En primer lloc, el preu base d’un tiquet s’estableix en 2,15 euros. Aquest preu és abusiu i no respon ni a la lògica de potenciar el transport públic ni a la d’ oferir serveis per a les classes populars que conformen la majoria de la població de Terrassa. Per això, demanem, com mínim, l’equiparació del preu de FGC intra-Terrassa al dels busos municipals, que actualment situa el tiquet individual en 1,45 euros. I diem com a mínim perquè considerem que tant el bus com el tren públic són uns serveis que no han de buscar obligatòriament l’equilibri pressupostari.

Allò que ha de fer és oferir un servei de qualitat i un preu assequible per a la ciutadania i adequat a les seves possibilitats econòmiques. I és que una gestió transformadora i rupturista del transport públic hauria d’orientar la seva política ha reduir a mínims l’ús del cotxe particular (tant per sostenibilitat ambiental, salut cardio-pulmonar dels vianants i millora de la mobilitat de la ciutadania).

Evidentment, la baixada del preu del passatge ordinari de 2,15 a 1,45 euros ha d’estar seguit d’una baixada dels preus correlativa en les altres categories del sistema tarifari (respecte als abonaments i els descomptes per edat i situació laboral).

En segon lloc, cal instar la Generalitat de Catalunya a què reconfiguri la zonificació del mapa de FGC i que Terrassa passi així de la 3a zona a la 2a. El pagament de 3 zones a Terrassa no només és un abús econòmic contra les classes populars, si no també una incoherència respecte a la posició de la veïna Sabadell (2 zones). Per això, tornem a donar suport a la campanya popular Stop Pujades, de la qual la CUP ja va participar amb les continuades protestes de l’any 2014 a l’estació de Renfe.      

A banda del sistema tarifari, la gestió d’aquest allargament de línia també te punts foscos com el seu elevadíssim cost (321 milions, segons premsa) i el retard de 5 anys en la seva inauguració.

Finalment, la marginació dels grups polítics de l’oposició i de la premsa local en les sessions de prova realitzades fa uns dies (amb la presència del conseller Vila), no sembla gaire respectuosa cap a la pluralitat política del consistori ni envers la tasca fiscalitzadora i transparent que han d’exercir els i les periodistes.