El xef Artur Martínez, del restaurant Capritx, l'únic de Terrassa - i del Vallès Occidental - amb una estrella Michelin, s'ha mostrat molt crític amb el fet que "pràcticament cap bar, restaurant i botiga de la meva ciutat tingui, aposti, difongui o vengui vins de la comarca".

Martínez afirma que cal fer autocrítica i començar "a dir les seves coses pel seu nom". Segons el xef, "falta compromís" amb els productes de proximitat, una estima i defensa que sí que fan altres territoris, mentre que "a casa nostra menyspreem i marginem els que treballen a contracorrent perquè puguem tenir una genètica gastronòmica pròpia i de qualitat".

"Estic cansat de parlar amb ells i que es queixin del poc recolzament que reben dels professionals locals, tret d'alguns pocs que porten temps apostant i creient", afirma el cuiner, tot criticant la passivitat i la indiferència de molts restauradors i botigues respecte els productes més coneguts, "generalment de pitjor qualitat i que no aporten cap valor afegit".

El xef del Capritx afirma que "el preu és competitiu, la qualitat molt bona... però res", i fa una crida a valorar "el que ens envolta" i a donar un pas endavant perquè els cellers de la comarca puguin tirar endavant i, de retruc, que Terrassa i el Vallès tinguin més potencialitat territorial. 

Martínez afirma que l'aposta pels productes locals potser animaria més "somiadors" a emprendre altres projectes vitícoles, com ja han fet els tres exemples que menciona i que formen part de la carta de vins del seu restaurant: la família Esteve (Ca l'Esteve, Castellbisbal), la família Morral (Ullastrell) i la família Garriga (Cinc Quarteres, Vall d'Horta, Sant Llorenç Savall), que precisament presenta la primera anyada dels seus vins aquest diumenge.

Segons diu, paradoxalment, els vins de Can Morral es venen "més a Barcelona que a Terrassa", i defensa el glocalisme: "pensar globalment i actuar localment", tot animant als terrassencs a demanar, als establiments habituals, els vins de proximitat. "Ja saps: si jo l'estiro fort per aquí, i tu l'estires fort per allà...", acaba dient Martínez.