El Govern català ha acordat reforçar la protecció de les famílies en risc de vulnerabilitat residencial a través de l’aprovació properament d’un Decret llei de mesures extraordinàries i urgents, que entrarà en vigor de forma immediata. La mesura arriba després que s’hagin detectat operacions de comercialització internacional de grans paquets de títols hipotecaris i d’habitatges, procedents d’execucions hipotecàries, on viuen famílies en situació de vulnerabilitat.
 
El Govern entén que en un escenari on les entitats financeres acumulen habitatges cal dotar-se de nous instruments administratius d’intervenció per minimitzar l'impacte sobre les famílies que hi viuen i facilitar l’accés a l’habitatge en condicions assequibles. Així, el Decret llei de mesures extraordinàries i urgents per protegir les persones en situació de vulnerabilitat residencial que aprovarà el Govern té com a objectiu facilitar que les famílies afectades per execucions hipotecàries o processos de dació en pagament puguin continuar vivint al seu pis, dotar-se de nous instruments per mobilitzar pisos buits i incrementar el parc públic de lloguer social. Les principals mesures proposades són les següents:
 
1. Dret de tanteig i retracte a favor de la Generalitat o dels ens locals en les transmissions de tots els pisos provinents d’execucions hipotecàries amb posterioritat a l'abril de 2008. La mesura s'aplicarà per un termini de 6 anys, fins al 2021. Queden afectats els 72 municipis - entre els quals hi ha Terrassa - amb demanda acreditada i es prioritza l'adquisició per part de l'Administració d'habitatges situats en zones amb elevat risc d’exclusió social. En les operacions de compra d'habitatges provinents d'execució hipotecària, l’entitat financera haurà de comunicar la venda a la Generalitat, que tindrà preferència, conjuntament amb els municipis, per comprar el pis al mateix preu per destinar-lo a lloguer social.
 
2. Obligació d'execució d'obres de rehabilitació dels habitatges buits provinents d’execucions hipotecàries o de dació en pagament. En 6 mesos des de l'aprovació del Decret llei, les entitats financeres i altres gestors d'actius immobiliaris propietaris d'habitatges provinents d'execucions hipotecàries o de dació en pagament estaran obligats a realitzar totes les obres necessàries per garantir el bon estat de l'habitatge o, en cas contrari, podran ser sancionats com a infracció greu. A més, si l'habitatge està en un dels 72 municipis de demanda acreditada, podrà exigir-se'n la cessió temporal, perquè l'Administració realitzi les obres de forma subsidiària i pugui destinar-lo a famílies en risc d'exclusió residencial per un període de fins a 10 anys.
 
3. Protecció dels residents en pisos que han estat objecte d’una execució hipotecària i que hi segueixin vivint en lloguer social. Aquestes famílies tindran la consideració de col·lectiu prioritari a l’hora d’obtenir un ajut per pagar el lloguer per garantir la permanència a l’habitatge. Es vol evitar així el risc d’un possible doble desnonament.
 
4. Creació del registre administratiu d’habitatges buits. S’hi hauran d’inscriure en un termini de 3 mesos els habitatges buits o ocupats sense títol provinents de les execucions hipotecàries propietat de les entitats financeres o d’altres persones jurídiques. Els habitatges de les persones físiques no s’hi hauran d’inscriure fins que estigui aprovat el Reglament que desenvolupi el registre.
 
Més de 14.000 execucions hipotecàries el 2014
 
El 2014 es van produir a Catalunya 14.230 execucions hipotecàries, 10.635 de les quals van ser habitatges en propietat de persones físiques i 3.595, de persones jurídiques. Del total de pisos provinents d'execució hipotecària, la gran majoria són usats (12.878) i només 1.352 són habitatges nous.
 
Davant l’extraordinària vulnerabilitat en què queden en molts casos les famílies que viuen en aquests habitatges per la moratòria del Govern espanyol, el Govern de la Generalitat té en marxa diverses línies d’ajuts per pal·liar la situació. Aquest darrer any 2014, un total de 32.363 famílies van rebre algun ajut dels programes socials d'habitatge, un 25% més que el 2013. A més, 25.000 famílies viuen en habitatges provinents del parc públic de la Generalitat o de les borses de lloguer.