Podia haver significat la quarta victòria consecutiva i mitja permanència a la butxaca però res d’això va passar i tocarà patir fins al final. El Terrassa va tornar a tastar el gust de la derrota al caure al camp d’un rival directe com l’Amposta (2-1) en un enfrontament de dues meitats ben diferenciades. En la primera, els homes de Miquel Olmo van mostrar una bona actitud i no només van equilibrar forces en el marcador sinó que van tenir opcions de marxar al descans amb avantatge. Però en la represa, els locals van recuperar el timó davant d’uns egarencs ofensivament esmorteïts.
Amb el vent de mestral a favor, el Terrassa FC va sortir amb bona predisposició però van ser els locals els qui van colpejar. El capità de l’Amposta Gustavo va marcar de falta directa ajustada al primer pal, en una acció en què Miguel Ángel no va poder fer res. Lluny d’enfonsar-se, els egarencs no es van deixar influir per l’adversitat del marcador. Això sí, Miguel Ángel va evitar el 2-0 en un xut de Narváez. Al minut 19, una infracció de Jesús sobre Carlos va propiciar el penal que David López transformaria (1-1).
A partir d’aquell moment, el matx va entrar en una dinàmica entretinguda d’intercanvi d’ocasions. Al 22 Gustavo va xutar massa creuat i al 23 Miguel Ángel va tornar a frustrar les esperances de Narváez. La resposta terrassenca es va traduir en un llançament des de la frontal de Carlos i una rematada defectuosa de Molist.
Ocasions egarenques
Els darrers deu minuts del primer temps van ser els millors dels d’Olmo quant a producció ofensiva. Al 34, Libo va engaltar una canonada des de 35 metres que obligà al porter Diego a rebutjar a córner. Al 43, una volea desviada d’Urbano i al 44 va ser Carlos el qui hagués pogut fer l’1 a 2. Amb la sensació agredolça per haver perdonat tot i jugar a un nivell òptim, el Terrassa FC va enfilar el camí dels vestidors.
La segona part va oferir una història ben diferent, amb un conjunt local més incisiu i un Terrassa FC que de mica en mica es va anar fent petit. Una centrada de David López a la qual no va arribar Carlos va ser un primer avís que no tindria continuïtat. L’Amposta va assetjar amb insistència la porteria defensada per Miguel Ángel i el premi no va trigar a arribar. Al minut 66, un dejà vu massa recent va sacsejar els egarencs. Novament el capità local, Gustavo, i un altre cop una falta directa van servir per trencar la igualtat al marcador. El llançament va ser tan magistral com imparable.
A onze minuts per al final, Olmo va arriscar amb l’entrada de Jony i Reyes en substitució de Joshua i Pep Arau respectivament. Però el bagatge ofensiu no es va incrementar. En el darrer quart d’hora el Terrassa va seguir aguantant les envestides locals. L’Amposta, per la seva part, va entrar en una espiral de protestes en què es reclamava de tot i constantment: faltes, targetes, penals a l’àrea terrassenca... Això no va beneficiar gens ni mica el conjunt de Miquel Olmo, que li va faltar grapa i convenciment per buscar el gol de l’empat.
En els instants finals, Urbano va gaudir d’una rematada de cap però la pilota no va crear dificultats al porter local. L’àrbitre va afegir 4 minuts però en temps afegit tampoc va arribar el gol. La derrota trenca una ratxa de tres triomfs seguits i es produeix contra un rival directe per assolir una permanència que continua estant a l’abast.
Amb el vent de mestral a favor, el Terrassa FC va sortir amb bona predisposició però van ser els locals els qui van colpejar. El capità de l’Amposta Gustavo va marcar de falta directa ajustada al primer pal, en una acció en què Miguel Ángel no va poder fer res. Lluny d’enfonsar-se, els egarencs no es van deixar influir per l’adversitat del marcador. Això sí, Miguel Ángel va evitar el 2-0 en un xut de Narváez. Al minut 19, una infracció de Jesús sobre Carlos va propiciar el penal que David López transformaria (1-1).
A partir d’aquell moment, el matx va entrar en una dinàmica entretinguda d’intercanvi d’ocasions. Al 22 Gustavo va xutar massa creuat i al 23 Miguel Ángel va tornar a frustrar les esperances de Narváez. La resposta terrassenca es va traduir en un llançament des de la frontal de Carlos i una rematada defectuosa de Molist.
Ocasions egarenques
Els darrers deu minuts del primer temps van ser els millors dels d’Olmo quant a producció ofensiva. Al 34, Libo va engaltar una canonada des de 35 metres que obligà al porter Diego a rebutjar a córner. Al 43, una volea desviada d’Urbano i al 44 va ser Carlos el qui hagués pogut fer l’1 a 2. Amb la sensació agredolça per haver perdonat tot i jugar a un nivell òptim, el Terrassa FC va enfilar el camí dels vestidors.
La segona part va oferir una història ben diferent, amb un conjunt local més incisiu i un Terrassa FC que de mica en mica es va anar fent petit. Una centrada de David López a la qual no va arribar Carlos va ser un primer avís que no tindria continuïtat. L’Amposta va assetjar amb insistència la porteria defensada per Miguel Ángel i el premi no va trigar a arribar. Al minut 66, un dejà vu massa recent va sacsejar els egarencs. Novament el capità local, Gustavo, i un altre cop una falta directa van servir per trencar la igualtat al marcador. El llançament va ser tan magistral com imparable.
A onze minuts per al final, Olmo va arriscar amb l’entrada de Jony i Reyes en substitució de Joshua i Pep Arau respectivament. Però el bagatge ofensiu no es va incrementar. En el darrer quart d’hora el Terrassa va seguir aguantant les envestides locals. L’Amposta, per la seva part, va entrar en una espiral de protestes en què es reclamava de tot i constantment: faltes, targetes, penals a l’àrea terrassenca... Això no va beneficiar gens ni mica el conjunt de Miquel Olmo, que li va faltar grapa i convenciment per buscar el gol de l’empat.
En els instants finals, Urbano va gaudir d’una rematada de cap però la pilota no va crear dificultats al porter local. L’àrbitre va afegir 4 minuts però en temps afegit tampoc va arribar el gol. La derrota trenca una ratxa de tres triomfs seguits i es produeix contra un rival directe per assolir una permanència que continua estant a l’abast.
