El president de Caixa Terrassa entre el 2003 i el 2009, Francesc Astals, ha reconegut que se sent "avergonyit" per no haver sabut donar continuïtat a la caixa d'estalvis, que es va fusionar a Unnim juntament amb Caixa Sabadell i Manlleu Osona i ha acabat absorbida per BBVA després de ser intervinguda pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob).

Amb tot, ha defensat la seva gestió a la comissió d'investigació del Parlament sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets del consumidor.

Ha assenyalat que Caixa Terrassa era exigent en la gestió immobiliària, no finançant més del 80% del valor de taxació -si no hi havia garanties addicionals-, que en operacions de gran volum era calculat per dues taxadores diferents, i ha incidit en que el context de crisi va ser clau.

"No hi ha una culpa única; tots hem tingut un poc de culpa", ha considerat, incloent la societat en general, tot i que ha apuntat especialment el Govern espanyol.

Ha argumentat que si totes les caixes haguessin anat bé menys Caixa Terrassa, la culpa hauria estat de Caixa Terrassa; si totes les caixes d'Espanya haguessin anat bé menys les catalanes, la culpa hauria estat de la Generalitat, però si totes han anat malament, cal atribuir la culpa al Ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya.

"A vegades em pregunto si no caldria haver creat la Sareb -o 'banc dolent'- abans que el Frob, ni si vam ser més papistes que el Papa exigint els requisits de Basilea III per a 2018 el 2010", ha exposat.

Ha explicat que la fusió es va veure com una bona solució per afrontar la situació de crisi i les majors exigències normatives, però després d'un procés "desgastador" finalment es va comprovar que era insuficient.

En tot cas, ha opinat que "al final -al BBVA- ha estat menys dolent del que es podia esperar, amb solució a les preferents i continuïtat de l'obra social".