El proper 11 de maig, solemnitat de la Pentecosta, el bisbe Josep Àngel Saiz Meneses proclamarà la Mare de Déu de la Salut patrona de la diòcesi de Terrassa. L’acte tindrà lloc al Santuari de la Salut de Sabadell, a les 5 de la tarda.
La imatge de la Mare de Déu es portarà en processó des del temple fins a l’esplanada que s’haurà habilitat per a l’acte. Acompanyaran la imatge preveres i laics. Col·locada en el lloc habilitat especialment per a ella, es farà la lectura del decret de proclamació i l’ofrena floral dels onze arxiprestats de la diòcesi i dels participants en la segona trobada diocesana de joves. Acte seguit s’iniciarà l’eucaristia.
Serra de Sant Iscle
El santuari és a la Serra de Sant Iscle, anomenada així des de l’any 1300 per l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria, custodiada per un ermità des de principis del XV i fins a 1851. Un d’ells, a l’anar a buscar l’aigua a una font va descobrir entre el fullatge d’un marge una petita imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús en braços. La tradició no concreta el dia i l’any de l’esdeveniment. El poble va donar a la imatge el nom de Mare de Déu de la Font de la Salut i va ser venerada a l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria, que a finals del XVII s’anomena per primer cop de la Mare de Déu de la Salut.
Campanar característic
A finals del XIX es va construir el nou santuari -inaugurat el 23 d’abril de 1882. La nova imatge que es va fer era dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana. L’any 1896 el municipi va acordar derruir les voltes de l’ermita de Sant Iscle i de Santa Victòria perquè amenaçaven ruïna. En canvi, el santuari va ser embellit el 1907 amb el campanar, que li confereix una silueta característica, i el 1928, amb el Cambril de la Verge, on es va venerar la imatge adornada amb vestits. Des de 1928 el santuari va tenir capellà propi.
La persecució religiosa del 1936 va destrossar la imatge, el cambril i tot el santuari. Acabada la Guerra Civil es va reconstruir el santuari amb un gran sentit litúrgic, iconogràfic i artístic sota la direcció del capellà Ernest Mateu, l’arquitecte Francesc Folguera i el pintor Antoni Vila i Arrufat. La talla de la Verge és de Manuel Martí Cabré: les imatges de sants, d’Enric Monjo, Rafael Solanich, Joaquim Ros i Camil Fàbregas, i les vidrieres, de Jeroni Granell.
La imatge de la Mare de Déu es portarà en processó des del temple fins a l’esplanada que s’haurà habilitat per a l’acte. Acompanyaran la imatge preveres i laics. Col·locada en el lloc habilitat especialment per a ella, es farà la lectura del decret de proclamació i l’ofrena floral dels onze arxiprestats de la diòcesi i dels participants en la segona trobada diocesana de joves. Acte seguit s’iniciarà l’eucaristia.
Serra de Sant Iscle
El santuari és a la Serra de Sant Iscle, anomenada així des de l’any 1300 per l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria, custodiada per un ermità des de principis del XV i fins a 1851. Un d’ells, a l’anar a buscar l’aigua a una font va descobrir entre el fullatge d’un marge una petita imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús en braços. La tradició no concreta el dia i l’any de l’esdeveniment. El poble va donar a la imatge el nom de Mare de Déu de la Font de la Salut i va ser venerada a l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria, que a finals del XVII s’anomena per primer cop de la Mare de Déu de la Salut.
Campanar característic
A finals del XIX es va construir el nou santuari -inaugurat el 23 d’abril de 1882. La nova imatge que es va fer era dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana. L’any 1896 el municipi va acordar derruir les voltes de l’ermita de Sant Iscle i de Santa Victòria perquè amenaçaven ruïna. En canvi, el santuari va ser embellit el 1907 amb el campanar, que li confereix una silueta característica, i el 1928, amb el Cambril de la Verge, on es va venerar la imatge adornada amb vestits. Des de 1928 el santuari va tenir capellà propi.
La persecució religiosa del 1936 va destrossar la imatge, el cambril i tot el santuari. Acabada la Guerra Civil es va reconstruir el santuari amb un gran sentit litúrgic, iconogràfic i artístic sota la direcció del capellà Ernest Mateu, l’arquitecte Francesc Folguera i el pintor Antoni Vila i Arrufat. La talla de la Verge és de Manuel Martí Cabré: les imatges de sants, d’Enric Monjo, Rafael Solanich, Joaquim Ros i Camil Fàbregas, i les vidrieres, de Jeroni Granell.
