Aquest diumenge 15 de maig és el dia Internacional de la família. La vida evoluciona a través del temps. Una adaptació als canvis que es van produint a la societat. Anem interioritzant més maneres de veure el nostre entorn, les fem nostres o no, que ens permeten avançar. Noves realitats que a poc a poc ens permeten tenir una perspectiva més àmplia i pensar fora de la "caixa" o models de sempre. I el concepte tradicional de família ha anat també creixent en el paisatge social per modernitzar-se. Famílies casades i no casades, de papà i papà o mamà i mamà, monoparentals, per exemple. És el que els anglosaxons anomenen ment oberta o openminded.
Avui dia la família tradicional, heterosexual i casada, no és l'únic model de família. No és l'únic "niu" perfecte on poder criar els fills, siguin o no fruit del matrimoni. I prova d'això és que si tan perfecte és el model de sempre o tradicional: ¿Per què es va haver d'"inventar" una llei, l'anomenada llei del divorci, per poder desunir aquells que no desitjaven ser-hi junts?
Per tant, l'entorn idoni per al creixement emocional, psicològic, educacional... Dels fills no és necessàriament el de la família de "tota la vida".
I aquesta és una evolució com la que es va donar temps enrere. En el passat només es reconeixia als fills dins del matrimoni i, posteriorment, es van reconèixer amb els mateixos drets als fills de dins com de fora del matrimoni. I en aquest sentit la legislació dels països més avançats, com en aquest cas concret aquí, s'ha anat donant nova forma i abast als nous models de família. ¿Oi que han sentit a dir d'alguna sentència i la guarda (custòdia) del gosset? En l'actualitat és molt habitual fins i tot sentir a dir: "és un membre de la família". I que "no ens toquin al nostre compañer@", perquè tots senten que és així, és un més. Es parla del gos, gat, conillet d'Índies, periquito i un llarg etc.
I és que no ens n'adonem, i salvant les distàncies, estem immersos en aquest agradable, en aquest cas, volta de caragol que ens permet, fins i tot, regular com ens relacionarem amb el nostre company, pelut o no... En cas de fi del matrimoni o la parella.
Evolució del concepte de família que també s'hauria de donar en les diferents jurisdiccions en les quals s'organitzen els nostres jutjats. De la mateixa manera que existeix la jurisdicció social o laboral, penal, civil o mercantil hi hauria d'haver una jurisdicció de família. Concretada en jutges, lletrats de l'administració, etc. que estiguin, específicament, formats en la matèria i que no depenguin de la jurisdicció civil. Aquesta és una reivindicació dels advocats/es que ens dediquem i estem especialitzats, com és el meu cas, en dret de família. I no poques organitzacions de juristes també se'n fan ressò.
Aquesta evolució és primordial per poder donar un bon servei a l'administrat, al ciutadà que acudeix a un jutjat perquè la solució amistosa, mediació prèvia tan necessària, no ha resolt res, o part, de les qüestions que li preocupen. Sortint de les nostres fronteres un altre desafiament i repte en aquest àmbit és que a tots els països i els seus marcs jurídics es reconeguin els nous models de família amb els seus drets. S'ha d'eliminar tot buit legal, discriminació i inseguretat jurídica per tenir una família tradicional, o bé una moderna o per estar en un país o en un altre.
Avui dia la família tradicional, heterosexual i casada, no és l'únic model de família. No és l'únic "niu" perfecte on poder criar els fills, siguin o no fruit del matrimoni. I prova d'això és que si tan perfecte és el model de sempre o tradicional: ¿Per què es va haver d'"inventar" una llei, l'anomenada llei del divorci, per poder desunir aquells que no desitjaven ser-hi junts?
Per tant, l'entorn idoni per al creixement emocional, psicològic, educacional... Dels fills no és necessàriament el de la família de "tota la vida".
I aquesta és una evolució com la que es va donar temps enrere. En el passat només es reconeixia als fills dins del matrimoni i, posteriorment, es van reconèixer amb els mateixos drets als fills de dins com de fora del matrimoni. I en aquest sentit la legislació dels països més avançats, com en aquest cas concret aquí, s'ha anat donant nova forma i abast als nous models de família. ¿Oi que han sentit a dir d'alguna sentència i la guarda (custòdia) del gosset? En l'actualitat és molt habitual fins i tot sentir a dir: "és un membre de la família". I que "no ens toquin al nostre compañer@", perquè tots senten que és així, és un més. Es parla del gos, gat, conillet d'Índies, periquito i un llarg etc.
I és que no ens n'adonem, i salvant les distàncies, estem immersos en aquest agradable, en aquest cas, volta de caragol que ens permet, fins i tot, regular com ens relacionarem amb el nostre company, pelut o no... En cas de fi del matrimoni o la parella.
Evolució del concepte de família que també s'hauria de donar en les diferents jurisdiccions en les quals s'organitzen els nostres jutjats. De la mateixa manera que existeix la jurisdicció social o laboral, penal, civil o mercantil hi hauria d'haver una jurisdicció de família. Concretada en jutges, lletrats de l'administració, etc. que estiguin, específicament, formats en la matèria i que no depenguin de la jurisdicció civil. Aquesta és una reivindicació dels advocats/es que ens dediquem i estem especialitzats, com és el meu cas, en dret de família. I no poques organitzacions de juristes també se'n fan ressò.
Aquesta evolució és primordial per poder donar un bon servei a l'administrat, al ciutadà que acudeix a un jutjat perquè la solució amistosa, mediació prèvia tan necessària, no ha resolt res, o part, de les qüestions que li preocupen. Sortint de les nostres fronteres un altre desafiament i repte en aquest àmbit és que a tots els països i els seus marcs jurídics es reconeguin els nous models de família amb els seus drets. S'ha d'eliminar tot buit legal, discriminació i inseguretat jurídica per tenir una família tradicional, o bé una moderna o per estar en un país o en un altre.