La Fira Modernista no només és festa. També té una vessant reivindicativa i educativa. Un bon exemple són les manifestacions que duen a terme al llarg del cap de setmana unes dones ataviades amb vestits d'època que fan cridòria pels carrers del centre de la ciutat, també pel Parc de Sant Jordi. 

Amb cartells, crits al vent i discursos molt sentits, reclamen millors sous, possibilitat d'estudiar i, en general, poder viure dignament. Són dones treballadores d'alguna de les fàbriques -com l'Aymerich i Amat, seu actual del mNACTEC- que omplien la ciutat egarenca en aquells anys de penúries i dures condicions laborals però també dones que feien de minyones en alguna de les cases de l'alta burgesia egarenca, i que podien ser eren igual d'explotades o menystingudes com la resta de les seves companyes.  

Unes reivindicacions que es podrien fer perfectament també ara, però que cobren especial sentit quan es contextualitzen en un període, a finals del segle XIX i principis del XX, que no tot eren flors i violes, especialment per les dones que lluitaven pels seus drets i per la dignitat que sovint els era negada.