«Ens han fet un pavelló sense tenir cap activitat esportiva»

L'alcalde de Rellinars, Albert Ferrer, aposta per convertir les masies en cases rurals per dinamitzar l'activitat econòmica

Publicat el 25 de gener de 2012 a les 09:35
Albert Ferrer, alcalde de Rellinars Foto: La Torre

Nomenat fa tot just dos mesos, Albert Ferrer (1946) es va veure abocat a l'alcaldia de Rellinars per suplir la renúncia inesperada del seu predecessor. Amb cap bagatge polític s'ha trobat "uns embolics inesperats" en matèria d'obres i una oposició bel·ligerant. A més, li toca governar un poble condicionat pels pocs habitants, l'escàs comerç i uns accessos complicats. Eloqüent i "políticament incorrecte", segons pròpia definició.

- En la seva presentació va dir que no tenia experiència en l'àmbit polític. Això és un avantatge o un inconvenient?
Les dues coses: és un avantatge perquè veus les coses des de fora. En l'empresa privada, de la qual vinc, si fas una instal·lació i prems el botó i no funciona, et foten al carrer. A l'ajuntament es feien les coses d'una manera, fent volar coloms i "ja ho farem" i jo tinc una visió més matemàtica.
 
- S'hi va veure forçat?
Gairebé...Sempre va bé fer un rodatge interior que jo no vaig tenir i llavors arribes i et trobes amb moltes coses que s'han fet d'una altra manera, no coneixes ningú i et trobes una mica penjat.

- Problemes sobre la taula.
Temes polítics que s'han convertit en personals. Hi ha tres coses grosses: fa cinc anys, els de l'oposició, ERC i el GIR, van acusar uns regidors de CiU d'haver-se embutxacat 30.000 euros d'una obra del consistori. Vaig investigar-ho i el taló s'havia ingressat al compte de la constructora. En el darrer Ple vaig demanar que es retractéssin i no ho van fer.

- I el segon afer?
En l'auge del govern d'ERC s'havia urbanitzat la Ronda del Bosc. Hi havia 30, 40 o 50 entrades al registre per part de veïns reclamant que les obres estaven mal construïdes i que no s'havien fet d'acord amb el projecte inicial, i els veïns en paguen el 90%. Ens vam adonar que hi havia errors greus de construcció, durant tota l'obra hi ha hagut unes modificacions de projecte importants, a nosaltres no ens en consta cap. Hem contractat un tècnic exterior perquè faci un dictamen d'obra.
 
- Queda el tercer assumpte...
Mentre governava ERC van aconseguir que Joan Puigcercós els concedís una subvenció d'un milió d'euros per construir un pavelló i és un poble que no té cap activitat esportiva. Vaja, és que no tenim ni un equip de petanca. Això és a càrrec de la Generalitat en un 90% i l'altre 10% el posa l'Ajuntament. Les obres van començar el 2011, s'havien d'acabar al juliol i encara en tenim per mesos.

- Com ha afectat el tancament de  l'aixeta de la Generalitat?
En el cas del pavelló és un problema, perquè representa unes despeses de manteniment que no tenien previstes. La Generalitat havia de pagar però ha tallat el subministrament de diners, igual que en el cas de l'escola bressol municipal. Del pavelló deuen faltar uns 200 o 300.000 euros per pagar i de l'escoleta serien uns 20.000 euros per exercici.

- Molta pressió impositiva, en una població tan petita...
Amb 720 habitants els impostos donen per cobrir el dia a dia. L'ajuntament té un pressupost d'uns 600.000 euros que, vistes les retallades que vindran, es quedaran sobre els 550.000, que és pràcticament el cost del personal, les brigades, l'escola bressol. No som un ajuntament endeutat però ja veurem que passarà.".

- També hi ha la qüestió de les deixalles...
S'han de renovar els contractes i el problema és que van augmentant els preus de la recollida i en canvi el poble podria col·laborar més. A més, és un poble disseminat i la recollida surt cara".

- Parlant de disseminació, queda el difícil repte de reconciliar el centre amb El Planet, perquè són dos entorns socials i culturals molt diferents.
Sí, tot es fa doblat, hi ha dues festes majors, dues cavalcades... Hi ha hagut una dissociació i els de dalt havien arribat a referir-se als d'El Planet com "els de la reserva". És com un poble dins d'un altre poble però jo vull que les dues parts estiguin cada cop més unides.

- Un altre handicap és la manca de serveis i de comerç, que fa que la joventut marxi i la població vagi envellint...
Sí, fixa't que nosaltres tenim un supermercat, dos restaurants i una caixa d'estalvis que només treballa els dilluns i els divendres, un bar i ja està. La gent jove, quan arriba als 18 o 19 anys no s'hi queda perquè no hi ha comerç ni sales de cine, etc...

- Tenen alguna idea per revitalitzar el poble?
Convertir les masies del voltant del parc natural en cases rurals i fer centres d'atenció turística des del punt de vista de gastronomia rural. Un altre projecte és fer un parc per fer trial aprofitant que allà hi viu el Jordi Tarrés. No tenim indústria ni una sola zona per fer un polígon industrial, però encara que el tinguéssim l'accés per carretera és tan dolent que depèn de quins vehicles no hi passarien Llavors, l'únic recurs que tens és enfocar-ho tot a l'agroturisme, el parc natural i l'artesania. També s'havia parlat d'equitació i de fer rutes amb cavall però una cosa és dir-ho i l'altra és fer-ho...Hem de potenciar les coses locals.