Escoltava una conversa dimarts passat a l’estació d’autobusos de la Rambleta que va fer fixar-me més en la situació de l’equipament. Les dues dones parlaven de la brutícia acumulada a l’espai, amb papers, bosses de plàstic, fulles, restes de menjar, humitat... i fins i tot pudor, afegiria jo.

En la conversa es destacava que un viatger que arribi a la Rambleta no tindrà pas una primera bona impressió d’una ciutat que es vol treure de sobre aquella imatge de grisor i que es presenta com una urbs de colors amb tots els ingredients per ser un gran pol d’atracció turística. La situació de brutícia no és nova i es repeteix sistemàticament. Ara per ara els bancs per seure es troben en un bon estat, però no havia estat així fa uns mesos.

I més enllà de la imatge que es pugui donar de Terrassa, s’ha de pensar que bona part dels usuaris són infants, que, com a tals, juguen arreu, sense tenir massa en compte si el lloc està brut o net. A l’administració que li pertoqui, un prec: sisplau, una mica més de neteja, una petita escombrada, una mínima recollida. Perquè si la comparació amb l’abocador de Coll Cardús és evidentment molt exagerada, el que és clar és que existeix un problema.