Javier González: «Som absolutament incompatibles amb els partits independentistes per compartir govern»

Ciutadans (Cs) va irrompre l'any 2015 a Terrassa on va aconseguir tres dels 27 regidors que conformen el ple municipal. Ara, quatre anys després el seu portaveu i alcaldable de la formació taronja, Javier González, considera que són un partit amb més coneixement de l'administració local i assegura que són "l'alternativa de centre perquè la ciutat progressi".

A pocs dies de les eleccions municipals recuperem l'entrevista a LaTorre, on González afirma que si els resultats de les eleccions municipals els ho permet seguiran amb la lògica d'arribar a acords puntuals amb qualsevol força política i manifesta que tindran la mà estesa a qualsevol partit no independentista per formar el govern que haurà de liderar Terrassa els pròxims quatre anys.

- Es torna a presentar com alcaldable a Terrassa, què ha après en aquests quatre anys? 

- Jo mai havia estat en política i l'experiència ha estat impressionant. Moltes vegades es diu que Terrassa és un poble però des del punt de vista de l'ajuntament no te l'acabes. Ara entenem molt millor quines són les dinàmiques de la ciutat i podem aportar un projecte més interessant de cara als pròxims quatre anys.

El PSC a Terrassa és un partit envellit que no reacciona davant el dia a dia de la ciutat

- A què es refereix amb un projecte més interessant?

- Parteix del coneixement que tenim del municipi i de la capacitat de finançament de les polítiques públiques, que ara mateix són bastant limitades. Tot i això podem oferir una alternativa interessant en el sentit que estem ultimant un equip molt professional amb gent que ve de l'àmbit privat i amb ganes de transformar la ciutat. Nosaltres tenim il·lusió i projecte a diferència del què ha demostrat els últims anys el PSC, un partit envellit, que no reacciona davant el dia a dia de la ciutat. A més a més, la llista que ha proposat demostra que no tenen recanvis de persones, sembla que no acaba de captivar vot jove i això és un senyal que el partit socialista a Terrassa no genera il·lusió. Crec que és una mostra que haurien de sortir una temporada el govern i reflexionar.

- A qui captiven vostès? 

- Nosaltres som els del vot útil, una opció de centre, capaç d'arribar a acords amb tothom, una opció nova i regeneradora que oferim una alternativa perquè la ciutat progressi. Sempre hem intentat fugir de les etiquetes ideològiques i centrar-nos en les necessitats dels ciutadans. Des de Cs posem el focus en la generació de riquesa i la dinamització de l'economia per avançar i cobrir les necessitats de les persones que ho necessiten.- Quin balanç fa del mandat?

- En un ajuntament tan fragmentat i amb el PSC governant amb minoria la nostra posició ha estat fonamental per arribar a acords i tirar endavant projectes. El balanç que nosaltres fem és summament positiu malgrat que en alguns moments ha estat difícil de gestionar perquè érem nous. Hem demostrat que tenim un discurs alternatiu i que volem fer valdre com ara en la promoció industrial o l'aigua.

- En relació a la municipalització de l'aigua, fa pocs dies va sortir una sentència favorable a Mina. Com valora el canvi de gestió?

- Nosaltres no som partidaris ni que sigui pública ni privada sinó que la gestió sigui eficient independentment del gestor. La finalització d'un contracte de tants anys és un procés complex però havíem de passar-hi. Des del punt de vista polític i veient que els informes que s'havien presentat des de Mina i des de l'Ajuntament eren tan contraposats, el millor escenari era el del diàleg per arribar a un acord. Crec que el temps ens ha donat la raó i segurament des de l'ajuntament no es va prendre la decisió més adequada municipalitzant la gestió de l'aigua perquè hem assumit un risc que pot comportar una indemnització de 60 milions d'euros a Mina i que s'hauria pogut evitar.

- De quina manera?

- Acceptant un escenari multi operador, és a dir que diverses operadores gestionessin l'aigua de la ciutat. En relació a la xarxa del centre de la ciutat que reclama Mina, des del nostre punt de vista s'hauria d'haver deixat a les seves mans perquè ho seguís gestionant i més endavant debatre si es municipalitza o no.
 
- Quines són les seves prioritats per Terrassa?

- El nostre objectiu és millorar el benestar dels ciutadans i creiem que hem de posar el focus en la generació de valor, d'oportunitats per la creació de llocs de treball. L'única manera de potenciar-ho és transformant la institució local. No podem fer servir les mateixes eines que fins ara perquè des del nostre punt de vista no tenen el resultat que caldria.

- A què es refereix amb transformar la institució?

- La transformació interna de l'ajuntament passa per una organització orientada als ciutadans, com fa una empresa amb els seus clients. D'alguna manera volem incorporar elements de gestió empresarial a la dinàmica pública. Per fer-ho, cal que els comptes estiguin sanejats i tenir la suficient capacitat d'inversió i creiem que amb la dinamització econòmica dels pròxims quatre anys tindrem més recursos. 

No es va prendre la decisió més adequada municipalitzant la gestió de l'aigua perquè hem assumit un risc que pot comportar una indemnització de 60 milions d'euros

També ho enfoquem amb l'urbanisme. Políticament hem reclamat la modificació del POUM per poder revitalitzar certes zones de la ciutat. Sabem que en els pròxims anys no es farà perquè ara hi ha activitat i modificar el planejament significaria aturar llicències però hi ha moltes zones per desenvolupar a la ciutat què estan tapades per una ineficiència en la gestió de l'àrea d'urbanisme. Creiem que aquesta àrea de l'ajuntament s'ha de gestionar d'una altra manera per poder dinamitzar diverses zones de la ciutat com la porta sud, que recentment s'ha presentat, la ronda de ponent o els polígons.

- Com gestionarien l'emergència habitacional que hi ha a Terrassa?

- Terrassa té molt terreny per poder construir i caldria explotar la via de la relació público-privada per fer habitatges de protecció oficial com d'habitatge lliure. Cal desenvolupar sectors de la ciutat i una de les maneres de fer-ho és a través de la cessió del dret de superfície, és a dir, cedir sòl públic a privats perquè aquests facin habitatges amb lloguers assequibles. Creiem que no s'ha explotat prou a la ciutat però cal tenir una voluntat clara per negociar amb els privats perquè l'ajuntament no té múscul inversor.

- Els dos últims anys de mandat han insistit a preservar la neutralitat dels edificis públics, de quina manera gestionarien el clima ideològic que es viu a la ciutat?

- L'espai públic és de tots i si algú vol penjar una pancarta, simplement ha de demanar permís. I aquells que la posin sense permís, els serveis municipals l'han de treure perquè cal respectar un espai comú. Pel que fa als edificis oficials és evident que no es pot penjar res, ni amb permís ni sense, almenys res que sigui partidista i nosaltres ho hem reivindicat durant tot aquest temps i seguirem defensant que les institucions són de tots. Si ens toqués governar, ho faríem per a tots els ciutadans de la ciutat però el respecte a la llei ni el respecte al dret d'expressar-se en llibertat no hauria de ser font de conflicte.
 
- De quina manera creu que influirà el judici de l'1-O a la campanya electoral a Terrassa?

- Desgraciadament hi ha qui utilitza que hi hagi un veí de la ciutat (Josep Rull) empresonat a favor de les seves campanyes electorals i jo no faré un judici de valor perquè cadascú pot fer el que vulgui però crec que sí que influirà. Els partits independentistes intentaran treure tot el rèdit que puguin a aquesta situació. Jo lamento que s'hagi arribat fins aquí i com ja hem dit respectarem les decisions judicials.

- La proximitat amb les eleccions generals, creu que els pot beneficiar o anar en contra de cara a les municipals?

- Cada àmbit electoral és diferent però és evident que estan tan a prop es veuran influenciades. Sobretot a ciutats grans com Terrassa on la figura del candidat es dilueix una mica. Confiem en què serem clau en la formació del govern espanyol tal i que el canvi és possible com hem demostrat a Andalusia.

- Quines són les línies vermelles de Cs a l'hora d'arribar a pactes de govern?

- Les estimacions indiquen que quedarà un ajuntament molt atomitzat però caldrà veure els resultats. Durant aquests quatre anys no hem tingut cap problema en arribar a acords absolutament amb tots els partits. Hem tirat endavant propostes amb partits de dretes, d'esquerres, constitucionalistes i fins i tot amb partits independentistes, no tenim cap problema en reconèixer-ho. Ara bé, una altra cosa és governar. És evident que som absolutament incompatibles amb els partits independentistes per formar govern però fora d'això estic convençut que podrem arribar a acords amb qualsevol altres partits.

Nosaltres som els del vot útil, una opció de centre, capaç d'arribar a acords amb tothom, nova, regeneradora, que oferim una alternativa perquè la ciutat progressi

- Què significaria formar part del govern en ciutats grans com Terrassa?

- Seria importantíssim. Crec que no hem de perdre de vista que encara som un partit nou perquè des de la creació, ara fa 13 anys, pràcticament encara no hem governat enlloc. I encara estem en un procés d'implantació i d'arrelament que implica governar a molts ajuntaments. Crec que ara tenim una oportunitat molt clara fora de Catalunya i també aquí tot i que és més complicat arribar a un màxim de població perquè hi ha més fragmentació.