El descans més llarg de l'any de la rutina laboral acostuma ser a l'estiu. Compartim el nostre temps lliure amb amics, el dediquem a nosaltres mateixos o amb la família. I en aquest compartir d'espai i de temps es produeixen friccions amb, per exemple, la parella, el marit, la dona, els fills… que durant l'any no es donen, o no tan intensament i freqüentment. Per què? Uns som a la feina 8, 10, 12 hores, altres a l'escola matí i tarda, o estudien fora, etc. I arriba la fi del descans estiuenc i molts cansats de l'estrès de tanta convivència, intensa. Alguns decideixen posar fi al matrimoni, o la relació de parella ja que s'han adonat que no... que ja va passar la il·lusió de la vida en comú i que no volen seguir.
Com a advocat matrimonialista per experiència detecto que moltes vegades són el que anomeno souflés d'estiu. És a dir, que puja i puja la massa però en tornar a la rutina, i veure's menys intensament, es desinfla aquesta tensió. I es segueix el cami l'estabilitat en matrimoni o parella, més que de la felicitat. Ens conformem amb un souflé dolç, pero no massa, i… desinflat, poc atraient.
En altres no pocs casos la decisió és ferma i es vol posar fi al matrimoni, divorci, o la parella, amb fills o sense.
Per evitar en tant que sigui possible el desgast emocional en el transcurs de la formalització de la ruptura, especialment dels fills que són espectadors del que passa, i escurçar temps o economitzar despeses sempre aconsello acudir als ADR, els mitjans alternatius de resolució de conflictes. I entre ells, com a advocat matrimonialista informo de la mediació familiar.
Aquesta eina professional, la mediació, és com un tornavís que davant aquesta situació concreta, la ruptura, es converteix en un intent no de salvar la relació, doncs no parlo de consellers matrimonials, sinó de pautar, ordenar la futura relació dels que ja no volen estar junts. Perquè continuaran tenint contacte, sigui perquè tenen fills en comú o continuaran compartint béns, per exemple.
Des d'un plantejament cordial, la mediació familiar obre la possibilitat de trobar voluntariament un camí pacífic, equilibrat, per poder fer front a qualsevol situació que se'ns doni en aquesta nova etapa.
De vegades no és possible legalment acudir a la mediació. En casos de violència està prohibit; en altres casos, per exemple, no és viable per que hi ha algun tipus d'addicció.
Amb la mediació i amb l'ajuda professional, i la imparcialitat del mediador/a qui mai oferirà solucions a les qüestions que necessiten els interessats o mediats, s'intentarà treure a la superfície aquelles situacions inconscientment enquistades, ressentiments, rancúnies de situacions passades, callades, no dialogades en la parella o matrimoni… aquells “Tu em vas dir fa…”,“no has suportat mai a la meva família…”, i que estan impedint arribar a un acord després de la relació.
És el cas típic d'aquell que no vol mediar, donat que la mediació és voluntària. En aquest cas, acostumem a trobar-nos amb aquelles persones que creuen que la via judicial serà una "venjança" a aquestes rancúnies enquistades. Custòdies (guarda a Catalunya) exclusiva de fills a favor meu, o no, pagament de pensions diverses estranguladores de l'economia de l'altre a la minima ensopegada laboral, per exemple… I a la pràctica, ni amb aquesta sentència a favor nostre s'aconsegueix la pau interior.
Si no s'aconsegueix un acord total o parcial (guarda dels fills, pensions, repartiment de béns,… etc.) la possibilitat d´acudir al Jutjat sempre serà possible. És més, iniciat el procediment judicial, es pot activar o reactivar una mediació. En qualsevol moment, es pot plantejar.
Voluntarietat, esmentada, o també equilibri, respecte, són algunes de les característiques de la mediació. I entre elles la confidencialitat.
Un cop més, en aquesta volta de vacances em trobo al despatx amb el souflée, ben inflat, de clients que volen un punt final.
El meu millor consell: parlem, apropem postures de què vol vostè i què vol per als seus fills; i com es vol veure vostè en un curt plaç, en aquest futur, aquesta nova etapa de felicitat, ja divorciat, o sense parella, sol… o acompanyat en un altre projecte de vida en comú. Mediem, professionalment.
Com a advocat matrimonialista per experiència detecto que moltes vegades són el que anomeno souflés d'estiu. És a dir, que puja i puja la massa però en tornar a la rutina, i veure's menys intensament, es desinfla aquesta tensió. I es segueix el cami l'estabilitat en matrimoni o parella, més que de la felicitat. Ens conformem amb un souflé dolç, pero no massa, i… desinflat, poc atraient.
En altres no pocs casos la decisió és ferma i es vol posar fi al matrimoni, divorci, o la parella, amb fills o sense.
Per evitar en tant que sigui possible el desgast emocional en el transcurs de la formalització de la ruptura, especialment dels fills que són espectadors del que passa, i escurçar temps o economitzar despeses sempre aconsello acudir als ADR, els mitjans alternatius de resolució de conflictes. I entre ells, com a advocat matrimonialista informo de la mediació familiar.
Aquesta eina professional, la mediació, és com un tornavís que davant aquesta situació concreta, la ruptura, es converteix en un intent no de salvar la relació, doncs no parlo de consellers matrimonials, sinó de pautar, ordenar la futura relació dels que ja no volen estar junts. Perquè continuaran tenint contacte, sigui perquè tenen fills en comú o continuaran compartint béns, per exemple.
Des d'un plantejament cordial, la mediació familiar obre la possibilitat de trobar voluntariament un camí pacífic, equilibrat, per poder fer front a qualsevol situació que se'ns doni en aquesta nova etapa.
De vegades no és possible legalment acudir a la mediació. En casos de violència està prohibit; en altres casos, per exemple, no és viable per que hi ha algun tipus d'addicció.
Amb la mediació i amb l'ajuda professional, i la imparcialitat del mediador/a qui mai oferirà solucions a les qüestions que necessiten els interessats o mediats, s'intentarà treure a la superfície aquelles situacions inconscientment enquistades, ressentiments, rancúnies de situacions passades, callades, no dialogades en la parella o matrimoni… aquells “Tu em vas dir fa…”,“no has suportat mai a la meva família…”, i que estan impedint arribar a un acord després de la relació.
És el cas típic d'aquell que no vol mediar, donat que la mediació és voluntària. En aquest cas, acostumem a trobar-nos amb aquelles persones que creuen que la via judicial serà una "venjança" a aquestes rancúnies enquistades. Custòdies (guarda a Catalunya) exclusiva de fills a favor meu, o no, pagament de pensions diverses estranguladores de l'economia de l'altre a la minima ensopegada laboral, per exemple… I a la pràctica, ni amb aquesta sentència a favor nostre s'aconsegueix la pau interior.
Si no s'aconsegueix un acord total o parcial (guarda dels fills, pensions, repartiment de béns,… etc.) la possibilitat d´acudir al Jutjat sempre serà possible. És més, iniciat el procediment judicial, es pot activar o reactivar una mediació. En qualsevol moment, es pot plantejar.
Voluntarietat, esmentada, o també equilibri, respecte, són algunes de les característiques de la mediació. I entre elles la confidencialitat.
Un cop més, en aquesta volta de vacances em trobo al despatx amb el souflée, ben inflat, de clients que volen un punt final.
El meu millor consell: parlem, apropem postures de què vol vostè i què vol per als seus fills; i com es vol veure vostè en un curt plaç, en aquest futur, aquesta nova etapa de felicitat, ja divorciat, o sense parella, sol… o acompanyat en un altre projecte de vida en comú. Mediem, professionalment.