Finalment, la Secció 5ª de la sala contenciosa administrativa del TSJC ha desestimat els recursos de reposició plantejats tant pels pares dels alumnes recurrents, com pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, pels titulars dels centres i per les associacions de pares, i ha ratificat la decisió presa el passat mes de gener amb la que es requeria a diversos directors de col·legi als efectes de fer efectiu l'ús vehicular de la llengua castellana en un 25 % de les hores lectives. D'aquesta manera, el TSJC ni accepta la demanda dels pares d'ampliar el percentatge fins el 50% i d'Ensenyament que volia eleminar aquesta quota.
Res del 50%
El Tribunal no admet la pretensió que els percentatges d'ús d'una i altra llengua siguin del 50% cadascuna. En aquest sentit es reitera que el català constitueix el “centre de gravetat” del sistema d'ensenyament segons disposa la normativa catalana, de manera que és raonable que la seva presència en l'ensenyament sigui més intensa.
Percentatge mínim suficient
D'altra banda les interlocutòries posen en relleu que en la interpretació que el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem han fet fins ara, cal que el castellà estigui present com a llengua vehicular a l'ensenyament, i ho estigui almenys en un “percentatge mínim suficient”, de manera que si l'Administració no fixa aquest percentatge segons el seu criteri, correspon als Tribunals fer efectiu aquest mandat.
Mana el Constitucional
El Tribunal insisteix que la presència vehicular suficient de les llengües oficials és un mandat constitucional, de manera que aquesta no és una qüestió disponible pels centres docents; centres que queden sotmesos al marc legal de la mateixa manera que els pares i els restants agents que intervenen en el servei públic de l'ensenyament, com succeeix amb altres aspectes com ara la identificació de les assignatures que conformen els cursos o els currículums escolars .
Finalment, les interlocutòries es fan ressò de la doctrina reiterada del Tribunal Suprem en el sentit que la presència vehicular del castellà no es pot resoldre exclusivament a partir de l'ensenyament singularitzat aplicat a un determinat alumne, descarta així mateix que la simple aplicació del marc general legislatiu i constitucional pugui ocasionar segregació per raons lingüístiques.