Saiz Meneses, bisbe de Terrassa, ha ordenat quatre nous preveres al servei de la diòcesi. Van concelebrar a la missa Salvador Cristau, bisbe auxiliar i rector del Seminari, Mons. Carlos Escribano, bisbe de Terol i Albarracín, Jaume Traserra, bisbe emèrit de Solsona i un centenar de capellans de la diòcesi i d'altres diòcesis. El temple es va omplir fins a vessar de feligresos provinents de parròquies i moviments.

Els nous preveres ordenats són Santiago Cortés Velasco, Javier Fernández Pérez, Oriol Gil Termes i Francisco J. Ondó Bindang.

En la seva homilia, Saiz Meneses ha comentat les lectures de la missa del diumenge IV durant l’any, i ha remarcat especialment que "Jesús va cridar els qui va voler. La crida és una decisió del Senyor, un do, una gràcia seva. No és un dret de l’home, ni el resultat d’un projecte personal o de terceres persones que poguessin decantar la balança de la decisió en una direcció concreta. Així mateix ha de quedar exclòs tot plantejament del sacerdoci com a possible camí de promoció social o de modus vivendi. El sacerdoci és lliurament, és servei, és renúncia als béns materials, als honors, a les distincions, als poders. El nostre únic tresor és el Senyor".

Més endavant, tractant sobre la caritat pastoral ha dit que "nosaltres estem cridats a viure aquesta caritat des del nostre sacerdoci, des de la nostra configuració amb Crist. Per això, la nostra caritat, és caritat pastoral. La caritat pastoral és un aspecte essencial en el ministeri i la vida del prevere, és l’element fonamental i unificant. El decret conciliar Presbyterorum Ordinis, al número 14, la presenta com a generadora d’unitat de vida al prevere: "aconseguiran la unitat de la seva vida unint-se a Crist en el coneixement de la voluntat del Pare, i en el do si mateixos pel ramat que els ha estat confiat. Així, exercint l’ofici de bon pastor, en el mateix exercici de la caritat pastoral trobaran el vincle de la perfecció sacerdotal que redueixi a unitat la seva vida i acció"· .