En el dia a dia de la meva feina com a advocat matrimonialista els clients el divorci o la relació de parella finalitzada amb fills menors els quals vaig gestionar fa 2, 5 o 15 anys tornen al despatx i m'expliquen que hi ha hagut canvis a les seves vides.
Una consulta molt habitual que em fan està relacionada amb el canvi de lloc de residència del fill@ menor. Una altra inquietud molt freqüent també és la necessitat d'obtenir el passaport per als fills menors per veure familiars a l'estranger, per exemple.
L'obstacle sempre és el mateix: l'altre pare o la mare no autoritza el canvi de residència o que es gestioni el passaport. Conforme els matrimonis o parelles cada cop més són d'orígens diferents després de la ruptura un dels progenitors vol anar per vacances al seu país perquè els fills vegin els avis, cosins, etc. I cal un passaport.
Hi ha molts altres casos o exemples, però aquestes dues consultes un cop divorciats o finalitzada la parella, almenys al meu despatx i per la meva experiència, són de les més freqüents. Que un progenitor ostenti la custòdia dels seus fills, guarda a Catalunya, sigui exclusiva o compartida, no li dona dret a decidir unilateralment sobre qüestions com les esmentades a mode d'exemple.
Vostè com a adult és lliure d'anar-se'n on vulgui, però no pot endur-se els fills menors llevat que hi hagi acord amb l'altre pare o mare o... autorització judicial. No pot decidir perquè en el marc legal del nostre país, i d'altres països, la decisió sobre aquestes qüestions són dins de la pàtria potestat. Que és diferent de la custòdia o guarda.
M'agrada dir als clients que s'imaginin la pàtria potestat com un gran paraigua protector del benestar dels fills i el titular d'aquesta ombrel·la són els 2 progenitors. I està per sobre d'un altre paraigües anomenat custòdia o guarda que pot ser dels dos progenitors o d'un o altre (segons la custòdia la tinguin els dos o un o l'altre). Seré pràctic i no entraré en els casos de suspensió de la pàtria potestat a uns dels pares o mares o exercici exclusiu per un d'ells per raons diverses acreditades.
La nostra rutina varia i amb ella les nostres passejades, dinàmiques i la Sentència de mutu acord de divorci o de fi de parella i relacions amb els fills, o la decretada contenciosament pel jutge, també s'ha d'adaptar als canvis sempre en benefici dels fills. Hi ha casos en què els progenitors, ja amb vides independents, viuen a Conca o a Girona o Barcelona, etc. i es tornen a casar, o a viure amb la nova parella o bé acceptaran una bona oferta laboral que implica desplaçar la residència a Madrid, Corunya, Ceuta o a l'estranger.
Aquesta adaptació o actualització la podem assolir de mutu acord amb l'altre progenitor o bé caldrà acudir al jutjat. I seguint amb els dos exemples de l'inici, canvi de residència o autorització per obtenir passaport del menor, cal fer ús de l'anomenada Llei 15/2015 de Jurisdicció Voluntària amb les seves posteriors i recent reformes. Aquesta llei serà l'eina, la clau, que ens permetrà exposar al jutjat el perquè de la necessitat del canvi de residència o d'aconseguir el passaport, per exemple. O del perquè no. I es decidirà si s'autoritza o no la gestió o el canvi.
Moltes vegades autoritzar el canvi de residència del menor implica molts més canvis addicionals. Si els divorciats viuen a la mateixa ciutat, Girona, o a prop un de l'altre i un d'ells treballarà a Perpinyà, qualsevol dirà que és a prop, a 1 o 2 hores amb cotxe s'arriba a França... o a 10 hores si viu a Cadis. El col·legi del fill menor, les visites del pare o mare entre setmana, vacances, caps de setmana... Imagineu-vos si el canvi és a molts més quilòmetres de distància, Japó, Estats Units, Noruega...
En la mesura del possible i sempre en benefici del fill@ i el seu benestar cal gestionar, acordar amistosament, de mutu acord, canvis de custòdia, o de cadència de les visites entre altres aspectes relacionats. Compensar l'altre progenitor que no planteja el canvi amb més setmanes de vacances a l'estiu o Nadal; o relaxar l'import de les pensions d'aliments si no gaudireu entre setmana de la companyia i pernocta del fill@; o no podran ser les visites els caps de setmana rotatius i només una vegada al mes; preveure noves despeses de desplaçament, avions, trens... un llarg etc. Són opcions a valorar per assolir un acord amistós.
Moltes vegades quan no s'arriba a un acord, sigui per tossuderia o per por a una sostracció internacional, els advocats ens trobem que alhora que es tramita la petició d'autorització, o no, al jutjat mitjançant la llei esmentada, l'altra part planteja algun altre tipus d'acció judicial, com a mesures cautelars, paral·lela a un altre expedient. Aquí la coordinació processal de l'assumpte i les lleis aplicables és complexa i es pot donar la suspensió de l'assumpte gestionat mitjançant la llei jurisdicció voluntària fins que finalitzi l'anterior expedient tot i ser presentat en un moment posterior. Són qüestions processals que mereixen més detall.
Encara que pugueu iniciar un tràmit de llei de jurisdicció voluntària omplint un formulari judicial, contractar un advocat matrimonialista i de parelles sempre serà una inversió en la gestió tècnica de l'assumpte i benestar dels seus fills.
Una consulta molt habitual que em fan està relacionada amb el canvi de lloc de residència del fill@ menor. Una altra inquietud molt freqüent també és la necessitat d'obtenir el passaport per als fills menors per veure familiars a l'estranger, per exemple.
L'obstacle sempre és el mateix: l'altre pare o la mare no autoritza el canvi de residència o que es gestioni el passaport. Conforme els matrimonis o parelles cada cop més són d'orígens diferents després de la ruptura un dels progenitors vol anar per vacances al seu país perquè els fills vegin els avis, cosins, etc. I cal un passaport.
Hi ha molts altres casos o exemples, però aquestes dues consultes un cop divorciats o finalitzada la parella, almenys al meu despatx i per la meva experiència, són de les més freqüents. Que un progenitor ostenti la custòdia dels seus fills, guarda a Catalunya, sigui exclusiva o compartida, no li dona dret a decidir unilateralment sobre qüestions com les esmentades a mode d'exemple.
Vostè com a adult és lliure d'anar-se'n on vulgui, però no pot endur-se els fills menors llevat que hi hagi acord amb l'altre pare o mare o... autorització judicial. No pot decidir perquè en el marc legal del nostre país, i d'altres països, la decisió sobre aquestes qüestions són dins de la pàtria potestat. Que és diferent de la custòdia o guarda.
M'agrada dir als clients que s'imaginin la pàtria potestat com un gran paraigua protector del benestar dels fills i el titular d'aquesta ombrel·la són els 2 progenitors. I està per sobre d'un altre paraigües anomenat custòdia o guarda que pot ser dels dos progenitors o d'un o altre (segons la custòdia la tinguin els dos o un o l'altre). Seré pràctic i no entraré en els casos de suspensió de la pàtria potestat a uns dels pares o mares o exercici exclusiu per un d'ells per raons diverses acreditades.
La nostra rutina varia i amb ella les nostres passejades, dinàmiques i la Sentència de mutu acord de divorci o de fi de parella i relacions amb els fills, o la decretada contenciosament pel jutge, també s'ha d'adaptar als canvis sempre en benefici dels fills. Hi ha casos en què els progenitors, ja amb vides independents, viuen a Conca o a Girona o Barcelona, etc. i es tornen a casar, o a viure amb la nova parella o bé acceptaran una bona oferta laboral que implica desplaçar la residència a Madrid, Corunya, Ceuta o a l'estranger.
Aquesta adaptació o actualització la podem assolir de mutu acord amb l'altre progenitor o bé caldrà acudir al jutjat. I seguint amb els dos exemples de l'inici, canvi de residència o autorització per obtenir passaport del menor, cal fer ús de l'anomenada Llei 15/2015 de Jurisdicció Voluntària amb les seves posteriors i recent reformes. Aquesta llei serà l'eina, la clau, que ens permetrà exposar al jutjat el perquè de la necessitat del canvi de residència o d'aconseguir el passaport, per exemple. O del perquè no. I es decidirà si s'autoritza o no la gestió o el canvi.
Moltes vegades autoritzar el canvi de residència del menor implica molts més canvis addicionals. Si els divorciats viuen a la mateixa ciutat, Girona, o a prop un de l'altre i un d'ells treballarà a Perpinyà, qualsevol dirà que és a prop, a 1 o 2 hores amb cotxe s'arriba a França... o a 10 hores si viu a Cadis. El col·legi del fill menor, les visites del pare o mare entre setmana, vacances, caps de setmana... Imagineu-vos si el canvi és a molts més quilòmetres de distància, Japó, Estats Units, Noruega...
En la mesura del possible i sempre en benefici del fill@ i el seu benestar cal gestionar, acordar amistosament, de mutu acord, canvis de custòdia, o de cadència de les visites entre altres aspectes relacionats. Compensar l'altre progenitor que no planteja el canvi amb més setmanes de vacances a l'estiu o Nadal; o relaxar l'import de les pensions d'aliments si no gaudireu entre setmana de la companyia i pernocta del fill@; o no podran ser les visites els caps de setmana rotatius i només una vegada al mes; preveure noves despeses de desplaçament, avions, trens... un llarg etc. Són opcions a valorar per assolir un acord amistós.
Moltes vegades quan no s'arriba a un acord, sigui per tossuderia o per por a una sostracció internacional, els advocats ens trobem que alhora que es tramita la petició d'autorització, o no, al jutjat mitjançant la llei esmentada, l'altra part planteja algun altre tipus d'acció judicial, com a mesures cautelars, paral·lela a un altre expedient. Aquí la coordinació processal de l'assumpte i les lleis aplicables és complexa i es pot donar la suspensió de l'assumpte gestionat mitjançant la llei jurisdicció voluntària fins que finalitzi l'anterior expedient tot i ser presentat en un moment posterior. Són qüestions processals que mereixen més detall.
Encara que pugueu iniciar un tràmit de llei de jurisdicció voluntària omplint un formulari judicial, contractar un advocat matrimonialista i de parelles sempre serà una inversió en la gestió tècnica de l'assumpte i benestar dels seus fills.