No sé si és una qüestió d'edat o és que el meu nivell cultural no és massa elevat, però aquest festival anomenat Noves Tendències o TNT no em fa gens el pes. Em sembla encertat que durant quatre dies es puguin veure espectacles heterogenis pels carrers de Terrassa, perquè dóna vida i perquè, suposo, que alimenta el comerç. Una cosa estil Fira de Tàrrega seria ideal.

Passejant pel centre vaig veure una colla de persones amb auriculars palplantades al carrer del Peix fent gestos i mirant el cel. No sé què coi feien. Després, davant del Mercat de la Independència veies un bitxo que feia por i que no entenies què hi representava. A la plaça Salvador Espriu una noia amb una pissarra feia de pidolaire fent dibuixos amb guix. I ja no parlo d'altres espectacles més extremats, per vergonya aliena.   

Llegeixo les crítiques de diaris de tirada nacional dient que tal actuació ha estat esplèndida o que tal altra és una meravella. Doncs senyors, per mi no ho són. Per a qui són aquests espectacles? Per dir que Terrassa és molt guai i agradar els quatre artistes que vénen o per apropar les arts a la ciutadania? Perquè a mi em sembla tot plegat molt elitista i molt poc útil. Ni tan sols entretingut.

Sí, ja sé que diuen que té un 90 i pico d'ocupació. Però no m'enganyen, sé de bona tinta que tot són entrades regalades a personal municipal i artistes convidats. Que de gent del poble ben poca. I comptar aquells que es queden tres segons mirant què fan una colla vestits de forma estrafolària voltant pel carrer no compta com espectador, no fotem.

Quants diners públics es destinen a això? De quina partida els treuen? No és que la programació del Teatre Principal sigui per saltar d'alegria però almenys de tant en tant fan alguna cosa amb cara i ulls. Però aquest festival? En un moment que les entitats socials i veïnals ens estem estrenyent el cinturó perquè han caigut en picat les subvencions, un festival com aquest s'endú una bona picossada per fer què? per portar uns artistes de molt renom però que ningú entén? No em sembla bé.

Repeteixo, potser sóc jo que no hi entenc, però sincerament, ja se'l poden confitar aquest TNT.

Roser R. Severià