Se sent alguna vegada dir que Mina és Agbar. Deixem que les xifres i els fets responguin a aquesta afirmació:

El consell d’administració de Mina, Aigües de Terrassa està integrat per 9 membres (8 dominicals i 1 independent) dels quals 3 representen a Aigües de Barcelona (Agbar). La pràctica totalitat dels acords es prenen amb consens i per unanimitat.

Actualment, i segons les darreres dades de la junta d’accionistes de maig de 2015, Agbar té una participació del 35,3% en el capital social de la companyia, la resta de consellers sumen el 30,1% i després hi ha un conjunt d’accionistes, més de 500, que reuneixen el 34,6% restant.

Pel que fa en concret a la participació d’Agbar, aquesta companyia va entrar als anys 70 en l’accionariat de Mina amb una participació del 20%, per tal de poder fer front a les dificultats hídriques i financeres d’aquell moment i que ha ampliat fins al 35,3% actual, com ho han fet també altres accionistes de la societat mitjançant compravendes i ampliacions de capital i proporcionalment a la seva participació de cada moment. En concret, amb la incorporació d’Agbar, Mina i Terrassa han aconseguit:

• Incloure un alt grau d’innovació i, en definitiva, una capacitat tècnica i de gestió del servei d’aigua, sense necessitat de fer ni despeses ni inversions majors en innovació i tecnologia que haguessin encarit molt el servei per als ciutadans.
• Assegurar també la possibilitat d’incorporar en el futur les corresponents innovacions en la prestació del servei de l’aigua.
• Continuar amb un altíssim grau d’especialització. L’aigua sempre ha estat i continua sent l’objecte i la principal raó de ser, tant d’Agbar com de Mina, a diferència d’altres empreses molt diversificades que tenen l’aigua com un element més del seu negoci.

No obstant, que torni a quedar ben clar: Agbar sola no decideix a Mina, empresa que té com a visió i missió el servei a la ciutat de Terrassa.