La llista electoral de Terrassa de la CUP està encapçalada per Maria Sirvent Escrig. Dos cognoms originaris del País Valencià, territori del qual no dubta que pertany als Països Catalans. La nova líder del partit -un concepte que no li agrada massa- és un advocada de la ciutat de 28 anys i una activista del moviment antirepressiu. Va ser escollida en una assemblea oberta celebrada al Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany. "Terrassa és la segona ciutat de Catalunya en habitatges buits. Dir que l'Ajuntament està actuant bé davant l'emergència social és cinisme", va dir aquell dia. Viatjar, llegir i estar amb els amics i xerrar amb ells són algunes de les seves passions. És l'única dona que hi ha com a cap de llista a Terrassa. Té el despatx professional a la Rambla, molt a prop de la seu del Partit Popular, a la porta del davant. Està especialitzada en temes de gènere i d'habitatge i va defensar tres terrassencs i un ullastrellenc imputats en el multireferèndum.

Com arriba a la política?
Des de ben jove ja em va interessar. I participava en les assemblees d'estudiants a l'institut i a la universitat.

I com entra a la CUP?
Els moviments socials i la CUP, com a esquerra independentista, encaixaven amb la meva forma de pensar i de veure les coses. Així començo a col·laborar amb Solidaritat Antirepressiva de Terrassa en diverses accions. La branca institucional, malgrat que no era fonamental, sí que a parer meu era trascendental per aconseguir un canvi estructural de la societat i fer que l'Ajuntament deixi de ser un mur pels moviments socials i es converteixi en tot el contrari, en un còmplice. Cal posar tots els espais i equipaments públics a disposició de la ciutadania. La veu del carrer s'ha de fer servir.

I com s'embarca en la candidatura i com arriba a ser-ne la número 1. No li diem la líder perquè sabem que no li agrada.
Ho decidim tot entre tots i totes i en una assemblea vaig ser la persona més votada. I vaig decidir assumir aquesta gran responsabilitat.

És l'única dona que encapçala una candidatura a Terrassa. En sap les raons?
No sé quin és el motiu. Els meus companys i companyes van confiar en mi no per dona sinó per les meves qualitats, suposo. Per altra banda, no és casualitat que sigui l'única dona. Està relacionat amb la concepció patriarcal que tenim tots plegats de la vida pública. Històricament s'ha relegat el paper de la dona als espais privats. La CUP en té una altra idea.

Què van veure en vostè els seus companys?
Tots tenim les nostres virtuts i els nostres defectes.

D'acord, però què van intuir que podia aportar Maria Sirvent?
El fet que sempre busco el vessant pràctic de les coses. Sóc realista.

Com s'afronten les eleccions del 24 de maig, amb algun objectiu concret?
Som optimistes i pensem que obtindrem representació a l'Ajuntament. Això ens permetrà accedir a recursos als quals actualment no arribem i començar a dibuixar un camí que ajudi que el poble s'autogoverni.

Vol dir més de 4.000 vots.
Sí. Més o menys.

Fins ara, s'ha rondat els 1.000 en altres eleccions. D'on surten els 3.000 que falten?
De la feina que s'ha fet a nivell local i nacional. Estem realitzant una gran anàlisi de ciutat, comptant amb tots els moviments socials. Però no és indispensable entrar a l'Ajuntament i no estem disposats a pagar qualsevol preu per governar o pactar. I cal recordar que les decisions les prendrem en una assemblea.

Què passarà després del 24 de maig?
No vull fer política-ficció.

No té clar qui guanyarà?
No vull entrar en aquest joc.

Ni parlar de pactes?
Tampoc. Quan s'hagi de fer no oblidarem les nostres línies polítiques.

Poden ser decisius a l'hora de conformar un equip de govern?
Torna a ser política-ficció.

Anem a la realitat. Hi haurà moltes forces a la sala de plens.
Ho sembla. Més que fins ara. Serà un escenari complicat i interessant.

Entre d'altres, tot apunta a l'entrada de Ciutadans. És un partit unionista. És bo, és dolent? Reflecteix la realitat?
No penso que aportin res concret. Tenen un discurs molt populista.

Són eleccions locals o nacionals?
Per la CUP, locals. Sempre pensem en el municipi i les seves característiques i especificitats, sense dependre de línies que ens marquin des de fora.

Però no negarà que des de molts àmbits se'ls dóna un caire de prèvies a les plebiscitàries de setembre?
I tant que sí. En aquest sentit, sí.

La independència comença als ajuntaments?
Tot comença als ajuntaments i als espais més propers a la ciutadania.

La societat està preparada per aquest canvi?
El poble està preparat per prendre decisions. La gent de cada barri és la que coneix millor que ningú què hi passa i quines poden ser les solucions. Se l'ha d'escoltar. Crec en l'autogestió. Ningú és més que ningú.

Dels darrers anys d'Ajuntament socialista, amb suport d'ICV-EUiA, què en diria?
Que hi ha hagut una política d'aparador que ha anat paliant els efectes de la crisi. Però no he vist cap canvi estructural ni en la política ni en la manera de fer. No és el mateix posar pedaços que recomençar, que tornar a construir. La política actual no camina cap a la desmercantilització dels drets més bàsics. Mentre siguin un producte del mercat, no anirem bé i la injustícia hi serà. El teixit productiu ha de respondre a interessos col·lectius i no individual, no als d'uns pocs, no a un poder econòmic minoritari.

Com a Maria Sirvent, parli'ns d'algun projecte.
Una ciutat on l'espai públic sigui públic.

Vostè treballa a la Rambla. Què se n'ha de fer?
El que s'ha de fer s'ha d'emmarcar en un pla general de mobilitat, que s'ha de redibuixar de dalt a baix. El que sí que cal és potenciar i millorar el transport públic i que el cotxe privat es pugui deixar a casa.

Com es desplaça?
Habitualment, a peu. Visc a prop de la feina.

Hi ha pocs autobusos?
Més que pocs, estan mal distribuïts.