La Rambla a migdia Foto: Joan Manel Oller

Carme Labòria: "Una Rambla per a les persones"
La mobilitat és un dret per a tothom. Per aquesta raó, l’equip de govern de l’Ajuntament de Terrassa té molt clar que la prioritat és donar resposta a les necessitats de la nostra societat i de cadascun dels col·lectius que en formen part.

Gent gran, joves, adults, nens i nenes o persones amb discapacitats, cadascú té les seves necessitats i cal trobar la solució més adient. En el cas de la rambla d’Ègara, hem apostat per transformar-la en via pensada més en les persones, restringint la circulació de vehicles privats i promovent el  transport públic.  

La rambla d’Ègara, la nova illa de vianants de l’antic poble de Sant Pere o més antigament la del centre històric egarenc, són un bons exemples d’actuacions que ajuden a projectar una imatge de ciutat moderna i renovada, on es planifica pensant en les persones i no només en els vehicles o en el trànsit.

Són actuacions orientades a millorar la qualitat de l’aire, a reduir el soroll dels carrers, a disminuir els efectes negatius del canvi climàtic, millores que també comporten efectes positius sobre la salut de la ciutadania.

La Rambla és per ramblejar, per passejar, per fer ciutat, per accedir a l’àmplia oferta comercial i de serveis de qualitat. Sóc conscient que aquests processos de transformació no han estat fàcils.

En el seu dia, també van haver-hi  crítiques per l'habilitació per a vianants del carrer Sant Pere o de la plaça Vella, i ara ningú dubta de la seva idoneïtat.

Costa renunciar a la situació d’exclusivitat que ha viscut la mobilitat en vehicle privat durant les darreres dècades i es fa notòria una resistència inicial al canvis. Però només cal fixar-se en altres ciutats de països veïns per observar que cada cop són més els carrers reservats a la mobilitat en transport públic, en bici i a peu. Però que ningú pensi que allà va ser més fàcil.

A Terrassa, cada dia es fan més de 350.000 desplaçaments dins la ciutat en les diferents maneres de transport. La mobilitat a peu representa 1 de cada 2 desplaçaments però, en canvi, nomes un 33 per cent de la superfície dels carrers està destinada a voreres i menys d’un 4 per cent dels 430 quilòmetres de carrers de la ciutat són per a vianants o el transport públic, dels quals 0,7 km corresponen a la rambla d’Ègara.

Potser cal que replantegem i reequilibrem aquesta distribució de l’espai públic de la ciutat. No oblidem tampoc que l’encariment del preu del petroli i de l’energia en general fa que sigui encara més necessari oferir als ciutadans alternatives per desplaçar-se d’una forma més econòmica.

Per aconseguir-ho, és necessari fer competitiu el servei d’autobusos, donar-li prioritat als carrers per fer-lo més ràpid i puntual, ampliar voreres on siguin insuficients i fer-les accessibles, així com facilitar la mobilitat en bicicleta per la ciutat.

La societat evoluciona, no sempre al gust de tothom, però intentem que ho faci cercant el bé comú.  

Mirar a la rambla d'Ègara del passat, amb milers de vehicles circulant-hi cada dia, és apostar per una ciutat més gris. I la nostra voluntat és que Terrassa mantingui el seu caràcter emprenedor i dinàmic, amb el grau de modernitat que l’ha caracteritzat al llarg de tots els segles.

Gabriel Turmo: "El govern penalitza el vehicle privat "
Per valorar les actuacions que s'han dut a terme a la Rambla, el seu actual disseny i la prohibició de circulació de vehicles privats, al seu tram central fonamentalment, no es poden perdre mai de vista les polítiques de mobilitat impulsades als darrers anys per l'Ajuntament, des d'una visió d'esquerres, i l'objectiu d'aquestes, contrari en part als objectius fixats al Pla Director de Mobilitat. La principal finalitat de les polítiques de mobilitat dels grups municipals del PSC i d'ICV-EUiA, i també d'ERC, quan va estar al govern municipal, és i ha estat penalitzar l'ús del vehicle privat sense oferir-hi alternatives, en una ciutat amb més de 100.000 vehicles privats.

Aquesta és la causa i origen de moltes dels problemes de la mobilitat: no gestionar la realitat i obsessionar-se, tècnicament i políticament, amb el vehicle privat.

El disseny de l'actual Rambla, amb la prohibició de circulació de vehicles privats, és un exemple de l'esmentada obsessió i de governar girant l'esquena a la realitat.

La Rambla era una via fonamental per a la distribució del trànsit de la ciutat i per a la mobilitat interna, amb una circulació força intensa. Eliminar aquest espai, com s'ha fet en definitiva i a la pràctica, de la xarxa viària requeria indubtablement alternatives òptimes per la redistribució del trànsit, alternatives que estaven de fet previstes al Pla Director de Mobilitat però que encara no són funcionals.

Des del nostre Grup hem defensat i apostat per la recuperació de la rambla d’Ègara com a passeig per la ciutat però vinculat necessàriament, des d'una vessant de mobilitat, al desenvolupament de la proposta de xarxa viària bàsica que preveu el Pla Director de Mobilitat necessària per a la ciutat per garantir la fluïdesa del trànsit i la capacitat d'absorció d'aquest, així com també per poder alliberar trams, com ara el de la Rambla. No es pot construir la casa per la teulada, que és el que s'ha fet amb la Rambla.

Aquesta proposta de xarxa viària bàsica no és encara funcional, ni els dos sistemes de rondes que es preveuen (una d'interior i una altra d'exterior), ni el sistema d'avingudes amb dos eixos verticals i tres travesses urbanes, i mentre no es desenvolupi, actuacions com la de la Rambla, sense preveure-hi alternatives, generaran incidències en la mobilitat de la nostra ciutat. En aquest cas tenim malauradament l'exemple de l'afectació que suposa per als carrers Arquimedes i Galileu, congestionats de manera molt intensa a determinades franges horàries del dia, que generen importants inconvenients i molèsties als veïns d'aquests carrers i del seu entorn.

És indubtable que la nova Rambla no funciona, amb totes les problemàtiques que se'n deriven. Però és possible, davant de la desesperant passivitat del govern municipal, adoptar mesures per millorar la situació descrita i per afavorir també la dinamització de la Rambla com a eix comercial. Entre aquestes, fonamentalment,  flexibilitzar la prohibició de circulació de vehicles privats, autoritzant-hi, respecte als trams de la Rambla afectats per la prohibició de circulació de vehicles privats, la circulació de vehicles privats per a persones residents, la circulació de motocicletes-ciclomotors i vehicles elèctrics, i la circulació general de vehicles privats en determinats trams horaris a determinar (haurien de ser els de més densitat de trànsit), facilitant-hi també la circulació de vehicles privats per a l'accés als aparcaments i flexibilitzant i millorant els itineraris de pas per a les tasques de càrrega i descàrrega vinculades a activitats econòmiques i necessàries per al seu desenvolupament.

Aquest és el nostre compromís. Solucions per a Terrassa. Solucions per a la rambla d'Ègara.