Els empresaris del Ple de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa han fet una valoració global de l’evolució de l’activitat a finals del segon semestre de l’any d’acord amb les circumstàncies que experimenta cada un dels sectors representats en el màxim òrgan de govern de la institució, donant així continuïtat a la iniciativa encetada el passat mes de juliol. La percepció general dels empresaris de la Cambra és que existeixen símptomes de canvi que fan preveure unes millors expectatives de futur i que s’està produint una frenada en la davallada de l’activitat, si bé la situació d’atonia encara persisteix. Per quantificar aquesta percepció cada representant ha valorat la seva activitat i les perspectives de futur del 0 al 9. El resultat és que el Ple de la Cambra valora amb un promig de 6,9 l’activitat al final de l’any 2013 i amb un 7,6 les expectatives per al proper any 2014.
 
Els empresaris de la Cambra també coincideixen en què les empreses que encara estan en funcionament hi són gràcies a l’esforç diari i la reinvenció constant per adaptar-se a la situació incerta i que, per seguir afrontant la situació, en tots els sectors s’han de continuar adoptant mesures com la internacionalització, la innovació i l’autofinançament.
 
Indústria
 
En general, els empresaris del sector industrial constaten que, tot i que es manté la situació de crisi, hi ha certs símptomes de millora. Així per exemple, les dades agregades del sector d’embalatges evidencien que ha augmentat la producció de cartró un 6 % aquest any respecte l’anterior i les del sector elèctric i electrònic mostren que aquest ha experimentat una frenada de la davallada del volum de negoci passant d’un -14% l’any 2012 a un -9,23% a novembre de 2013.
 
Els sectors del tèxtil i del transport perceben una evolució positiva de l’activitat, amb increment en l’àmbit internacional i manteniment en el mercat interior. La indústria del sector de béns d’equip d’alta tecnologia va millorant la seva activitat també gràcies a la internacionalització, però està molt afectada per les dificultats d’accés al crèdit, l’endarreriment del pagament de les subvencions concedides i la no inversió pública, i afronta la situació adoptant fórmules d’autofinançament i reinventant la seva activitat i estructura.
 
El sector metal·lúrgic destaca una previsió de major activitat pels propers mesos que, junt amb la implementació de canvis, fa preveure una millora de cara a l’inici de l’any 2014.
 
Pel que fa al sector de la producció editorial i les arts gràfiques, les perspectives no són massa bones ja no tant per la situació econòmica sinó per l’evolució del propi sector, molt castigat per la pirateria i l’ús massiu de les noves tecnologies. Els esforços es centren en la millora de la competitivitat però, a nivell internacional, el canvi euro - dolar els perjudica en aquells mercats que operen amb dòlars ja que absorbeix el marge obtingut a base de competitivitat. Aquesta conseqüència del tipus de canvi és extensiva també als altres sectors.
 
En la indústria de l’alimentació l’activitat orientada al comerç al detall que ha apostat per un producte i un model de gestió diferenciat i de molt alta qualitat, manté una tendència positiva de creixement a nivell nacional i internacional. Pel que fa a l’activitat orientada al gran consum destaca l’acusada competència. En termes generals l’activitat del sector s’ha reduït un 5% aquest any 2013 mentre que en el 2012 es va reduir un 3%.
 
Construcció i immobiliari
Tot i la situació encara crítica del sector de la construcció, es valora positivament les perspectives pel proper inici d’any gràcies a l’obra privada, en contraposició a l’obra pública que es quasi bé inexistent. Per la seva banda, el sector immobiliari ha experimentat una certa reactivació i es constata interès per la compra, el lloguer i l’ampliació d’immobles.
 
Comerç, hostaleria i serveis
El sector del comerç percep una estabilització de la caiguda de l’activitat, si bé no es preveu millora de cara al primer trimestre de 2014 i es constata una campanya de Nadal difícil degut a la reducció de capacitat de compra del pressupost de consum de les famílies. Pel que fa a l’hostaleria, un sector que com els altres ha hagut d’implementar canvis per guanyar en eficiència, no preveu millores de cara al primer trimestre com a conseqüència de la tendència habitual del sector en aquest període de l’any.
 
En el sector del subministrament de serveis bàsics hi ha hagut una millora de la demanda industrial que fa pensar en una lleu millora general de l’activitat.
 
En l’àmbit de l’educació, la politització del sector i la davallada de la natalitat tenen conseqüències directes en el desenvolupament i evolució de l’activitat.
 
Per la seva part, el sector de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions manifesta que ha hagut d’afrontar una caiguda de més del 40% de la facturació a través de la reinvenció del model de negoci, per exemple cap al “cloud computing”, i que es comença a percebre una voluntat d’increment de la inversió per part de les empreses en nous projectes o la recuperació de projectes que estaven aturats.
 
Entitats financeres
A falta de disposar de les dades oficials, el sector de les entitats financeres percep una millora de les companyies respecte l’any passat i manifesta un moderat optimisme per l’any vinent. Si bé es constata que la morositat encara està augmentant i ho seguirà fent en els proper sis mesos, com a resultat del decalatge natural de l’evolució d’aquest indicador dintre del procés de crisi econòmica que estem travessant. Pel que fa al crèdit, tot i la controvèrsia, el sector afirma que està fluint i que a mesura que el cost del finançament es vagi moderant el cost del mateix també tendirà a moderar-se.