Sembla ser que el proper 28 de novembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. Trobo que ja era hora. Feia temps que la legislatura estava esgotada, i algunes lleis cabdals com la d’ordenació territorial o l’electoral no veuran la llum o han estat mal parides degut a l’excessiu i etern tacticisme de la majoria de partits, o bé degut a les interferències de l’Estat central.
És una llàstima que aquesta sensació general de descomposició, de fi de cicle, desdibuixi la feina feta per la Generalitat, però. Hi ha hagut una notabilíssima feina en el camp dels serveis i recursos de benestar social, en la millora i modernització d’infraestructures, en la prestació de serveis de salut o en la projecció internacional de Catalunya. Feina que hauria pogut ser molt més intensa, i hauria pogut abastar àrees més dures del govern, com la política fiscal, la macroeconòmica, la industrial, o la regulació del mercat de treball, en cas que fossim un país normal, lliure i independent. En realitat s’ha fet una feina compensatòria, al llarg de dues legislatures, d’un desert de vint-i-tres anys que primer es va dir socialdemòcrata però que va virar cap al neoliberalisme a la primera ventada…
Cal no oblidar, doncs, que al costat de l’objectiu transversal i cada vegada més central de la independència, és necessari definir quina mena de país es vol, i emprendre les accions adients perquè sigui més o menys pròsper, més o menys facilitador d’igualtat d’oportunitats, més o menys avançat, més o menys preparat per competir al món… Amb la independència no començarà res des de zero, i caldrà seguir treballant dia a dia per tenir mestres, metges, policies, bombers, manyans i cuiners. Allò que es voti ara, condicionarà la manera com el país encararà el futur.
Allò que es voti ara contribuïrà o no a sanejar l’actual sistema de partits, contribuïrà o no a regenerar la vida pública, contribuïrà o no a recuperar el paper de la ciutadania responsable en el control quotidià dels afers públics… Condicionarà, per tant, la qualitat de la futura democràcia de Catalunya, el model futur de país i uns quants aspectes ben sensibles i mesurables de les nostres vides.
Per tot això, penseu bé qui voteu, però voteu… Queden pocs mesos per decidir quin futur volem.
És una llàstima que aquesta sensació general de descomposició, de fi de cicle, desdibuixi la feina feta per la Generalitat, però. Hi ha hagut una notabilíssima feina en el camp dels serveis i recursos de benestar social, en la millora i modernització d’infraestructures, en la prestació de serveis de salut o en la projecció internacional de Catalunya. Feina que hauria pogut ser molt més intensa, i hauria pogut abastar àrees més dures del govern, com la política fiscal, la macroeconòmica, la industrial, o la regulació del mercat de treball, en cas que fossim un país normal, lliure i independent. En realitat s’ha fet una feina compensatòria, al llarg de dues legislatures, d’un desert de vint-i-tres anys que primer es va dir socialdemòcrata però que va virar cap al neoliberalisme a la primera ventada…
Cal no oblidar, doncs, que al costat de l’objectiu transversal i cada vegada més central de la independència, és necessari definir quina mena de país es vol, i emprendre les accions adients perquè sigui més o menys pròsper, més o menys facilitador d’igualtat d’oportunitats, més o menys avançat, més o menys preparat per competir al món… Amb la independència no començarà res des de zero, i caldrà seguir treballant dia a dia per tenir mestres, metges, policies, bombers, manyans i cuiners. Allò que es voti ara, condicionarà la manera com el país encararà el futur.
Allò que es voti ara contribuïrà o no a sanejar l’actual sistema de partits, contribuïrà o no a regenerar la vida pública, contribuïrà o no a recuperar el paper de la ciutadania responsable en el control quotidià dels afers públics… Condicionarà, per tant, la qualitat de la futura democràcia de Catalunya, el model futur de país i uns quants aspectes ben sensibles i mesurables de les nostres vides.
Per tot això, penseu bé qui voteu, però voteu… Queden pocs mesos per decidir quin futur volem.
