Josep Carbonell, president d’AGA, Asociación Española de Empresas Gestoras de los Servicios de Agua Urbana, va oferir una conferència a la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, en el marc del cicle “Aigua, Societat i Sostenibilitat” que organitza Fundació Mina. 

Enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona i Màster de Postgrau per l’Institut d’Empresa de Madrid, va voler començar la xerrada amb unes dades impactants de la situació mundial d’accés a l’aigua. Així, va explicar que malgrat que l’aigua és un dret humà, “actualment hi ha 2.900 milions de persones que no tenen accés a una aixeta en el domicili o a prop, 1.000 milions de persones no tenen accés a latrines i 4.500 milions de persones no tenen connexió a una xarxa de clavegueram”.

Seguidament, Carbonell va endinsar-se en l’objecte de la conferència, que portava per títol “Aspectes destacables en la gestió dels serveis urbans de l’aigua. Dades bàsiques i situació sectorial a l’Estat espanyol”, i va destacar que al nostre territori “l’aigua és un recurs escàs i heterogèniament distribuït, per la qual cosa les empreses gestores d’aigua han hagut d’espavilar-se molt per a garantir aigua i de qualitat”. De fet, segons Carbonell, això ha portat a que les empreses que gestionen el servei de l’aigua a Espanya siguin de les millors del món.

En el decurs de la xerrada, Carbonell va explicar que els serveis urbans d’aigua porten a terme les tasques d’abastament, sanejament i reutilització. L’abastament inclou l’adducció de l’aigua en alta i la distribució en baixa. El sanejament comprèn el clavegueram i la depuració. I la reutilització consisteix en el tractament d’afinament de les aigües residuals ja depurades i la desinfecció per a ús final. Per a gestionar aquest servei públic, que és competència municipal, hi ha dues opcions, la gestió directa i la indirecta. A Espanya un 34 per cent de les empreses gestores del servei d’aigua són públiques, un 10 per cent són serveis municipals, un 22 per cent són empreses mixtes i un 34 per cent són privades. El preu i el cost de l’aigua és una altra qüestió que Carbonell va abordar en la conferència.

En aquest sentit, va destacar que a l'Estat, “malgrat que el cost és alt, el preu és comparativament a altres serveis com l’electricitat o la telefonia, baix. Mentre que curiosament, països com Dinamarca, Alemanya o Suïssa on podríem pensar que el cost del servei de l’aigua és més econòmic, per una molt major pluviometria, el preu de l’aigua és molt més alt”. Carbonell va donar com una possible raó el fet que en aquest països, a més dels costos operatius en el preu de l’aigua, s’hi repercuteix el cost de les grans inversions a diferència d’Espanya on, molta obra d’infraestructura hidràulica s’inclou en els pressupostos generals de l’Estat, no repercutint-se en la tarifa de l’aigua.

I a més, segons Carbonell, en aquests països hi hamés inversió en infraestructures que a Espanya. Finalment, Carbonell va comentar que el caràcter de servei públic de l’aigua ha portat a que “des de fa temps, en cas d’impossibilitat de pagar el cost del servei d’aigua, les operadores posin a disposició dels afectats diferents mecanismes d’acció social.” En aquest sentit, el president d’AGA va destacar que “cal que les entitats operadores intensifiquin més la col·laboració amb els serveis i entitats socials per buscar solucions per a les llars en situació de pobresa. I que caldria una harmonització de criteris.”