerç Interior de la Cecot, Cristina Escudé, explica que “el model comercial que tenim funciona bé. Obrir més hores no suposaria vendre més però sí que incrementaria les despeses. Per tant”, conclou, “no sortiria a compte”. En la mateixa línia es pronuncia la presidenta de la Federació d’Associacions de Comerciants de Terrassa (FACT), Rosa Maria Ros, que afegeix que la mesura perjudicaria la conciliació de la vida laboral i familiar. Tots els que advoquen per la continuïtat del sistema actual coincideixen a destacar que els únics que es beneficiarien del canvi serien les grans superfícies comercials.
A favor
I, de fet, la Asociación Nacional de Grandes Empresas de Distribución (Anged) és una de les poques entitats que s’ha posicionat a favor. Argumenta que “contribuiria a dinamitzar la inversió, a la creació de llocs de treball i a la reducció dels preus”. També hi està a favor l’Unió de Consumidors de Catalunya. José Miguel Sanz, el delegat de Terrassa, explica que a molts treballadors els coincideix l’horari laboral amb el d’apertura de les botigues i que, per tant, els resulta difícil comprar. “Nosaltres, però, no demanem que s’hagi d’obrir sempre. El que volem és que cada comerç decideixi”, aclareix.
En plena efervescència del debat, la UGT ha publicat un estudi la conclusió del qual és que, en cas que finalment s’implantés la llibertat d’horaris, 25 mil treballadors, el 90 per cent dels quals, dones, abandonarien temporalment o definitivament el sector davant la impossibilitat de compatibilitzar la vida laboral i la familiar.
Situació actual
Segons la Llei Catalana d'Horaris Comercials, els comerços poden obrir un màxim de dotze hores diàries: de dilluns a dissabte entre les set del matí i les deu de la nit, amb un límit setmanal de 72 hores i amb l'obligació de tancar diumenges i festius.
Males condicions laborals
En tres anys, el sector del comerç a Catalunya ha perdut 133 mil dels 400 mil treballadors que tenia l’any 2008, malgrat que al 2010 les vendes van augmentar un 5 per cent. Així ho ha anunciat la UGT, que ha aprofitat el debat sobre la possible liberalització dels horaris comercials per denunciar que les condicions laborals del sector són cada vegada pitjors.
Els empresaris del comerç no han fet cap contractació per a la passada campanya de Nadal i per a la present de rebaixes, diuen des del sindicat, “el que ha suposat per a les plantilles treballar de manera continuada durant 41 dies amb només 3 de descans”. A aquestes “jornades maratonianes” s’uneix l’aplicació de la jornada irregular, que deixa els treballadors sense un calendari fix i fa “molt difícil” la conciliació de la vida personal i la laboral. Per últim, destaquen que els baixos salaris, amb 850 euros bruts de mitjana, i la manca de formació dels treballadors compliquen molt la professionalització del sector, un dels principals objectius de la UGT.
Amb aquesta opinió hi estan totalment d’acord els representants del petit i mitjà comerç, que tampoc han trigat a posicionar-se en contra de la voluntat de Zapatero. La presidenta de la comissió de Comerç Interior de la Cecot, Cristina Escudé, explica que “el model comercial que tenim funciona bé. Obrir més hores no suposaria vendre més però sí que incrementaria les despeses. Per tant”, conclou, “no sortiria a compte”. En la mateixa línia es pronuncia la presidenta de la Federació d’Associacions de Comerciants de Terrassa (FACT), Rosa Maria Ros, que afegeix que la mesura perjudicaria la conciliació de la vida laboral i familiar. Tots els que advoquen per la continuïtat del sistema actual coincideixen a destacar que els únics que es beneficiarien del canvi serien les grans superfícies comercials.
A favor
I, de fet, la Asociación Nacional de Grandes Empresas de Distribución (Anged) és una de les poques entitats que s’ha posicionat a favor. Argumenta que “contribuiria a dinamitzar la inversió, a la creació de llocs de treball i a la reducció dels preus”. També hi està a favor l’Unió de Consumidors de Catalunya. José Miguel Sanz, el delegat de Terrassa, explica que a molts treballadors els coincideix l’horari laboral amb el d’apertura de les botigues i que, per tant, els resulta difícil comprar. “Nosaltres, però, no demanem que s’hagi d’obrir sempre. El que volem és que cada comerç decideixi”, aclareix.
En plena efervescència del debat, la UGT ha publicat un estudi la conclusió del qual és que, en cas que finalment s’implantés la llibertat d’horaris, 25 mil treballadors, el 90 per cent dels quals, dones, abandonarien temporalment o definitivament el sector davant la impossibilitat de compatibilitzar la vida laboral i la familiar.
Situació actual
Segons la Llei Catalana d'Horaris Comercials, els comerços poden obrir un màxim de dotze hores diàries: de dilluns a dissabte entre les set del matí i les deu de la nit, amb un límit setmanal de 72 hores i amb l'obligació de tancar diumenges i festius.
Males condicions laborals
En tres anys, el sector del comerç a Catalunya ha perdut 133 mil dels 400 mil treballadors que tenia l’any 2008, malgrat que al 2010 les vendes van augmentar un 5 per cent. Així ho ha anunciat la UGT, que ha aprofitat el debat sobre la possible liberalització dels horaris comercials per denunciar que les condicions laborals del sector són cada vegada pitjors.
Els empresaris del comerç no han fet cap contractació per a la passada campanya de Nadal i per a la present de rebaixes, diuen des del sindicat, “el que ha suposat per a les plantilles treballar de manera continuada durant 41 dies amb només 3 de descans”. A aquestes “jornades maratonianes” s’uneix l’aplicació de la jornada irregular, que deixa els treballadors sense un calendari fix i fa “molt difícil” la conciliació de la vida personal i la laboral. Per últim, destaquen que els baixos salaris, amb 850 euros bruts de mitjana, i la manca de formació dels treballadors compliquen molt la professionalització del sector, un dels principals objectius de la UGT.
