El Banc de Bones Pràctiques dels governs locals és un servei que identifica i difon experiències innovadores de govern i gestió de l'àmbit local a la província de Barcelona. En la seva nova versió, ha inclòs un total de 10 serveis i actuacions impulsats per l'Ajuntament de Terrassa o per entitats i xarxes en les que el consistori hi juga un paper destacat. És un servei impulsat per la Diputació de Barcelona i la Fundació Carles Pi i Sunyer.
Els 10 serveis i actuacions de Terrassa del catàleg d'experiències innovadores a l'àmbit local passaran a formar part d'una base de dades de bones pràctiques dels governs locals, per tal que serveixin d'exemple a totes les administracions. Nou dels projectes triats han rebut la qualificació de “bones pràctiques” i una la de “pràctica significativa”, perquè, tot i que l'acció compleix la majoria dels requisits establerts al sistema d'avaluació, no es considera que tingui un caràcter innovador. La ”pràctica significativa” ha estat l'exposició Qui som. Una exposició sobre els terrassencs del segle XXI, que analitzava el fenomen migratori a partir de cinc nens/es residents a la ciutat.
Els criteris d'avaluació per identificar les bones pràctiques està confeccionat per un grup d'experts de “reconegut prestigi”, segons explica la pàgina web del Banc de Bones Pràctiques. A més, els criteris establerts han estat contrastats per la Diputació de Barcelona i la Fundació Carles Pi i Sunyer d'estudis autonòmics i locals ha complementat els criteris generals.
Nou projectes exemplars
Entre les nou “bones pràctiques” hi ha accions d'àmbits molt variats. Des de l'àmbit de la biblioteca pública, amb el projecte “Funció Educativa de la BD2”, que pretén que els infants aprofitin més els serveis que els ofereix la biblioteca i alhora vol fomentar l'hàbit lector i l'interès per aprendre, dins a l'àmbit de la mobilitat, amb la creació de la figura del “gestor de la mobilitat”, que és un professional amb la missió de promoure la coordinació de la polítiques de mobilitat, principalment als polígons industrials, als centres educatius, sanitaris i als equipaments municipals. També s'inclouen al Banc de Bones Pràctiques dels governs locals el programa “noves oportunitats”, de Foment de Terrassa, que impulsa la mobilitat interterritorial a nivell estatal en base a les necessitats del mercat laboral; l'avaluació del pla de Barris del Districte II; els monogràfics de la BCT Xarxa, que són cicles temàtics d'activitats; la xarxa El Perfil de la Ciutat, un projecte impulsat i liderat per Terrassa que involucra 10 ciutats, tot desenvolupant i aplicant una metodologia per a la mesura de la qualitat de vida i la sostenibilitat de les ciutats; l'Observatori Econòmic i Social de la Sostenibilitat de Terrassa; “Ser jove després de l'ESO”, un projecte que consisteix en una tutoria d'acompanyament per a joves que acaben l'escolarització obligatòria; i ACTE, una xarxa que té com a finalitat representar i agrupar els interessos de territoris europeus amb una forta presència del sector tèxtil-moda.
Els 10 serveis i actuacions de Terrassa del catàleg d'experiències innovadores a l'àmbit local passaran a formar part d'una base de dades de bones pràctiques dels governs locals, per tal que serveixin d'exemple a totes les administracions. Nou dels projectes triats han rebut la qualificació de “bones pràctiques” i una la de “pràctica significativa”, perquè, tot i que l'acció compleix la majoria dels requisits establerts al sistema d'avaluació, no es considera que tingui un caràcter innovador. La ”pràctica significativa” ha estat l'exposició Qui som. Una exposició sobre els terrassencs del segle XXI, que analitzava el fenomen migratori a partir de cinc nens/es residents a la ciutat.
Els criteris d'avaluació per identificar les bones pràctiques està confeccionat per un grup d'experts de “reconegut prestigi”, segons explica la pàgina web del Banc de Bones Pràctiques. A més, els criteris establerts han estat contrastats per la Diputació de Barcelona i la Fundació Carles Pi i Sunyer d'estudis autonòmics i locals ha complementat els criteris generals.
Nou projectes exemplars
Entre les nou “bones pràctiques” hi ha accions d'àmbits molt variats. Des de l'àmbit de la biblioteca pública, amb el projecte “Funció Educativa de la BD2”, que pretén que els infants aprofitin més els serveis que els ofereix la biblioteca i alhora vol fomentar l'hàbit lector i l'interès per aprendre, dins a l'àmbit de la mobilitat, amb la creació de la figura del “gestor de la mobilitat”, que és un professional amb la missió de promoure la coordinació de la polítiques de mobilitat, principalment als polígons industrials, als centres educatius, sanitaris i als equipaments municipals. També s'inclouen al Banc de Bones Pràctiques dels governs locals el programa “noves oportunitats”, de Foment de Terrassa, que impulsa la mobilitat interterritorial a nivell estatal en base a les necessitats del mercat laboral; l'avaluació del pla de Barris del Districte II; els monogràfics de la BCT Xarxa, que són cicles temàtics d'activitats; la xarxa El Perfil de la Ciutat, un projecte impulsat i liderat per Terrassa que involucra 10 ciutats, tot desenvolupant i aplicant una metodologia per a la mesura de la qualitat de vida i la sostenibilitat de les ciutats; l'Observatori Econòmic i Social de la Sostenibilitat de Terrassa; “Ser jove després de l'ESO”, un projecte que consisteix en una tutoria d'acompanyament per a joves que acaben l'escolarització obligatòria; i ACTE, una xarxa que té com a finalitat representar i agrupar els interessos de territoris europeus amb una forta presència del sector tèxtil-moda.
