És evident que el derbi no arriba en la millor situació. L’entitat està passant per un dels pitjors moments de la seva història i sembla que s’ha tocat fons. Poc a poc es va arreglant i com en totes les tragèdies, ara toca reconstruir aquest desgavell.

D’entrada s’ha de fer un equip nou. Arriben els reforços, tots tres de categories inferiors. Molts es queixen. I doncs? Què esperàvem? Tal com està el club, i veient com han anat les coses en els últims mesos aquí només volen venir aquells que veuen en el Terrassa una oportunitat per jugar a 2a divisió B. Doncs no és una mala opció. Ara bé, s’ha d’intentar que aquests jugadors siguin joves i amb ganes.

Amb ganes per intentar salvar un Terrassa que més d’un, alcalde inclòs, ja veu “probablement” a Tercera divisió. Doncs jo encara no. M’hi resisteixo. Queda gairebé tota una volta i l’equip és a vuit punts de la salvació. Casos –i miracles- més extrems s’han vist, ho podeu preguntar a qualsevol ‘perico’. Així doncs, d’ara endavant, s’ha d’intentar sumar partit a partit.

I el proper partit és contra el Sabadell. Tal com mostra una enquesta de l’ASABADELL.cat, els arlequinats creuen que guanyaran per golejada. És evident que per al Terrassa no és un partit de la seva lliga i aquí molts el veuen com un derbi descafeïnat. Potser sí, però al cap i a la fi, un derbi, no ens enganyem. I és per això que ha de ser un partit diferent, un partit en el que el Terrassa té poc a perdre i molt, molt a guanyar. Tres punts, la primera victòria fora de casa, una gran alegria a l’afició i moltíssima moral. Déu n’hi do!