Centenars de terrassencs van manifestar aquest dissabte el seu rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional retallant els drets dels catalans recollits a l’Estatut i van reclamar el dret democràtic com a poble de decidir el seu futur. Des de la delegació local d’Òmnium Cultural, els convocants d’aquest acte de protesta, van mobilitzar 3 autocars diferents per arribar a la capital minuts abans de les 6 de la tarda.
Tornant al nostre municipi, els terrassencs que s’havien desplaçat fins la capital se sorprenien de la marea que havia inundat el centre de la ciutat. Oficialment la Policia Local de Barcelona va assegurar que l’assistència era d’un milió cent mil persones i Òmnium Cultural donava la xifra d’un milió i mig de persones, un seguiment massiu que va col•lapsar el centre d’aquesta ciutat. Alguns autocars provinents d’arreu del territori català fins i tot van renunciar a arribar a la capçalera d’Òmnium Cultural i van decidir anar directament cap a la plaça Tetuan, lloc on finalitzava la manifestació.
La delegació terrassenca d’Òmnium no va ser l’única entitat de la ciutat que va organitzar autocars per desplaçar-se a Barcelona. Els partits polítics municipals també es van animar a concentrar els seus militants. Tant ERC, com CiU, com el PSC van organitzar autocars per anar a cridar pel dret a decidir. A més, molts altres terrassencs, militants o no, van desplaçar-se a Barcelona en tren.
Els qui van optar pel transport públic no van tenir-ho fàcil. Els FGC van augmentar la freqüència de pas dels combois, però tot i així des de les 4 de la tarda entrar al tren més enllà de Rubí va ser difícil, tot i que la gent que hi havia dins dels vagons, plens de senyeres i estelades per a l’ocasió, fins i tot animava als que restaven fora i ja havien deixat passar algun comboi a enllaunar-se amb ells. En contrapunt, Renfe va decidir mantenir l’horari de cap de setmana i arribar des de Terrassa a Barcelona amb aquesta línia va ser més difícil per l’aglomeració.
Tornant al nostre municipi, els terrassencs que s’havien desplaçat fins la capital se sorprenien de la marea que havia inundat el centre de la ciutat. Oficialment la Policia Local de Barcelona va assegurar que l’assistència era d’un milió cent mil persones i Òmnium Cultural donava la xifra d’un milió i mig de persones, un seguiment massiu que va col•lapsar el centre d’aquesta ciutat. Alguns autocars provinents d’arreu del territori català fins i tot van renunciar a arribar a la capçalera d’Òmnium Cultural i van decidir anar directament cap a la plaça Tetuan, lloc on finalitzava la manifestació.
La delegació terrassenca d’Òmnium no va ser l’única entitat de la ciutat que va organitzar autocars per desplaçar-se a Barcelona. Els partits polítics municipals també es van animar a concentrar els seus militants. Tant ERC, com CiU, com el PSC van organitzar autocars per anar a cridar pel dret a decidir. A més, molts altres terrassencs, militants o no, van desplaçar-se a Barcelona en tren.
Els qui van optar pel transport públic no van tenir-ho fàcil. Els FGC van augmentar la freqüència de pas dels combois, però tot i així des de les 4 de la tarda entrar al tren més enllà de Rubí va ser difícil, tot i que la gent que hi havia dins dels vagons, plens de senyeres i estelades per a l’ocasió, fins i tot animava als que restaven fora i ja havien deixat passar algun comboi a enllaunar-se amb ells. En contrapunt, Renfe va decidir mantenir l’horari de cap de setmana i arribar des de Terrassa a Barcelona amb aquesta línia va ser més difícil per l’aglomeració.
