"El GPENAT (Grup per la Protecció dels Espais Naturals A Terrassa) som un grup de ciutadans que des de fa aproximadament un any treballem la realitat i les problemàtiques dels espais periurbans de Terrassa. Fins al moment el grup ha estat realitzant una aproximació (estudi i treball de camp) a l’estat del territori periurbà de la ciutat de Terrassa i a la realitat normativa que els regula (planejament urbanístic, territorial i sectorial).
Aquest treball ens ha permès constatar que existeix una degradació d’espais amb importants funcions ecològiques, ambientals, productives, educatives i de lleure ciutadà. Podem dir, doncs, que les esmentades funcions estan en certa manera anul·lades per la dominància i els impactes dels usos i activitats urbanes més agressives (indústria, infraestructures, deixalles, tancats, etc.) que esquitxen tot el territori, sense estar a la pràctica ordenades.
Considerem que l’anomenada degradació respon principalment a:
Un model de ciutat probablement insostenible, fonamentat principalment en el creixement econòmic, que importa recursos i que expulsa residus i impactes cap a fora. Pensem que la gran petjada ecològica de les ciutats actuals es manifesta en primer terme als espais periurbans, o el que és el mateix, la degradació dels espais periurbans és un reflex evident d’un model de ciutat insostenible.
Una administració que no ha dotat de projecte real els espais periurbans. La “cultura” urbanística dominant, si bé a la teoria ha superat la concepció del territori no urbà com a simples espais “lliures” (disponibles per urbanitzar), encara els considera tan sols “no urbanitzables”. Això és, exclusivament aplicar la classificació urbanística i abandonar la gestió com a forma de conservar l’entorn natural. En el cas que el planejament urbanístic municipal vagi més enllà i apunti algun tipus de desenvolupament per al sòl no urbanitzable, això no s’ha traduït a la pràctica. Exemples: encara no s’ha materialitzat cap dels plans especials que el POUM de Terrassa preveu per a regular usos i activitats en sòl no urbanitzable i per a preservar-ne els seus valors i funcions ecològiques; no s’ha materialitzat l’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac previst pel POUM per al nord de Terrassa.
Una ciutadania que paradoxalment viu “d’esquena” als espais periurbans, fet sorprenent ja que normalment els ciutadans estimen convenient el contacte amb la natura i la protecció dels espais naturals. Pensem que això s’explica per una “esbiaixada” percepció ciutadana del territori, molt condicionada per la mobilitat (principalment privada) i pel frenètic ritme de vida de la ciutat. Els espais periurbans estan imbricats en les zones on es concentren les principals infraestructures de mobilitat i “de camí a...” (Barcelona, Sabadell, el Parc Natural, etc.). La visió que tenim del territori periurbà és “des del cotxe” (qui ha vist mai la C-58 des del Parc Agrari de Sabadell?).
Què volem fer? Com ho farem? Garantir la protecció dels espais periurbans, dels ecosistemes i de les seves funcions com a connectors ecològics, hàbitats de fauna i flora, etc; cercar i potenciar instruments polítics, jurídics, econòmics i fiscals que possibilitin la valoració i conservació d’aquests espais; contribuir a recuperar el patrimoni històric i cultural dipositat en els espais periurbans de la ciutat; recuperar les activitats pròpies dels espais agroforestals, a través de processos d’innovació i de creació d’idees: i recuperar el valor paisatgístic i de lleure dels espais periurbans terrassencs.
En definitiva treballar per una ciutat sostenible: amb una alta capacitat d’innovació en la creació de cultura, de nous valors, en la creació de sentit de la ciutadania, en la minimització del consum de recursos i en la preservació del territori.
Tot això ho farem documentant-nos i formant-nos (sumant coneixements), construint arguments i propostes, realitzant un control de l’estat del territori i de les actuacions que si realitzen, denunciant les actuacions que atemptin contra les funcions i els valors de l’entorn natural, teixint complicitats entre entitats i ciutadans treballant en xarxa, i realitzant treball de difusió i educatiu amb la ciutadania. En resum, ens proposem realitzar algunes funcions d’observatori del territori de la ciutat de Terrassa.
2.Aprendre i debatre sobre els espais periurbans.
Aproximar la realitat i problemàtiques dels espais periurbans de forma divulgativa: valors i funcions, principals reptes que enfronten (oportunitats i amenaces). Es realitzaran tres intervencions a càrrec d’experts en la matèria centrades en l’important component agrari dels espais periurbans (passat i present) i en el seu valor natural. Després de cada xerrada s’ha reservat un espai d’interlocució amb els ponents i de debat entorn a allò que suggereixin les intervencions. Es tracta de posar les bases per a poder construir futures propostes i que la ciutadania conegui la realitat dels espais periurbans.
3.Engegar un debat entorn de l’afectació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) als espais naturals de Terrassa
Tenint en compte que previsiblement la propera primavera s’aprovarà inicialment el Pla, i que aquest determinarà (per bé o per mal) el futur del nostre territori, és important conèixer-ne el contingut i posar-lo a debat. Si bé és cert que el 7 de maig del 2008 es féu la presentació oficial de l’Avantprojecte del PTMB a Terrassa i que els ajuntaments de l’àrea metropolitana ja han dit la seva durant el procés d’elaboració de l’Avantprojecte, la ciutadania podrà tornar a opinar en el procés d’exposició pública que s’iniciarà en breu. A les jornades s’intentarà realitzar una aproximació ciutadana a l’afectació del PTMB la ciutat, pensant ja en l’exposició pública de l'aprovació inicial.
El punt de partida el posarà l’ADENC, entitat de referència en el camp del medi natural i del territori i en la crítica al PTMB. La concreció a Terrassa anirà a càrrec del GPENAT. Posteriorment hi haurà espai per al debat i, si s’escau, es pretén donar impuls a un grup de treball per preparar al·legacions al PTMB. Es pot avançar que si bé el PTMB protegeix els espais periurbans del nord de Terrassa, a l’est de la ciutat s’han detectat zones que es desprotegeixen (comparant-ho amb el POUM). La zona est té un paper molt rellevant com a connector ecològic entre els parcs naturals de Sant Llorenç i de Collserola; per tant, cal analitzar aquesta mancança i tractar d’esmenar-la."
Aquest treball ens ha permès constatar que existeix una degradació d’espais amb importants funcions ecològiques, ambientals, productives, educatives i de lleure ciutadà. Podem dir, doncs, que les esmentades funcions estan en certa manera anul·lades per la dominància i els impactes dels usos i activitats urbanes més agressives (indústria, infraestructures, deixalles, tancats, etc.) que esquitxen tot el territori, sense estar a la pràctica ordenades.
Considerem que l’anomenada degradació respon principalment a:
Un model de ciutat probablement insostenible, fonamentat principalment en el creixement econòmic, que importa recursos i que expulsa residus i impactes cap a fora. Pensem que la gran petjada ecològica de les ciutats actuals es manifesta en primer terme als espais periurbans, o el que és el mateix, la degradació dels espais periurbans és un reflex evident d’un model de ciutat insostenible.
Una administració que no ha dotat de projecte real els espais periurbans. La “cultura” urbanística dominant, si bé a la teoria ha superat la concepció del territori no urbà com a simples espais “lliures” (disponibles per urbanitzar), encara els considera tan sols “no urbanitzables”. Això és, exclusivament aplicar la classificació urbanística i abandonar la gestió com a forma de conservar l’entorn natural. En el cas que el planejament urbanístic municipal vagi més enllà i apunti algun tipus de desenvolupament per al sòl no urbanitzable, això no s’ha traduït a la pràctica. Exemples: encara no s’ha materialitzat cap dels plans especials que el POUM de Terrassa preveu per a regular usos i activitats en sòl no urbanitzable i per a preservar-ne els seus valors i funcions ecològiques; no s’ha materialitzat l’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac previst pel POUM per al nord de Terrassa.
Una ciutadania que paradoxalment viu “d’esquena” als espais periurbans, fet sorprenent ja que normalment els ciutadans estimen convenient el contacte amb la natura i la protecció dels espais naturals. Pensem que això s’explica per una “esbiaixada” percepció ciutadana del territori, molt condicionada per la mobilitat (principalment privada) i pel frenètic ritme de vida de la ciutat. Els espais periurbans estan imbricats en les zones on es concentren les principals infraestructures de mobilitat i “de camí a...” (Barcelona, Sabadell, el Parc Natural, etc.). La visió que tenim del territori periurbà és “des del cotxe” (qui ha vist mai la C-58 des del Parc Agrari de Sabadell?).
Què volem fer? Com ho farem? Garantir la protecció dels espais periurbans, dels ecosistemes i de les seves funcions com a connectors ecològics, hàbitats de fauna i flora, etc; cercar i potenciar instruments polítics, jurídics, econòmics i fiscals que possibilitin la valoració i conservació d’aquests espais; contribuir a recuperar el patrimoni històric i cultural dipositat en els espais periurbans de la ciutat; recuperar les activitats pròpies dels espais agroforestals, a través de processos d’innovació i de creació d’idees: i recuperar el valor paisatgístic i de lleure dels espais periurbans terrassencs.
En definitiva treballar per una ciutat sostenible: amb una alta capacitat d’innovació en la creació de cultura, de nous valors, en la creació de sentit de la ciutadania, en la minimització del consum de recursos i en la preservació del territori.
Tot això ho farem documentant-nos i formant-nos (sumant coneixements), construint arguments i propostes, realitzant un control de l’estat del territori i de les actuacions que si realitzen, denunciant les actuacions que atemptin contra les funcions i els valors de l’entorn natural, teixint complicitats entre entitats i ciutadans treballant en xarxa, i realitzant treball de difusió i educatiu amb la ciutadania. En resum, ens proposem realitzar algunes funcions d’observatori del territori de la ciutat de Terrassa.
2.Aprendre i debatre sobre els espais periurbans.
Aproximar la realitat i problemàtiques dels espais periurbans de forma divulgativa: valors i funcions, principals reptes que enfronten (oportunitats i amenaces). Es realitzaran tres intervencions a càrrec d’experts en la matèria centrades en l’important component agrari dels espais periurbans (passat i present) i en el seu valor natural. Després de cada xerrada s’ha reservat un espai d’interlocució amb els ponents i de debat entorn a allò que suggereixin les intervencions. Es tracta de posar les bases per a poder construir futures propostes i que la ciutadania conegui la realitat dels espais periurbans.
3.Engegar un debat entorn de l’afectació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) als espais naturals de Terrassa
Tenint en compte que previsiblement la propera primavera s’aprovarà inicialment el Pla, i que aquest determinarà (per bé o per mal) el futur del nostre territori, és important conèixer-ne el contingut i posar-lo a debat. Si bé és cert que el 7 de maig del 2008 es féu la presentació oficial de l’Avantprojecte del PTMB a Terrassa i que els ajuntaments de l’àrea metropolitana ja han dit la seva durant el procés d’elaboració de l’Avantprojecte, la ciutadania podrà tornar a opinar en el procés d’exposició pública que s’iniciarà en breu. A les jornades s’intentarà realitzar una aproximació ciutadana a l’afectació del PTMB la ciutat, pensant ja en l’exposició pública de l'aprovació inicial.
El punt de partida el posarà l’ADENC, entitat de referència en el camp del medi natural i del territori i en la crítica al PTMB. La concreció a Terrassa anirà a càrrec del GPENAT. Posteriorment hi haurà espai per al debat i, si s’escau, es pretén donar impuls a un grup de treball per preparar al·legacions al PTMB. Es pot avançar que si bé el PTMB protegeix els espais periurbans del nord de Terrassa, a l’est de la ciutat s’han detectat zones que es desprotegeixen (comparant-ho amb el POUM). La zona est té un paper molt rellevant com a connector ecològic entre els parcs naturals de Sant Llorenç i de Collserola; per tant, cal analitzar aquesta mancança i tractar d’esmenar-la."
