Grups de trialeros utilitzen el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac per practicar el seu esport motoritzat, malgrat estar prohibit i poder ser fortament sancionats amb multes. Ciutadans i els mateixos responsables de l'espai protegit han presentat denúncies davant dels Mossos. En alguns casos s'ha pogut enxampar l'infractor, però aconseguir-ho és una tasca massa difícil per les més de 14.000 hectàrees a cobrir.

Periòdicament, Mossos i treballadors del parc fan controls en llocs estratègics, però les zones per les quals es mouen els trialeros són molt diverses i canviants. Àngel Miño, director de l'espai protegit del Vallès i Bages, indica que fa més o menys un any i mig que s'han detectat les pràctiques il·legals. El màxim responsable del parc comenta que s'incompleixen les normatives d'ús de pas de vehicles motoritzats, i també que de vegades els practicants van a velocitats elevades per espais sensibles. Cal afegir-hi que s'han observat motocicletes de trial sense la pertinent matrícula.

Jordi Guillemot, de la Secció d’Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa, denuncia sistemàticament en el seu blog la presència de motos de
trial al parc. Un dia "vam veure com deu motoristes iniciaven el seu viatge partint del concorregut aparcament de l'Alzina del Sal·lari. A la una, quatre hores més tard, ens van envestir bo i fent el camí de Coll de Boix a l'Alzina del Sal·lari, passant pel camí dels Traginers. Eren 10 motoristes entrats en anys...".

Guillemot afirma que fins i tot han arribat a un espai tan sensible com el cim de la Mola i l'antic monestir benedictí. "Fa unes setmanes els van trobar a la Castellassa de can Torras. De fet se sap que fins i tot utilitzen cordes per baixar les motos a segons quins llocs, i fins i tot fan sortides nocturnes."

Campionat del món
La presència de les motos a l'espai protegit i al seu volant té una llarga història. El Trial de Sant Llorenç va ser una prova puntuable per al Campionat del Món que es va disputar anualment entre 1967 i 1994 a Catalunya. Les primeres edicions discorrien pels voltants del parc natural.

La prova, organitzada pel Motor Club Terrassa, va esdevenir puntuable per al Campionat d'Europa de 1970 i des d'aleshores fou un dels grans premis destacats de la temporada internacional. Malgrat ser oficialment el Gran Premi d'Espanya de Trial fou conegut sempre com a Trial de Sant Llorenç, fins i tot quan ja no es disputava al seu indret original per raons mediambientals.

Fins al seu canvi d'ubicació el 1981, la sortida era a Matadepera (Vallès Occidental) sovint a la urbanització Can Marcet, on els pilots disposaven d'un parc tancat instal·lat a l'esplanada que hi havia davant el restaurant Cavall Bernat.

El recorregut típic era d'uns 45 quilòmetres entre els termes municipals de Matadepera i de Rellinars, on es distribuïen al voltant de 25 zones.

D'aquestes, moltes eren famoses entre els aficionats per la seva gran bellesa i dificultat que comporten, com ara les del Gos Mort, Pont de la Riba, Reietó, Ratolí o Casa Vella.